Eurolagus fontannesi
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Lagomorpha |
| Gènere | Eurolagus |
| Espècie | Eurolagus fontannesi Depéret, 1887 Eurolagus fontannesi |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Eurolagus fontannesi és una espècie extinta de mamífer lagomorf que visqué a Europa entre el Miocè mitjà i el Miocè superior. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, Catalunya, França, Hongria, Polònia, Romania, Rússia i Suïssa.[2] Es tracta de l'única espècie reconeguda del gènere Eurolagus.[1] Classificat anteriorment entre els ocotònids, avui en dia es considera que pertanyia a un llinatge troncal de lagomorfs.[3] Era un lagomorf semihipsodont de grans dimensions, més petit que Megalagus, però més gros que Amphilagus, Desmatolagus, la majoria de les espècies de Gobiolagus, Gripholagomys, Mytonolagus, Piezodus, Titanomys i qualsevol de les espècies de Palaeolagus tret de P. intermedius.[4] El desgast observat a les seves dents indica que era un animal silvícola de dieta mixta que consumia fulles, herba, fruita i llavors fines.[5] La seva extinció probablement té a veure amb el refredament del clima d'Europa a la darreria del Miocè.[3] Fou l'últim lagomorf semihipsodont d'Europa.[6] Fou anomenat en honor del geòleg francès Charles-François Fontannes.
Referències
- 1 2 Entrada «Eurolagus fontannesi» de la Paleobiology Database (anglès). [Consulta: 13 juny 2023].
- ↑ Fostowicz-Frelik, Nadachowski i Kowalewska-Groszkowska, 2012, p. 2.
- 1 2 Fostowicz-Frelik, Nadachowski i Kowalewska-Groszkowska, 2012, p. 1.
- ↑ Fostowicz-Frelik, Nadachowski i Kowalewska-Groszkowska, 2012, p. 6.
- ↑ Fostowicz-Frelik, Nadachowski i Kowalewska-Groszkowska, 2012, p. 16.
- ↑ Fostowicz-Frelik, Nadachowski i Kowalewska-Groszkowska, 2012, p. 17.
Bibliografia
- Fostowicz-Frelik, Ł.; Nadachowski, A.; Kowalewska-Groszkowska, M. «New data on the Miocene stem lagomorph Eurolagus fontannesi, and its northernmost record» (en anglès). Acta Palaeontologica Polonica, 57, 1, 2012, p. 1-20. DOI: 10.4202/app.2010.0109.