Eurrinodelfínids
| Eurhinodelphinidae | |
|---|---|
![]() Esquelet | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Superfamília | Eurhinodelphinoidea |
| Família | Eurhinodelphinidae Othenio Abel, 1901 Eurhinodelphinidae |
| Gèneres | |
| |
Els eurrinodelfínids (Eurhinodelphinidae) són una família extinta de cetacis odontocets que tingueren una distribució cosmopolita entre l'Oligocè superior i el Miocè superior. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, l'Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, l'Azerbaidjan, Bèlgica, Costa Rica, Egipte, Eslovàquia, Espanya (al Bosc d'en Juncosa, al municipi català de Gelida[2]), els Estats Units, França, Itàlia, el Japó, Malta, Moldàvia, Nova Zelanda, els Països Baixos, el Perú, Portugal, Suïssa i Turquia.[1]
Eren cetacis de mida mitjana-gran i dotats de crani telescòpic. El maxil·lar inferior era més curt que el superior. Tenien el coll flexible i les vèrtebres allargades.[3]
Referències
- 1 2 Entrada «Eurhinodelphinidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Pilleri, 1990, p. 43.
- ↑ Perrin, Wursig i Thewissen, 2002, «Cetacea, Overview» (L. G. Barnes).
Bibliografia
- Perrin, W. F.; Wursig, B.; Thewissen, J. G. M. Encyclopedia of Marine Mammals (en anglès). 2a edició. Academic Press, 2002. ISBN 0-12-551340-2.
- Pilleri, G. «Miocene cetacean remains from mediterranean Spain» (en anglès). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 1, 1990, p. 43-76.
