Evangeline Florence
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1873 Cambridge (Massachusetts) |
| Mort | 1r novembre 1928 Kensington (Anglaterra) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Professors | Amelia Lehmann, George Henschel i Alberto Randegger |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Evangeline Florence (Cambridge, Massachusetts, 12 de desembre de 1873 - Kensington, Londres, Regne Unit, 1 de novembre de 1928[1][2]) fou una soprano de concert estatunidenca.
Fou deixebla d'Edna Hall, a Boston, i de Madame Lehmann, a Londres. Feu la seva presentació en públic el 1892 en un concert celebrat al St. Jame's Hall, amb èxit clamorós. Guanyà un sòlid renom com a soprano de concert, gènere que cultivà quasi exclusivament fins a la seva retirada de l'escena per matrimoni. L'extensió de la seva veu era extraordinari, excedint en tres o quatre notes en el registre agut a la cèlebre Adelina Patti.
A més de la seva faceta interpretativa, Florence participà activament en la Society of Women Musicians, sent la seva presidenta l'any 1926.[3]
Referències
- ↑ «Famous Singer». Kensington Post, 16-11-1928, p. 4.
- ↑ Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon (en alemany). Volum 4. 2003. Múnic: K.G.Saur, p. 1496. ISBN 3-598-11598-9.
- ↑ Society of Women Musicians. MS 10849 - Annual report 1971, 1971.
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 115 ISBN 84-239-4524-3
