Execució de Saigon

Infotaula d'obra artísticaExecució de Saigon

Modifica el valor a Wikidata
Tipusfotografia Modifica el valor a Wikidata
CreadorEddie Adams Modifica el valor a Wikidata
Creació1r febrer 1968
Gènerefotografia de guerra Modifica el valor a Wikidata
Col·lecció
LlocSài Gòn Modifica el valor a Wikidata

Execució de Saigon (anglès: Saigon Execution) és una fotografia de 1968 feta pel fotoperiodista d'Associated Press Eddie Adams, durant l'ofensiva del Tet de la guerra del Vietnam. Mostra el cap de policia sud-vietnamita Nguyễn Ngọc Loan com dispara al capità del Việt Cộng Nguyễn Văn Lém[a] prop de la pagoda d'Ấn Quang a Saigon. L'endemà, la fotografia es va publicar àmpliament pels mitjans de comunicació estatunidencs[1] i, més tard, li faria guanyar a Adams el World Press Photo de l'Any de 1968[2] i el Premi Pulitzer de Fotografia de notícies de 1969.[3]

Rerefons

Nguyễn Văn Lém (AFI: ŋwiəŋ˨˩˦ vaŋ˧˧ lɛm˧˥), amb el nom de guerra «Bảy Lốp»[4] (AFI:ʔɓa(ː)j˨˩˦ lop̚˦˥), nascut el 1933,[4] va ser un dels capitans del Việt Cộng.[4] Ell i la seva dona, Nguyễn Thị Lốp, vivien com a traficants d'armes encoberts a la ciutat de Saigon, i comerciaven amb pneumàtics com a negoci de tapadora.[5][b]

Nguyễn Ngọc Loan va ser el cap de la Policia Nacional de la República del Vietnam (RVNP)[7] i general de brigada de l'Exèrcit de la República del Vietnam (ARVN).[8] Havia anticipat l'ofensiva del Tet i va encarregar-se de coordinar la resposta de l'ARVN a Saigon, inclosa l'ordre de la RVNP de capturar la pagoda d'Ấn Quang, que el Việt Cộng utilitzava com a base d'operacions.[9]

Al seu torn, Eddie Adams va ser un fotògraf de guerra d'Associated Press, que anteriorment havia treballat com a marine dels Estats Units.[10] Tenia la reputació de ser intrèpid, de fer fotos a prop del perill i de ser sovint «al lloc correcte en el moment correcte».[11] Adams havia estat al Vietnam des del 1965 per cobrir la guerra, i l'1 de febrer de 1968 va sentir a la NBC parlar dels combats del barri de Chợ Lớn, a la ciutat de Saigon.[12] Es va reunir amb el periodista de la NBC Howard Tuckner, els càmeres Võ Huỳnh i Võ Suu, i el tècnic de so Lê Phúc Đinh, i van compartir un cotxe fins aquell barri per cobrir el conflicte.[8]

Incident

Els equips de la NBC i l'AP van arribar a la pagoda d'Ấn Quang el mateix matí i, com que no havien vist res d'interessant al migdia, es preparaven per marxar. També hi havia un càmera de l'American Broadcasting Company (ABC). Mentrestant, Lém va ser capturat pels marines vietnamites mentre anava de paisà. Els marines el van escortar fins on es trobaven els periodistes.[14] Els periodistes ho van notar; els càmeres de la NBC i l'ABC van començar a filmar.[c][8][14] Loan va ordenar a un marine que matés Lém, però aquest s'hi va mostrar reticent, així que Loan va treure la seva pistola,[14] un revòlver Smith & Wesson Bodyguard .38 Special.[15] El corresponsal de l'ABC es va espantar per Loan i va deixar de filmar.[d] Adams creia que això era simplement una tàctica d'intimidació, però tot i així es va preparar per fer una foto. Aleshores, Loan va disparar a Lém. Al mateix temps, Adams va fer la foto,[14] i va fotografiar el moment en què la bala encara era dins del cap de la víctima.[17] Lém va caure a terra, amb la sang brollant de la ferida. Loan va explicar les seves accions als periodistes i va citar els noms dels estatunidencs i els sud-vietnamites que havien mort.[e] Un marine va col·locar un fullet de propaganda del Viet Cong a la cara de Lém. El seu cos va ser abandonat al carrer i, més tard, portat a una fossa comuna.[19]

Justificacions

Loan en entrevistes

Segons Oriana Fallaci, al seu llibre Nothing, and So Be It, Loan va explicar en una entrevista de 1968 que havia disparat a Lém perquè «no portava uniforme i no puc respectar un home que dispara sense portar uniforme... Em va omplir de ràbia».[20] En una entrevista posterior de 1972, amb Tom Buckley, a Harper's Magazine, quan li van preguntar per què havia matat Lém, va respondre: «Quan veus un home de paisà amb un revòlver matant la teva gent... què se suposa que has de fer? Sabíem qui era aquest home. Es deia Nguyễn Tân Đạt, àlies Hàn Sơn. Era el comandant d'una unitat de sapadors. Va matar un policia. Va escopir a la cara dels homes que el van capturar».[15]

Accions anteriors de Lém

Com a part de l'ofensiva del Tet, el Việt Cộng va cometre assassinats selectius de persones prominents que s'hi oposaven, inclosos civils.[21] Alguns autors han suggerit que Lém estava involucrat en aquestes activitats.[22] Durant la dècada de 1980 va sorgir una història que deia que Lém acabava d'assassinar un comandant de policia, un subordinat i amic íntim del general Loan, i tota la família del comandant. Eddie Adams es va creure la història i la va repetir. «Resulta que el tinent del Việt Cộng que va morir a la imatge havia assassinat un comandant de policia – un dels millors amics del general Loan – tota la seva família, dona, fills, el mateix noi. Així que aquestes són coses que no sabíem en aquell moment».[23] «No tenia una imatge d'aquell Việt Cộng destruint la família».[24] El 2008, van sorgir informes que Lém havia assassinat la família del tinent coronel Nguyễn Tuấn, que no era un subordinat de Loan sinó un oficial de les forces blindades de l'ARVN.[25] L'historiador de la guerra del Vietnam Edwin E. Moïse, tot i reconèixer l'assassinat de Tuấn i la seva família pel Viet Cong, creu que la història de la culpabilitat de Lém és propaganda sud-vietnamita, i assenyala que les històries posteriors sobre les accions de Lém no formaven part de les explicacions inicials de Loan. Aquests arguments van servir a l'historiador Max Hastings per justificar que «la veritat mai es coneixerà».[26][27] L'investigador Christopher Saunders va fer una avaluació escèptica similar.[28]

Altres històries sobre Lém afirmen que era un renegat que havia estat treballant tant per a la policia com per al Việt Cộng, o que era un informant de poca monta del front armat d'alliberament que va ser capturat mentre intentava escapar.[29]

Reaccions als Estats Units

L'esdeveniment va rebre una gran atenció als Estats Units durant els dies següents; la foto es va publicar a la majoria de diaris americans l'endemà al matí, i 20 milions de persones van veure la pel·lícula de la NBC a The Huntley-Brinkley Report aquell vespre.[30] Diverses altres organitzacions i polítics americans van comentar l'esdeveniment.[31]

La fotografia es caracteritza habitualment com la causa d'un canvi massiu en l'opinió pública americana contra la guerra. L'historiador David Perlmutter va trobar poques o cap prova que respaldessin aquesta afirmació.[32]

Fotografia

Eddie Adams amb la seva foto el 1969

La foto va arribar a perseguir Adams: «Rebia diners per mostrar un home matant-ne un altre. Es van destruir dues vides, i a mi em pagaven per això. Jo era un heroi». Va aprofundir en això en un escrit posterior: «Dues persones van morir en aquella fotografia. El general va matar el Viet Cong; jo vaig matar el general amb la meva càmera».[33]

Ben Wright, director associat de comunicacions del Dolph Briscoe Center for American History, va dir sobre la foto: «Hi ha alguna cosa en la naturalesa d'una imatge fixa que afecta profundament l'espectador i es queda amb ell. Les imatges del tiroteig, tot i que són espantoses, no evoquen els mateixos sentiments d'urgència i tragèdia crua».[33]

Conseqüències

Nguyễn Ngọc Loan va continuar servint com a general de brigada i cap de policia fins que va ser ferit en acció el maig d'aquell any.[29] El 1975, va fugir del Vietnam del Sud durant la caiguda de Saigon, emigrant finalment als Estats Units.[34] La pressió del Congrés dels Estats Units va donar lloc a una investigació de la Biblioteca del Congrés,[35] que va concloure que l'execució de Lém era il·legal segons la llei sudvietnamita.[35] El 1978, el Servei d'Immigració i Naturalització (INS) va sostenir que Loan havia comès un crim de guerra.[35] Van intentar deportar-lo, però el president Jimmy Carter va intervenir personalment per aturar el procediment, afirmant que «aquest revisionisme històric era una ximpleria». El personal de Carter va explicar que el president estava preocupat per com seria tractat Loan al Vietnam.[36][37]Loan va morir el 14 de juliol de 1998 a Burke, Virgínia, a l'edat de 67 anys.[38]

L'únic supervivent de la massacre de la família de Tuân (presumptament per part de Lém) va ser Huan Nguyen; de nou anys en aquell moment, va rebre tres trets durant l'atac i va romandre amb la seva mare durant dues hores mentre ella moria dessagnada. El 2019, es va convertir en l'oficial vietnamita-estatunidenc de major rang de les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica quan va ser ascendit a contraalmirall de la Marina dels Estats Units d'Amèrica.[39][40]

El 2012, Douglas Sloan va fer un curtmetratge, Saigon '68, sobre la fotografia d'Adams. Aquesta pel·lícula detalla la influència que va tenir en les vides d'Adams i Loan, i en l'opinió pública sobre la guerra del Vietnam.[41]

Notes

  1. ↑ En aquest nom vietnamita, el cognom és Nguyễn. D'acord amb el costum, aquesta persona s'ha de referir pel prenom Lém.
  2. ↑ Bảy significa «setè fill»,[4] i Lốp va ser la seva esposa.[6] Lốp significa «pneumàtic» i estava relacionat amb el principal negoci de Lém i Lốp.
  3. ↑ Võ Huỳnh i Võ Suu eren a costats oposats del carrer. Huỳnh portava una càmera silenciosa i Suu una càmera de so sobre pel·lícula.[8]
  4. ↑ No va reprendre el rodatge fins després del tret.[16]
  5. ↑ El que es va dir exactament és controvertit. Eddie Adams va informar: «Van matar molts dels meus homes i molts dels vostres». Howard Tuckner va informar: «Molts estatunidencs han estat assassinats aquests últims dies i molts dels meus millors amics vietnamites. Ara ho enteneu? Buda ho entendrà». Es van publicar diverses altres variacions en publicacions periòdiques.[18]

Referències

  1. ↑ Braestrup, 1983, p. 348.
  2. ↑ Moorman, Mark. «Beeldvormers: een foto die 'de koers van de geschiedenis had verlegd'» [Imaginant: un retrat que 'va canviar el curs de la història'] (en neerlandès). De Volkskrant, 27-04-2018. [Consulta: 4 setembre 2025].
  3. ↑ «Eddie Adams' iconic Vietnam War photo: What happened next» (en anglès). BBC, 30-01-2018. [Consulta: 4 setembre 2025].
  4. 1 2 3 4 Robbins, 2010, p. 145.
  5. ↑ Morris i Hills, 2018, p. 25.
  6. ↑ «Unforgettable» (en anglès). People. Arxivat de l'original el 6 de juliol de 2018. [Consulta: 5 juliol 2018].
  7. ↑ Robbins, 2010, p. 93.
  8. 1 2 3 4 Bailey i Lichty, 1972, p. 222.
  9. ↑ Robbins, 2010, p. 150.
  10. ↑ Robbins, 2010, p. 151.
  11. ↑ Robbins, 2010, p. 152.
  12. ↑ Willenson, 1987, p. 184-185.
  13. ↑ Bailey i Lichty, 1972, p. 224–227.
  14. 1 2 3 4 Robbins, 2010, p. 153.
  15. 1 2 Buckley, Tom. «Portrait of an Aging Despot» (en anglès). Harper's Magazine, 01-04-1972. [Consulta: 1r febrer 2026].
  16. ↑ Braestrup, 1983, p. 351.
  17. ↑ Hariman i Lucaites, 2015, p. 91.
  18. ↑ Perlmutter, 1998, p. 43.
  19. ↑ Robbins, 2010, p. 154.
  20. ↑ Fallaci, Oriana. Nothing and So Be It, 1972, p. 284–285.
  21. ↑ «Eddie Adams' iconic Vietnam War photo: What happened next» (en anglès). BBC, 30-01-2018. [Consulta: 4 setembre 2025].
  22. ↑ Robbins, 2010, p. 145–146.
  23. ↑ Eddie Adams oral history a Kim Willenson, Ed., The Bad War (1987), p. 186-187.
  24. ↑ Al Santoli, ed., To Bear Any Burden (1985).
  25. ↑ Tran, Bai An. «After 40 years of the Tet offensive in the VietNam War - Half of the truth deciphered» (en anglès). VietCatholic.net. [Consulta: 1r febrer 2026].
  26. ↑ Moïse, Edwin E. Historical Dictionary Of The Vietnam War (en anglès), 2001, p. 294.
  27. ↑ Hastings, Max. Vietnam: An Epic Tragedy, 1945-1975 (en anglès). Ciutat de Nova York: HarperCollins, 2018, p. 467. ISBN 978-0-06-240566-1.
  28. ↑ Saunders, Christopher. «History Thread: The Shooter in the Photograph» (en anglès). The Avocado, 10-01-2023. [Consulta: 1r febrer 2026].
  29. 1 2 Faas, Horst. «The Saigon Execution» (en anglès). The Digital Journalist. [Consulta: 1r febrer 2026].
  30. ↑ Perlmutter, 1998, p. 36.
  31. ↑ Robbins, 2010, p. 160-163.
  32. ↑ Perlmutter, 1998, p. 40, 43-44, 47, 49-51.
  33. 1 2 «Eddie Adams' iconic Vietnam War photo: What happened next» (en anglès). BBC News, 29-01-2018. [Consulta: 1r febrer 2026].
  34. ↑ Barnes, Bart. «Nguyen Ngoc Loan Dies at 67» (en anglès). The Washington Post, 16-07-1998. Arxivat de l'original el 7 de juliol de 2018. [Consulta: 9 juliol 2018].
  35. 1 2 3 Dickey, Christopher. «U.S. Acts to Deport Saigon Official Who Killed Bound Prisoner in 1968» (en anglès). The Washington Post, 03-11-1978. Arxivat de l'original el 3 de juliol de 2018. [Consulta: 3 juliol 2018].
  36. ↑ «Carter bids to halt Viet general's deportation» (en anglès). The Miami News p. 9C. Newspapers.com, 06-12-1978. [Consulta: 9 juliol 2018].
  37. ↑ «Viet executioner won't be deported» (en anglès). Detroit Free Press p. 2A. Newspapers.com, 02-12-1978. [Consulta: 9 juliol 2018].
  38. ↑ «Nguyen Ngoc Loan, 67, Dies; Executed Viet Cong Prisoner» (en anglès). The New York Times, 16-07-1998. Arxivat de l'original el 20 d'abril de 2009. [Consulta: 5 juliol 2009].
  39. ↑ «Huan Nguyen becomes first Vietnamese U.S. Navy Rear Admiral» (en anglès). Naval Sea Systems Command, 10-10-2019. [Consulta: 12 juny 2020].
  40. ↑ «The Navy's First Vietnamese Admiral Saw His Family Killed by an Infamous Viet Cong Guerrilla» (en anglès). Military.com, 19-07-2022. [Consulta: 23 setembre 2022].
  41. ↑ «Short Film» (en anglès). The Moment of Truth. [Consulta: 6 octubre 2022].

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.