Ezana

Plantilla:Infotaula personaEzana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAxum Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Axum
325 – 356
← Ousanas (en) Tradueix – MHDYS (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBahr negus Modifica el valor a Wikidata
ParesOusanas Modifica el valor a Wikidata  i Sofya of Axum Modifica el valor a Wikidata
Estela d'Ezana

Ezana (en gueez: ዒዛና ‘Ezana, ዐዘነ ‘zn) fou un governant del Regne d'Axum, que hi regnà si fa no fa entre els 333 i 350.[1] En les inscripcions era proclamat "Rei de Sabà i Salhem, Himiar i Du-Raidã". La tradició afirma que "Ezana va succeir el seu pare Ella Amida (Usanas) quan encara era un xiquet, i sa mare, Sofia, en fou regent.[2] Ezana també era conegut pel títol de bisi alêne.[3]

Regnat

Ezana fou el primer monarca del Regne d'Axum que es feu cristià,[4] i el primer després de Za Hacala (o Zoskales) esmentat pels historiadors contemporanis, una situació que dugué Munro-Hay a comentar que era "el més famós dels reis axumites abans de Caleb."[5] El seu tutor, el cristià siri Frumenci, fou cap de l'Església etíop. Una carta que ens ha arribat de l'emperador romà arrià Constanci II dirigida a Ezana i a son germà Saizana sol·licita que Frumenci vaja a Alexandria per a ser investigat per errors doctrinaris i perquè el substituïsquen per Teòfil l'Indi; Munro-Hay assumeix que "Ezana recusà o ignorà aquesta demanda".[6]

Ezana també va fer campanyes militars, que va registrar en les seues inscripcions. Un parell d'inscripcions en una estela en gueez, trobades a Mèroe, és una evidència d'una campanya del segle iv, que podria haver ocorregut durant el regnat d'Ezana, o en el regnat del seu pare i antecessor Usanes. Alguns estudiosos interpreten aquestes inscripcions com a prova que els axumites van destruir el Regne de Cuix; altres observen que l'evidència arqueològica apunta per a un declivi economicopolític de Mèroe al voltant de l'any 300.[7] A més, alguns interpreten l'estela com una ajuda militar prestada per Axum la Mèroe per a reprimir la revolta i la rebel·lió dels nuba. No obstant això, no hi ha evidències conclusives per a qualsevol d'aquestes hipòtesis fins al moment.

En algunes de les monedes axumites encunyades durant el regnat d'Ezana apareix el subtítol en grec TOYTOAPECHTHXWPA - 'Que açò agrade a les persones'. Munro-Hay comenta que aquest subtítol és "una peculiaritat prou atractiva del cuny axumita, que representa una preocupació reial i un sentiment de responsabilitat envers els desigs del poble".[8] Algunes monedes encunyades amb el seu nom es van trobar a la fi dels anys 1990 en jaciments de l'Índia, indicant contactes comercials en aquell estat.[9] Una característica notable de les monedes és un canvi del motiu pagà anterior amb el disc solar i el creixent estilitzats cap al dibuix amb una creu cristiana. A Ezana també se li atribueixen esteles i obeliscos.

El nom Ezana no apareix en les llistes de reis malgrat que es feren monedes amb el seu nom. Segons la tradició, els emperadors Abrà (Abreha) i Asbà (Atzbeha), també anomenats Aizana i Saizana, governaven a Etiòpia quan el cristianisme hi penetrà. Pot ser que aquests noms hagen estat aplicats més tard a Ezana i el seu germà o que aquests fossen els seus noms de baptisme.[6][10]

Referències

  1. ↑ britannica.com. «Ezana». [Consulta: 27 desembre 2017].
  2. ↑ Munro-Hay, Stuart C. Aksum:. Edinburgh University Press, p. 205, 1991. ISBN 9780748601066.
  3. ↑ Bausi, Alessandro. Languages and Cultures of Eastern Christianity:. Routledge, p. 156, 2017. ISBN 9781351923293.
  4. ↑ Munro-Hay, Stuart. Ethiopia, the Unknown Land:. I.B.Tauris, p. 41, 2002. ISBN 9781860647444.
  5. ↑ Munro-Hay, Stuart C. Aksum: An African Civilisation of Late Antiquity (en anglés). Edinburgh University Press, 1991. ISBN 978-0-7486-0106-6.
  6. 1 2 A. K. Irvine e Sergew Hable-Selassie. «'ÉZANA,». Dictionary of African Christian Biography, 05-05-2017. Arxivat de l'original el 2017-05-05. [Consulta: 13 juny 2019].
  7. ↑ Munro-Hay. Aksum. p.70, 1991.
  8. ↑ Munro-Hay. Aksum. p. 192, 1991.
  9. ↑ Henze, Paul B. Layers of Time:. Hurst & Company, p. 31, nota 18, 2000. ISBN 9781850653936.
  10. ↑ Selassie, Sergew Hable. Ancient and Medieval Ethiopian History to 1270. United Printers, p. 104, 1972.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.