Fürst

Fürst (de, forma femenina Fürstin, plural Fürsten; de l'alt alemany antic furisto, "el primer", una traducció del llatí princeps) és una paraula en alemany per designar un governant així com un títol de príncep. Els Fürsten eren, a partir de l'Edat Mitjana, membres de la més alta noblesa que governaven sobre estats del Sacre Imperi Romanogermànic i més tard sobre els seus antics territoris, per sota del governant Kaiser (emperador) o König (rei).[1]

Fürst en comparació amb príncep

Un príncep del Sacre Imperi Romanogermànic era el governant sobirà d'un estat imperial que posseïa immediatesa imperial dins de les fronteres del Sacre Imperi Romanogermànic.[1] El territori governat s'anomena en alemany Fürstentum (principat),[2] la dinastia familiar s'anomena Fürstenhaus (casa d'un príncep), i els descendents (no regnants) d'un Fürst s'titulen i s'anomenen en alemany Prinz (príncep) o Prinzessin (princesa).[3]

La llengua anglesa utilitza el terme "prince" per a tots dos conceptes. Les llengües basades en el llatí (francès, italià, català, portuguès) també empren un sol terme, mentre que l'holandès (vorst), així com les llengües escandinaves i algunes llengües eslaves, utilitzen termes separats similars als utilitzats en alemany (vegeu Knyaz per a aquestes darreres).

Ús del títol en alemany

A partir de l'Edat Mitjana, la designació i el títol alemany de Fürst feia referència a:

El títol Fürst (forma femenina Fürstin, plural femení Fürstinnen) s'utilitza per als caps de cases de prínceps d'origen alemany (en alemany una Fürstenhaus). A partir de la Baixa Edat Mitjana, feia referència a qualsevol vassall de l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic que governés sobre un estat immediat. A menys que també tingui un títol superior, com ara gran duc o rei, se el coneixerà o bé per la fórmula "Fürst von + [origen geogràfic de la dinastia]", o per la fórmula "Fürst zu + [nom del territori governat]". Aquestes formes es poden combinar, com a "...von und zu Liechtenstein".

El rang del titular no està determinat pel títol en si, sinó pel seu grau de sobirania, el rang del seu senyor feudal, o l'antiguitat de la família princera (cal destacar els termes Uradel, Briefadel, altfürstliche, neufürstliche). El Fürst (Príncep) se situava per sota del Herzog (Duc) en la jerarquia del Sacre Imperi Romanogermànic, però els prínceps no se situaven necessàriament per sota dels ducs en parts no alemanyes d'Europa. No obstant això, alguns ducs alemanys que no governaven un ducat immediat no superaven en rang els prínceps regnants (per exemple, els Ducs de Gottschee, un títol que ostentaven els Prínceps d'Auersperg. Gottschee no era un estat imperial, sinó un territori sota els Ducs de Carniola. Malgrat això, els Prínceps d'Auersperg tenien immediatesa imperial per al seu estat de Tengen). Així mateix, el tractament habitualment associat al títol de Fürst a l'Europa postmedieval, Durchlaucht, es considerava inferior a Hoheit a Alemanya, tot i que no a França.

Els actuals governants del principat sobirà de Liechtenstein porten el títol de Fürst, i el títol també s'utilitza en alemany quan es fa referència als prínceps de Mònaco i als coprínceps d'Andorra. Els governants hereditaris dels antics principats de Bulgària, Sèrbia, Montenegro i Albània també eren anomenats en alemany Fürsten abans que finalment assumissin el títol de "rei" (König).

Altres usos en alemany

Fürst s'utilitza de manera més general en alemany per referir-se a qualsevol governant, com ara un rei, un duc regnant o un príncep en sentit ampli (compareu amb Il Principe de Niccolò Machiavelli). Abans del segle XII, els comtes també s'incloïen en aquest grup, d'acord amb el seu ús al Sacre Imperi Romanogermànic, i en alguns contextos històrics o cerimonials, el terme Fürst es pot estendre a qualsevol senyor.

Els descendents d'un Fürst, quan aquest títol no s'ha restringit per patenta o costum a la primogenitura masculina, es distingeixen del cap de família mitjançant l'ús del títol Prinz (príncep, del llatí: princeps; femení: Prinzessin).

Un noble la família del qual no és dinàstica, és a dir, no ha regnat mai ni ha estat mediatitzada, també pot ser nomenat Fürst per un sobirà, cas en què el concessionari i els seus hereus són considerats prínceps titulars o nominals, gaudint només d'un títol de príncep honorífic sense el rang corresponent. En les famílies així elevades a un títol de príncep (normalment com a recompensa per serveis militars o polítics) durant o després del segle XVIII, els cadets sovint només ostenten el títol de Graf (comte), com en les famílies dels prínceps de Bismarck, Eulenberg, Hardenberg i La Rochefoucauld-Montbel. No obstant això, en pocs casos, el títol de Fürst està disponible per a tots els descendents per línia masculina del concessionari original (sobretot descendents de ducs, per exemple, les famílies de Hohenberg, Urach, però també descendents d'un simple Fürst, com Wrede).

Títols derivats

Diversos títols es van derivar del terme Fürst:

  • Reichsfürst (Príncep de l'Imperi) era un príncep regnant el territori del qual formava part del Sacre Imperi Romanogermànic. Tenia dret a vot, ja fos individualment (Virilstimmen) o com a membre d'una unitat de vot (Curiatstimmen), a la Dieta Imperial (Reichstag). Reichsfürst també s'utilitzava genèricament per a qualsevol governant que emetés el seu vot en qualsevol de les dues cambres superiors del Reichstag, el Col·legi Electoral (Kurfürstenrat) o el Col·legi de Prínceps (Fürstenrat): el seu títol específic podia ser rei, gran duc, duc, margrave, landgrave, comte palatí (Pfalzgraf), burgrave, príncep imperial (Reichsfürst) o comte imperial (Reichsgraf). Normalment s'incloïen en aquest grup els reichsständische Personalisten, prínceps i comtes imperials els petits territoris dels quals no complien els criteris del Fürstenrat per ser membres votants com a estat imperial (Reichsstand), però el dret de vot de la família dels quals hi era reconegut per l'Emperador. Oficialment, un Príncep de l'Església (Kirchenfürst) que votava al Col·legi Electoral o PrincPrincipal, juntament amb un grapat de prínceps titulars (nobles als quals un Emperador concedia un títol honorífic però hereditari de príncep, que, tanmateix, no eren reichsständisch, mancant de vot al Fürstenrat) també es podien anomenar Reichsfürsten.
  • Kirchenfürst (Príncep de l'Església) era un jerarca que posseïa un feu eclesiàstic i un rang de príncep imperial, com ara bisbes-prínceps, abats-prínceps o Grans Mestres d'un orde militar cristià. Tots els cardinals són considerats Prínceps de l'Església i l'Església els considera iguals als prínceps reials.
  • Landesfürst (Príncep de la Terra) és un cap d'Estat princer, és a dir, no només un príncep titular. Un Land era una entitat geopolítica amb estatut (feudal), ja fos totalment independent o no. El terme de vegades es tradueix com a estats units només en una unió personal (per exemple, l'Electorat de Hannover i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda) el governant conjunt dels quals regnava com a Landesfürst en cadascun dels regnes sota diferents títols i constitucions. Així, per exemple, els emperadors Habsburg tenien un estil regnal diferent en cadascun dels seus regnes de la Kronland ('terra de la corona').
  • Kurfürst (Príncep Elector) era un príncep del Sacre Imperi Romanogermànic amb vot en l'elecció de l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, segons el designat per la Bulla d'Or de 1356 o elevat a aquest estatus posteriorment. Originalment, només set prínceps posseïen aquest dret, dels quals quatre eren seculars i tres eclesiàstics. Aquesta prerrogativa conferia als seus titulars un rang inferior només al de l'Emperador, independentment del títol específic adscrit al principat de cada Elector. Kur (anteriorment escrit Chur) deriva de küren, "triar". Propiament un càrrec de l'Imperi més que un títol hereditari, durant la llarga tinença de facto del tron imperial per part de la Casa d'Habsburg, els Electorats es distingien menys d'altres prínceps imperials pel seu dret a triar un emperador que pel dret de transmetre el feu associat al càrrec a un sol hereu per primogenitura, originalment desconeguda a Alemanya, en lloc de dividir les terres entre els descendents en múltiples apanatges, permetent la preservació de la integritat territorial i el poder de cada Elector.
  • Großfürst (Gran Príncep) era un títol rar a les terres de parla alemanya, i s'utilitzava principalment per traduir títols portats per governants dins i fora del Sacre Imperi Romanogermànic (per exemple, Rússia, Toscana). El 1765, l'Emperadriu Maria Teresa va proclamar la província hongaresa de Transsilvània com un "Gran Principat" (Großfürstentum Siebenbürgen), després de la qual cosa es va convertir en un dels títols de l'Emperador d'Àustria el 1804.
  • Fürstprimas (Príncep primat) feia referència al cap dels estats membres de la Confederació del Rin napoleònica establerta el 1806, aleshores ostentat per l'Arquebisbe-Elector de Magúncia, Karl Theodor Anton Maria von Dalberg. Avui dia, és un títol episcopal rarament utilitzat: després de l'elevació de l'arquebisbe de l'Esztergom (Gran), Christian August de Saxònia-Zeitz, a Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic el 1714, els seus successors han portat el títol de Príncep primat (hongarès: hercegprímás) fins a l'actualitat. Els Arquebisbes de Salzburg encara ostenten el títol de Primas Germaniae, tot i que la seva diòcesi es troba a Àustria.

Orígens i cognats

La paraula Fürst designa el cap (el “primer”) d'una casa regnant, o el cap d'una branca d'aquesta casa.

El terme “primer” s'origina en l'antiga època germànica, quan el “primer” era el líder en la batalla.

Existeixen diversos cognats de la paraula Fürst en altres llengües europees (vegeu la llista exhaustiva a Príncep), de vegades utilitzats només per a un governant príncep. Un derivat del llatí princeps (un títol republicà en el dret romà, que mai va reconèixer formalment un estil monàrquic per al cap executiu de l'estat, sinó que mantenia nominalment els Cònsols com a magistrats caps col·legials —generalment dobles—) s'utilitza per a un príncep genealògic en algunes llengües (per exemple, en holandès i frisó occidental, on un governant s'acostuma a anomenar vorst i foarst, respectivament), però un príncep de la sang s'estilitza sempre com a prins. En islandès, fursti és un governant, i un príncep de la sang és prins (en aquestes llengües, no s'utilitzen majúscules per escriure títols, a menys que apareguin com la primera paraula d'una frase), mentre que en altres llengües només s'utilitza una paraula derivada de princeps per a tots dos (per exemple, l'anglès utilitza prince per a tots dos). En tots els casos, també es pot utilitzar el terme original (alemany o un altre).

Conceptes similars en altres cultures

Un paral·lel de l'Àsia Oriental al concepte de "príncep regnant" seria el terme 王 (pronunciat wáng en mandarí, wong4 en cantonès, ō en japonès, wang en coreà, i vương en vietnamita), que és una paraula que comunament es refereix a "reis" coreans i no d'Àsia Oriental, però que aquí significa monarques nominals no imperials (que utilitzarien 皇帝 ("emperador") en el seu lloc) a l'antiga Xina, i per tant es tradueix freqüentment com a "príncep", especialment per a aquells que van esdevenir governants molt després de la primera adopció del títol 皇帝 per Qin Shi Huang. D'altra banda, el fill d'un monarca tindria títols diferents, com ara 皇子 ("fill imperial") o 王子 ("fill reial").

Referències

  1. 1 2 3 4 5 «Definition of the German title Fürst». A: Duden (en alemany).
  2. ↑ «Definition of Fürstentum». A: Duden (en alemany).
  3. ↑ «Definition of the German title Prinz». A: Duden (en alemany).
  4. 1 2 Siebmacher, Johann; Weber, Hilmar Hermann. Siebmacher's Grosses und allgemeines Wappenbuch: in einer neuen. Einleitungsband. Abt. A, B. (en german). Nuremberg: Otto Titan von Hefner, 1890.

Lectures addicionals

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.