Fabio Carpi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it) Fabio Timoleone Carpi  19 gener 1925 Milà (Itàlia) | ||
| Mort | 26 desembre 2018 (93 anys) 6è districte de París (França) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura de no-ficció i documental | ||
| Ocupació | guionista, assagista, crític de cinema, escriptor, director de cinema, expert del cinema | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
   | |||
Fabio Carpi (Milà, 19 de gener de 1925 - París, 26 de desembre de 2018) va ser un guionista, escriptor, director i crític de cinema italià.
Biografia
Carpi va començar la seva carrera als anys quaranta com a crític de cinema als diaris Libera Stampa i L'Unità.[1] L'any 1951 es va traslladar al Brasil, on va començar a treballar com a guionista, un activitat que va continuar fins i tot després del seu retorn a Itàlia el 1954, i que el va portar a col·laborar amb directors com Antonio Pietrangeli, Dino Risi i Vittorio De Seta.[1] El 1971 va guanyar un Nastro d'argento al millor guió per la pel·lícula de Nelo Risi Diario di una schizofrenica.[2] Després d'un debut darrere de la càmera el 1968 per a un breu documental de televisió, el seu debut oficial com a director es va produir el 1972 amb la pel·lícula dramàtica Corpo d'amore.[1]
Als anys 70 va ser un dels entrevistadors del programa de ràdio Le interviste impossibili.
També va ser assagista i va provar la ficció. La seva novel·la Patchwork va guanyar el Premi Bagutta el 1998.[3][4]
Va morir a finals de 2018 a París.[5]
Filmografia
Guionista
- Uma Pulga na Balança, dirigida per Luciano Salce (1953)
- Floradas na serra, dirigida per Luciano Salce (1954)
- Les bruixes, episodi "Una vesprada com una altra", dirigida per Vittorio De Sica (1967)
- Vedo nudo, dirigida per Dino Risi (1969)
- Un'estate, un inverno, dirigida per Mario Caiano (1971)
Director
- Corpo d'amore (1972)
- L'età della pace (1974)
- Quartetto Basileus (1983)
- Barbablù, Barbablù (1987)
- L'amore necessario (1991)
- La prossima volta il fuoco (1994)
- Nel profondo paese straniero (1997)
- Nobel (2001)
- Le intermittenze del cuore (2003)
Televisió i documentals
- Zavattini, parliamo tanto di me (documental dedicat a Cesare Zavattini, 1966)
- Les ambicions equivocades (versió televisiva del conte d'Alberto Moravia, 1983)
- I cani di Gerusalemme (telefilm, 1984)
- Musatti, matematico veneziano (documental dedicat al psicoanalista Cesare Musatti, 1986)
Publicacions
- Astarte (1944)
- Ancora annota Europa (1944)
- Libera scelta (1957 Mantovani)
- Le vacche svizzere (1957 Carucci)
- Dove sono i cannibali (1958 Lerici)
- Cinema italiano del dopoguerra (1958 Schwarz)
- Michelangelo Antonioni (1962 Guanda)
- I luoghi abbandonati (1962 Mondadori, 2013 editori internazionali riuniti)
- Relazioni umane (1964 Mondadori)
- La digestione artificiale (1967 Mondadori)
- Il circo di Pechino (1977 Cooperativa scrittori)
- Mabuse (1982 Bompiani)
- I cani di Gerusalemme (1984 Feltrinelli, 2021 Kappalab, amb Luigi Malerba)
- L'animale malato (1986 Carucci)
- Nevermore (1995 Baldini & Castoldi)
- Patchwork (1998 Bollati Boringhieri, guanyador del premi Bagutta)
- Bonaparte (2006 Portaparole)
- L'ultima tappa del giro di Francia (2008 Aragno)
- Come sono andate le cose (2006 Aragno)
- Pulce secca (2009 Greco & Greco)
- Come ho fatto i miei film. diari. primo volume (2011 Portaparole)
- Il grande ballo della letteratura (2013 editori internazionali riuniti)
- Il cinema secondo me (2013 editori internazionali riuniti)
- Una voce superflua nel coro (2014 editori internazionali riuniti)
Referències
- 1 2 3 Roberto Poppi. I registi: dal 1930 ai giorni nostri. Gremese Editore, 2002. ISBN 88-8440-171-2.
- ↑ Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998. ISBN 88-7742-221-1.
- ↑ «"Patchwork" di Carpi premiato con il Bagutta». Corriere della Sera, 30-11-1998.
- ↑ Claudio Altarocca. «Carpi, Bagutta anonimo». La Stampa p. 22, 22 dicembre 1998.
- ↑ Gino Santini. «Addio Fabio Carpi, il cinema necessario di un autore innamorato della parola», 31 dicembre 2018.