Fang Peilin

Va començar la seva carrera al cinema com a dissenyador d'escenografia, col·laborant amb directors com Ren Jingping, Shi Dongshan, Sun Yu,Yuan Meiyun  i Cai Chuseng i treballant en productores com Lianhua i Xinhua.^[1][5]El 1934, va publicar un article a la revista "Times Cinema", on explicava la importancia del disseny de l'escenografia cinematogràfica. Creia que "l'única responsabilitat òbvia del disseny d'escenografia en el cinema és ajudar a desenvolupar el poder dramàtic i crear l'atmosfera interna des d'una perspectiva invisible”. Tot i que moltes pel·lícules de l'època patien un disseny d'escenografia deficient a causa de restriccions econòmiques i de temps, Fang feia tot el possible per evitar aquestes situacions quan les condicions ho permetien.^[1] A la seva pròpia pel·lícula, 銀槍盜 *El lladre de les armes de plata*, hi havia una escena amb un tren a tota velocitat. Tanmateix, el pressupost limitat de la pel·lícula feia impossible llogar un tren per al rodatge. Fang va aconseguir d'alguna forma que amb un tren de joguina pogués filmar l'escena amb un realisme increïble.^[1]

Alguns dels seus treballs barregen disseny art déco i motius orientals, evocant tant musicals americans com els refinats cabarets de luxe de Shanghai dirigits a la classe mitjana-alta urbana xinesa.^[5]

El 1936 va dirigir la seva primera pel·lícula 化身姑娘, una comèdia protagonitzada per l'actriu Yuan Meiyun, que explicava la història d'una noia disfressada d'home. El film, gràcies al tema innovador i el caràcter entretingut va tenir una gran èxit comercial i va generar varies seqüeles.

Fang va formar part  grup de cineastes com Xu Suling, Liu Na-ou i Huang Jimao que van desenvolupar un cinema allunyat del cinema progressista o d’esquerres que es va produir durant els anys 30 especialment en productores com Diantong que tenia la connexió més estreta amb el Partit Comunista Xinès, i com altres, Fang va ser inclòs en el grup de cineastes, representants del anomenat "cinema tou".^[6][7]

Malgrat les crítiques Fang dirigir moltes més pel·lícules amb diversitat de gèneres, on destaca la de 1939, "Wu Zetian" film de caràcter històric amb guió de Ke Ling i protagonitzada per Gu Lanjun, on explica la vida de l'emperadriu Wu Zetian, durant la Dinastia Tang. Fang va poder desenvolupar plenament la seva faceta d'escenògraf amb una gran recreació i ambientació de l'època cortesana.^[5][2][8]

Influenciat per les pel·lícules musicals de Hollywood que estaven de moda a Shanghai, Fang com altres directors es va interessar en la realització de films musicals.^[1] El 1938 va dirigir el seu primer film musical 三星伴月 (Lit. Tres estrelles brillants )(Traduïda a l'anglès com Stars Moving around the Moon) amb l'actriu i cantant Zhou Xuan, amb un tema musical "Quan tornaràs aquesta nit? "que ha perdurat durant molts anys. A partir de la primera experiència Fang va donar gran importància a les cançons de les seves pel·lícules musicals, contractant lletristes i compositors de renom per escriure cançons per a les pel·lícules i incorporant-les tant com va ser possible.^[1] Alguns exemples són tres cançons per a 凌波仙子 (La fada de les ones), nou cançons per a 鸞鳳和鳴 "El crit harmoniós del fènix i el luan", onze cançons per a 鳳凰于飛 "El fènix s'enlaira", o sis cançons per a 歌女之歌 "La cançó de la noia cantant" amb la presència en la majoria de films de Zhou Xuan, coneguda per la seva veu daurada.

El 1943 quan treballava amb la productora de Zhang Shankun,durant la presència de les forces japoneses a Shanghai, va col·laborar amb la companyia de dansa japonesa Toho en el film 萬紫千紅 (Myriad of Colors) i protagonitzada per l'actriu Li Lihua.

Com altres actors i director del moment, el 1947 va marxar a Hong Kong on va seguir treballat en productores com Dazhonggua y Yonghua, fins a la seva mort en accident d'aviació el 1948.