Fangita
![]() | |
| Fórmula química | Tl₃AsS₄ |
| Localitat tipus | districte miner de Mercur, serralada d'Oquirrh, comtat de Tooele, Utah, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.KA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.KA.15 |
| Dana | 3.2.9.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,89 Å; b = 10,85 Å; c = 9,07 Å |
| Color | vermell intens a granat |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Impureses comunes | Fe, Cu, Zn, Au, Sb, Se, Te, Ni |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1991-047 |
| Símbol | Fg |
| Referències | [1] |
La fangita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor del doctor Jen-Ho Fang (1929–), químic de cristalls de la Universitat d'Alabama.
Característiques
La fangita és una sulfosal de fórmula química Tl₃AsS₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fangita pertany a «02.KA: Sulfarsenats i sulfantimonats, amb (As, Sb)S₄ tetraedre» juntament amb els següents minerals: enargita, petrukita, briartita, famatinita, luzonita, permingeatita i barquillita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al districte miner de Mercur, al comtat de Tooele (Utah, Estats Units). També ha estat descrita a Lengenbach (Valais, Suïssa) i al dipòsit d'Àlxar (Kavadarci, Macedònia del Nord). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
