Fanny Bias

Plantilla:Infotaula personaFanny Bias
Imatge
Fanny Bias com a Flore, a Flore et Zéphire, de Charles Didelot. Litografia de Jean Frédéric de Waldeck Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juny 1789 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 1825 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócoreògrafa, ballarina de ballet Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadémie Royale de Musique Modifica el valor a Wikidata

Anne Françoise Bias, coneguda com a Fanny Bias, nascuda a Passy el 3 de juny de 1789 i morta a París el 6 de setembre de 1825, va ser una ballarina francesa de l'Òpera de París, una de les primeres ballarines a practicar a l'escenari la dansa «en punta». La seva tècnica innovadora va marcar un punt d'inflexió en la història del ballet.[1][2]

Biografia

Formació

Anne Françoise Bias va néixer el 1789 a Passy, filla de Jean Bias, un burgès de París, i Françoise Charlotte Ribert, la seva esposa, que vivien al carrer Thibautodé.[3] Va ser batejada el mateix dia a Notre-Dame-de-Grâce de Passy.

Es va formar a l'Académie Royale de Musique, l'escola de ballet de l'Òpera de París, on va ser alumna de Louis Milon i Jean-François Coulon. El 12 de maig de 1807 va debutar ballant al cos de ballet de la companyia del teatre de l'Òpera amb un pas de deux[4] i al 1817 ja n'era la primera ballarina.[5] Anomenada «la desossada» per la seva esveltesa, va ser una de les ballarines preferides de la Restauració, amb la seva amiga Émilie Bigottini.[6][2][7]

Després de ballar a Londres al Her Majesty's Theatre, el gerent, John Ebers, va descriure el seu ball com a «bells petits passos que, més que cap altre, es poden correspondre amb el terme de centelleig».[1][2]

Carrera professional

Va cridar l'atenció el 1820 a Les Pages du duc de Vendôme i en diversos divertiments. Va actuar a Londres l'any següent i es va convertir en una de les primeres ballarines a practicar la tècnica de la dansa en punta a l'escenari, que s'arribaria a convertir en un estàndard del ballet clàssic, un moment històric immortalitzat per una litografia de Jean Frédéric de Waldeck.[8][2]

L'octubre de 1823, aleshores embarassada de la seva filla, Fanny Bias va actuar a l'escenari de l'Opéra-Comique.[9] El seu nom ja no apareixerà a les notícies d'espectacles després d'aquesta data.

Malalta,[8] Fanny Bias va morir prematurament el 1825, a casa seva, al número 17 del carrer de la Grange-Batelière. El seu funeral es va celebrar a l'església de Saint-Roch i M. Marduel, el sacerdot, insistí davant de la premsa que l'artista «havia complert, abans de morir, allò que exigien les lleis de l'església».[10] Està enterrada al cementiri de Père-Lachaise.

Vida personal

El 1814, va donar a llum un fill natural, anomenat Jean Louis Victor.[11] A l'octubre de 1824, un diari va anunciar que «està a punt de casar-se amb Alexis de l'Opéra-Comique». Nascut com a Pierre-Auguste Dupond, era un tenor amb el pseudònim d'Alexis Dupont. El matrimoni no es va celebrar, però l'abril de 1824 Fanny Bias va donar a llum una filla, anomenada Camille Jenny. El ballarí Auguste Vestris va ser un dels dos testimonis que van signar el certificat de naixement.[12]

Fanny Bias reconegué els seus dos fills l'agost de 1825, un mes abans de morir.

Segons una nota publicada a la Correspondance de George Sand, Camille Jenny Bias hauria esdevingut l'escriptora Camille Bias.[13]

Posteritat

  • La rosa 'Fanny Bias' (obtinguda per Jean-Pierre Vibert), al 1819, porta el seu nom.[14]

Funcions principals

  • 1818, Zéloïde, música Louis-Sébastien Lebrun, Acadèmia Reial de Música, Parísː una sílfide
  • 1818, Proserpine, Acadèmia Reial de Música, Parísː una nimfa dels prats
  • 1818, Zirphile i Fleur de Myrte, música de Charles-Simon Catel, Acadèmia Reial de Música, París: una jove amant
  • 1818, Els Jocs Florals, música de Léopold Aimon, Acadèmia Reial de Música, Parísː una senyora
  • 1819, Olympia, tragèdia lírica en tres actes, teatre de l'Opéra-Montansier, París
  • 1820, Els Patges del Duc de Vendôme, ballet - pantomima en un acteː Elise

Iconografia

  • Fanny Bias en el paper d'Élise, Els Patges del Duc de Vendôme: sis làmines de vestuari, segons Auguste Garnerey; litografia de Godefroy Engelmann, 1820, Biblioteca Nacional de França, departament de la Biblioteca-Museu de l'Òpera, D216-6 (23-29) vegeu en línia

Referències

  1. 1 2 «Fanny Bias (1789-1825) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2025].
  2. 1 2 3 4 «Fanny Bias (1785-1825): La innovadora bailarina que marcó un antes y un después en la danza clásica» (en castellà). MCN Biografias, 17-02-2025. [Consulta: 8 agost 2025].
  3. ↑ Acta de naixement de 3 de juny de 1789, a Notre-Dame-de-Grâce, de Passy, Archives de Paris (vue 37-38/50).
  4. ↑ S. «Spectacles». Gazette nationale ou le Moniteur universel, 7 juin 1807.
  5. ↑ La Grande Encyclopédie : inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts. Tome 6 / par une société de savants et de gens de lettres ; sous la dir. de MM. Berthelot,... Hartwig Derenbourg,... F.-Camille Dreyfus,... A. Giry,... [et al.] (en francès), 1885-1902, p. 581.
  6. ↑ McCleave, Sarah «Managing a Career at the Paris Opéra: The Negotiations of Émilie Bigottini and Fanny Bias». Dance Research, 43, 1, 01-05-2025, p. 39–64. DOI: 10.3366/drs.2025.0441. ISSN: 0264-2875.
  7. ↑ «Bias, Fanny (1789–1825) | Encyclopedia.com». [Consulta: 8 agost 2025].
  8. 1 2 «Fanny Bias» (en anglès). Oxford Reference. DOI: 10.1093/oi/authority.20110803095504104. [Consulta: 24 abril 2022].
  9. ↑ «La représentation de retraite...». Gazette de France, 30-10-1823, p. 3.
  10. ↑ «M. Marduel, curé de Saint-Roch nous écrit...». Le Constitutionnel. Retronews. Le site de presse de la BnF, 05-10-1825, p. 3.
  11. ↑ Acta de naixement del 13 d'abril de 1814, Paris 2ème (ancien), amb esment de reconeixement, reconstituït el 13 de febrer de 1874, Archives de Paris (48-50/51)
  12. ↑ Acta de naixement de 26 d'abril de 1824, Paris 2ème (ancien), amb esment de reconeixement, reconstituït el 7 d'agost de 1872, Archives de Paris (5-7/51).
  13. ↑ «Correspondance. Tome XV. Juillet 1858 – juin 1860 - Index des correspondants» (en francès). Classiques Garnier, Tome XV, 14-12-2018, p. 856-857. Arxivat de l'original el 2024-09-21. DOI: 10.15122/i [Consulta: 9 agost 2025].
  14. ↑ «'Fanny Bias' Rose». www.helpmefind.com. [Consulta: 24 abril 2022].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.