Farga (olivera)
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Espanya  |
| Detalls | |
| Tipus | oliva, oleicultura en Espanya i oleicultura a Catalunya |
La farga és una varietat antiga d'olivera, originària de les comarques de Castelló.[1] Segons, la publicació de Arturo Iñíguez et al., "Variedades del olivo de la Comunitat Valenciana", no se li coneix per altre nom, no en té sinonímies.[1] No obstant, sembla que esta varietat també és coneguda com a Solimar[2]
Distribució geogràfica
Varietat molt estesa al nord de Castelló, concretament a les comarques d'Alt Maestrat, Baix Maestrat, Els Ports, l'Alcalatén i la Plana Alta.[1] El seu conreu s'estén per 13.233 Ha a les comarques deCastelló.[1] També es troba a Tarragona, amb 7.000 Ha, i a Lleida.[2]
Les oliveres monumentals inventariades a les comarques de Castelló són de la varietat farga en la seua majoria, amb exemplars que arriben a tindre un tronc de 14 m de perímetre.[3]
Característiques agronòmiques
És una varietat molt vigorosa que respon bé a una esporga forta emetent aviat noves branques. Té una baixa capacitat dels esqueixos a l'hora d'emetre arrels, per la qual cosa hi ha un baix percentatge d'arrelament.[1] Aquesta varietat és un bon portaempelt per a les varietats que són poc vigoroses.
És tardana en entrar en producció i la maduració de l'oliva és precoç i temprana. La seua productivitat és elevada, però és anyívol perquè la seua producció és alterna i irregular ja que es troba afectada per la contranyada que fa que un any tinga una bona producció i l'altre any no.[1]
És sensible al fred i a l'atac de la mosca, el repiló i l'antracnosis o més coneguda com a oliva sabonosa. En tot cas és resistent a la tuberculosi de l'olivera causada pel bacteri Pseudomonas savastanoi[1].
| Descripció pomològica de la varietat Farga[1] | |
|---|---|
| Característiques de l'arbre | |
| * Vigor: | Elevat |
| * Port: | Obert |
| * Densitat de la capçada: | Mitjana |
| Característiques de la fulla | |
| * Forma: | El·líptica-lanceolada |
| * Longitud: | Mitja |
| * Amplada: | Mitja |
| * Curvatura del limbe: | Plana |
| Característiques del fruit | |
| * Pes: | Mitjà-baix |
| * Forma (A): | Allargada |
| * Simetria (A): | Asimètric |
| * Posició del diàmetre transversal màxim (B): | Cap a l'àpex |
| * Àpex (A): | Arrodonit |
| * Base (A): | Truncada a arrodonida |
| * Mugró (A): | Absent |
| * Color a la maduració: | Negre |
| Característiques de l'endocarpi | |
| * Pes: | Mitjà |
| * Forma (A): | Allargada |
| * Simetria (A): | Asimètric |
| * Simetria (B): | Lleugerament asimètric |
| * Posició del diàmetre transversal màxim (B): | cap a l'àpex |
| * Secció transversal màxima: | Circular o quasi |
| * Àpex (A): | Apuntat |
| * Base (A): | Apuntada |
| * Superfície (B): | Llisa |
| * Nombre de solcs fibrovasculars: | Mitjà |
| * Distribució dels solcs fibrovasculars: | Uniforme |
| * Terminació de l'àpex (A): | Amb mugró |
Collita
La seua collita mecànica és difícil. En primer lloc, per l'alta resistència a l'hora de desprendre's de l'arbre que tenen les seues olives perquè tenen un pedúncul característic que ofereix una forta resistència i en segon lloc, perquè els arbres són de gran tamany i frondosa copa.[1]
Usos
L'oliva que produeix permet produir un oli d'òptima qualitat, amb un contingut gras elevat, però és de difícil extracció en les diverses operacions en el trull.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Iñiguez Morterde, Arturo; Paz Compañ, Sergio; Illa Gómez (pdf) (en castellà) Variedades del olivo cultivadas en la Comunidad Valenciana. Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació. Generalitat Valenciana, 1999, p. 60. Arxivat de l'original el 2015-11-23 [Consulta: 18 juny 2026].
- 1 2 «Catálogo de todas las Variedades de Olivo del mundo - variedadesdeolivo.com». [Consulta: 18 juny 2026].
- ↑ Gonell,, Fina (et al.). Olivos de Castelló : paisaje y cultura (en castellà). Castelló: Servei de Publicacions. Diputació de Castelló., 2005. ISBN 84-96372-10-3.