Fassinaïta
![]() | |
| Fórmula química | Pb₂(S₂O₃)(CO₃) |
| Epònim | Bruno Fassina (en) |
| Descobridor | Bruno Fassina (en) |
| Localitat tipus | mina Trentini, Contrada Trentini, Monte Naro, Torrebelvicino, Província de Vicenza, Vèneto, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 16,343(1) Å; b = 8,760(2) Å; c = 4,592(3) Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pnma |
| Color | incolor, blanc |
| Macles | no observades |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 6,084 g/cm3 (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2011-048 |
| Any d'aprovació | 2011 |
| Símbol | Fas |
| Referències | [1] |
La fassinaïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom de Bruno Fassina (n. 1943), col·leccionista de minerals italià, qui va descobrir el mineral.
Característiques
La fassinaïta és un òxid de fórmula química Pb₂(S₂O₃)(CO₃). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011, sent publicada per primera vegada el mateix any. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2. Visualment pot ser similar a una anglesita allargada.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Itàlia, concretament a la mina Trentini, que es troba al Monte Naro, a Torrebelvicino (Província de Vicenza, Vèneto). També ha estat descrita en una altra mina italiana propera, així com a Espanya, Àustria, Alemanya, Noruega, Escòcia i els Estats Units.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita per primera vegada a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[2]
Referències
- ↑ «Fassinaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, p. 3-46 [Consulta: 23 novembre 2023].
