Fausta Cornèlia

Plantilla:Infotaula personaFausta Cornèlia
Biografia
NaixementDesprés de 90 aC Modifica el valor a Wikidata
Grècia Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 30 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGai Memmi Gemel (valor desconegut–54 aC), divorci
Titus Anni Miló Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Memmi
 () Gai Memmi Gemel Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Corneli Sul·la Modifica el valor a Wikidata  i Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic) Modifica el valor a Wikidata
GermansFaust Corneli Sul·la
Corneli Sul·la (fill de Sul·la)
Cornèlia
Cornèlia Pòstuma
Emília Escaura
Marc Emili Escaure Modifica el valor a Wikidata
ParentsLuci Licini Lucul, custodi Modifica el valor a Wikidata

Fausta Cornèlia (88 aC? – 30 aC?) va ser la filla que el dictador Luci Corneli Sul·la, va tenir amb la seva quarta dona Cecília Metel·la. Era germana bessona de Faust Corneli Sul·la.[1] És coneguda sovint només com a Fausta sense l'afegit familiar Cornèlia.

Va néixer quan Sul·la va exercir el seu primer consolat i va rebre el nom de Fausta per la bona fortuna del pare, igual que el germà bessó es va dir Faust o en llatí Faustus, que significa 'afortunat'.[2] Es va casar amb Gai Memmi Gemel quan era força jove (uns 15 anys), ja que l'any 54 aC el fill del matrimoni ja tenia més de 18 anys.[3] Divorciada del primer marit es va casar cap a l'any 55 aC amb Tit Anni Miló i l'acompanyava el dia que Miló es va trobar amb Publi Clodi i aquest va acabar mort l'any 52 aC a la vora de Bovillae. Fausta era coneguda pels seus adulteris, i va tenir diversos amants, entre els quals es pensa que hi havia l'historiador Sal·lusti. Un altre va ser Sextus Villius amic de Miló,[4] i un parell d'amics del seu germà bessó Faust.[5] Miló es va assabentar de les aventures de la seva dona i una vegada la va sorprendre a casa d'un altre home vestida d'esclava, però mai va prendre cap mesura. No es coneixen detalls ni data de la seva mort.[6]

Referències

  1. ↑ Plutarc, Sulla XXXIV, 3, XXXVII, 4.
  2. ↑ Seva i Llinares, Antoni (dir.). Diccionari llatí.català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 535. ISBN 8477396310.
  3. ↑ Quint Asconi Pedià, In Ciceronem, Pro Scauro p. 29 (ed. Orelli), Ciceró, Pro Sulla 19.
  4. ↑ Aulus Gel·li, Noctes Atticae XVII 18. Servi Maure Honorat, Ad Vergilium, Eneida VI 612
  5. ↑ Ciceró Ad Familiares II 6.
  6. ↑ Smith, William (ed.). «Fausta Cornelia». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 25 juny 2022].