Federal Reserve Bank
Un Banc de la Reserva Federal, oficialment i en anglès: Federal Reserve Bank, és un banc regional del Sistema de la Reserva Federal, el sistema de banca central dels Estats Units. N'hi ha dotze en total, un per cadascun dels dotze Districtes de la Reserva Federal que van ser creats per la Llei de la Reserva Federal de 1913.[1] Els bancs són responsables conjuntament d'implementar la política monetària establerta pel Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC), i es divideixen de la següent manera:
- Federal Reserve Bank of Boston
- Federal Reserve Bank of New York
- Federal Reserve Bank of Philadelphia
- Federal Reserve Bank of Cleveland
- Federal Reserve Bank of Richmond
- Federal Reserve Bank of Atlanta
- Federal Reserve Bank of Chicago
- Federal Reserve Bank of St. Louis
- Federal Reserve Bank of Minneapolis
- Federal Reserve Bank of Kansas City
- Federal Reserve Bank of Dallas
- Federal Reserve Bank of San Francisco
Alguns bancs també tenen sucursals, i tot el sistema té la seu central a l'Edifici Eccles, a Washington, D.C.
La junta de cada banc regional té nou membres. Els membres es divideixen en tres classes: A, B i C. Hi ha tres membres de la junta en cada classe. Els membres de la classe A són escollits pels accionistes del banc regional i tenen la intenció de representar els interessos dels bancs membres. Els bancs membres es divideixen en tres categories: grans, mitjans i petits. Cada categoria tria un dels tres membres de la junta de classe A. Els membres de la classe B també són nomenats pels bancs membres de la regió, però se suposa que representen els interessos del públic. Finalment, els membres de la classe C són nomenats per la junta de governadors, i també tenen la intenció de representar els interessos del públic.[2]
Història
Els Bancs de la Reserva Federal són les institucions més recents que el govern dels Estats Units ha creat per exercir les funcions d'un banc central. Les institucions anteriors van incloure el Primer (1791–1811) i el Segon (1818–1824) Bancs dels Estats Units, el Tresor Independent (1846–1920) i el Sistema Bancari Nacional (1863–1935). Diverses qüestions polítiques han sorgit amb aquestes institucions, incloent-hi el grau d'influència dels interessos privats, l'equilibri de les preocupacions econòmiques regionals, la prevenció dels pànics financers i el tipus de reserves utilitzades per donar suport a la moneda.[3]
Una crisi financera coneguda com el Pànic de 1907 va amenaçar diversos bancs de Nova York amb la fallida, un resultat que es va evitar mitjançant préstecs organitzats pel banquer J. P. Morgan. Morgan va aconseguir restaurar la confiança a la comunitat bancària de Nova York, però el pànic va revelar debilitats en el sistema financer dels EUA, com el fet que un banquer privat pogués dictar les condicions de supervivència d'un banc.[4] En altres parts del país, les cambres de compensació van emetre breument els seus propis bitllets per continuar amb els negocis. En resposta, el Congrés va formar la Comissió Monetària Nacional per investigar opcions per proporcionar moneda i crèdit en futurs pànics. Basant-se en les conclusions de la Comissió i altres propostes, el Congrés va establir el Sistema de la Reserva Federal en el qual diversos Bancs de la Reserva Federal proporcionarien liquiditat als bancs en diferents regions del país.[3] Els Bancs de la Reserva Federal van obrir les portes el novembre de 1914.[5]
Estatus legal
Els Bancs de la Reserva estan organitzats com a corporacions autofinançades i facultades pel Congrés per distribuir moneda i regular-ne el seu valor sota les polítiques establertes pel Comitè Federal de Mercat Obert i la Junta de Governadors. La seva estructura corporativa reflecteix els interessos concurrents del govern i dels bancs membres, però cap d'aquests interessos equival a una propietat total.
Els casos legals que involucren els Bancs de la Reserva Federal han conclòs que són "privats", però poden ser considerats "governamentals" depenent de la llei específica en qüestió. En el cas United States Shipping Board Emergency Fleet Corporation v. Western Union Telegraph Co., la Cort Suprema dels EUA va declarar: "Instrumentalitats com els bancs nacionals o els bancs de la reserva federal, en els quals hi ha interessos privats, no són departaments del govern. Són corporacions privades en les quals el govern té un interès." Els Estats Units tenen un interès en els Bancs de la Reserva Federal com a instrumentalitats creades federalment exemptes d'impostos els beneficis de les quals pertanyen al govern federal, però aquest interès no és de propietat.[6]
Funció
Els Bancs de la Reserva Federal ofereixen diversos serveis al govern federal i al sector privat:
- Actuar com a depositaris de les reserves bancàries.
- Prestar als bancs per cobrir dèficits de fons a curt termini, cicles de negocis estacionals o demandes de liquiditat extraordinàries (és a dir, pànics bancaris).
- Recollir i compensar pagaments entre bancs.
- Emetre bitllets per a la circulació general com a moneda.
- Administrar els comptes de dipòsit del govern federal.
- Realitzar subhastes i recompres de deute federal.
- Comprar obligacions d'entitats no bancàries mitjançant mecanismes de crèdit d'emergència autoritzats per la Junta de Governadors.
Bancs
La Reserva Federal identifica oficialment els districtes per número i ciutat del Banc de la Reserva.
- 1r Districte (A): Banc de la Reserva Federal de Boston
- 2n Districte (B): Banc de la Reserva Federal de Nova York
- 3r Districte (C): Banc de la Reserva Federal de Filadèlfia
- 4t Districte (D): Banc de la Reserva Federal de Cleveland
- 5è Districte (E): Banc de la Reserva Federal de Richmond
- 6è Districte (F): Banc de la Reserva Federal d'Atlanta
- 7è Districte (G): Banc de la Reserva Federal de Chicago
- 8è Districte (H): Banc de la Reserva Federal de St. Louis
- 9è Districte (I): Banc de la Reserva Federal de Minneapolis
- 10è Districte (J): Banc de la Reserva Federal de Kansas City
- 11è Districte (K): Banc de la Reserva Federal de Dallas
- 12è Districte (L): Banc de la Reserva Federal de San Francisco
Actius
| Banc de la Reserva Federal | Actius totals (milers de milions USD) |
|---|---|
| Nova York | 4.155 |
| San Francisco | 820 |
| Richmond | 651 |
| Atlanta | 493 |
| Chicago | 411 |
| Dallas | 336 |
| Cleveland | 288 |
| Boston | 183 |
| St. Louis | 114 |
| Filadèlfia | 111 |
| Kansas City | 96 |
| Minneapolis | 54 |
| Tots els bancs | 7.713 |
Llista de presidents i consellers delegats actuals
| Banc de la Reserva Federal | Conegut normalment com | President i CEO titular | Estatus |
|---|---|---|---|
| Nova York | Fed de Nova York | John Williams | Vicepresident, Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC)
Membre permanent del FOMC |
| San Francisco | Fed de San Francisco | Mary C. Daly | Membre del FOMC 2024 |
| Atlanta | Fed d'Atlanta | Raphael Bostic | Membre del FOMC 2024 |
| Richmond | Fed de Richmond | Thomas Barkin | Membre del FOMC 2024 |
| Chicago | Fed de Chicago | Austan Goolsbee | Membre del FOMC 2025 |
| Dallas | Fed de Dallas | Lorie K. Logan | Membre del FOMC 2023 |
| Cleveland | Fed de Cleveland | Beth M. Hammack | Membre del FOMC 2024 |
| Filadèlfia | Fed de Filadèlfia | Patrick Harker | Membre del FOMC 2023 |
| Boston | Fed de Boston | Susan M. Collins | Membre del FOMC 2025 |
| St. Louis | Fed de St. Louis | Alberto G. Musalem | Membre del FOMC 2025 |
| Kansas City | Fed de Kansas City | Jeffrey R. Schmid | Membre del FOMC 2025 |
| Minneapolis | Fed de Minneapolis | Neel Kashkari | Membre del FOMC 2023 |
Referències
- ↑ O'Sullivan, Arthur; Sheffrin, Steven M. Economics: Principles in Action. Upper Saddle River, New Jersey: Prentice Hall, 2003, p. 417. ISBN 0-13-063085-3.
- ↑ «US Code: Title 12, Subchapter VII – Directors of Federal Reserve Banks; Reserve Agents and Assistants». Law.cornell.edu, 22-06-2010. [Consulta: 29 agost 2011].
- 1 2 Wells, Donald R. The Federal Reserve System: A History, 2004. ISBN 9780786418800.
- ↑ Carroso, Vincent P. The Morgans: Private International Bankers, 1854-1913
- ↑ The Founding of the Fed
- ↑ Kennedy C. Scott v. Federal Reserve Bank of Kansas City, et al., 406 F.3d 532 Arxivat May 17, 2010, a Wayback Machine. (8th Cir. 2005).