Federico Balart Elgueta

Plantilla:Infotaula personaFederico Balart Elgueta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1831 Modifica el valor a Wikidata
Pliego (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1905 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (Cadira f)
10 desembre 1891 – 11 abril 1905 (electe)
← Gabino Tejado y Rodríguez – Valentín Gómez Gómez →
Senador del Regne
28 setembre 1872 – 9 gener 1874
Circumscripció electoral: Castelló
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
16 desembre 1870 – 2 gener 1871
← Antonio Mantilla de los Ríos – Ricardo Martínez Pérez →
Circumscripció electoral: Motril
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, crític literari, polític, periodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Federico Balart Elgueta (castellà: Federico Balart) (Pliego, 1831 - Madrid, 1905) fou un periodista, poeta, crític d'art, crític teatral i humorista espanyol vinculat al realisme. En la seva carrera política com a republicà va arribar a Conseller d'Estat.

Biografia

Va arribar a Madrid amb dinou anys per estudiar Dret. Les seves primeres crítiques literàries van aparèixer al periòdic La Verdad de Múrcia, cap a 1861 i les va signar amb el pseudònim de 'Nadie'. El 1870 va ser nomenat sotssecretari del Ministeri de la Governació i posteriorment Conseller d'Estat, fou elegit diputat a les Corts per Motril en 1870[1] i, entre 1872 i 1873, va ser senador per Castelló de la Plana.[2] També va treballar com a comptable al Banc d'Espanya i va ser censor i director artístic al Teatro Español. Col·laborador habitual a La Democracia i a Gil Blas, va aconseguir fama i respecte com a crític d'art i de teatre. Va ocupar una cadira a la Reial Acadèmia Espanyola el 1891. El seu matrimoni amb la vídua Dolores Anza, i la sobtada mort d'ella el 1879, van ser la matèria poètica del llibre Dolores, publicat el 1894 i que va conèixer un èxit inusitat. Balart va morir a Madrid, als 73 anys.

Obres

A més del fons elegíac de Dolores, Balart desenvolupa una poètica sobre el sentit de l'existència, la fe i la immortalitat, el què li va suposar àcides crítiques del clergat, i fins i tot d'escriptors de joventut anarquista com José Martínez Ruiz, «Azorín», que al seu Charivari el va acusar de ser un poeta «sense inspiració, prosaic, horriblement difícil i insincer».[3] També va escriure l'assaig Literatura y Arte i altres llibres lírics com Novedades de antaño i Horizontes, a més dels pòstums: Sombras y destellos i Fruslerías.[4]

Memòria

A Pliego li dedicaren un carrer i un bust a la Glorieta. També té carrers a Mula i al barri de San Antolín a Múrcia.[5] L'institut d'educació secundària de Pliego té el seu nom.

Referències

  1. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. ↑ Fitxa del Senat
  3. ↑ Dolores, ed. Palmar Álvarez Blanco, Dueñas (Palencia): Simancas, 2003.
  4. ↑ Sus mejores versos: Dolores; Horizontes. Madrid, s. n., 1912.
  5. ↑ Biografía en sitio de la Región de Murcia

Enllaços externs