Felipe Bigarny
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Felipe Bigarny c. 1475  Langres |
| Mort | 10 novembre 1542 (66/67 anys) Toledo |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Espanya |
| Ocupació | arquitecte, gravador, escultor, tallista |
| Art | escultura |
| Obres destacables | |
 Mare de Déu amb nen atribuïda a Felip Bigarny (Museu Nacional Col·legi de San Gregori de Valladolid) | |
Signatura  | |
Felipe Bigarny, nomenat també com Felipe Vigarny, Felipe Biguerny o Felipe de Borgonya, anomenat el Borgonyó (Langres, Borgonya c. 1475 - Toledo, 10 de novembre de 1542) és considerat un dels més insignes escultors del renaixement espanyol. Va presentar alguns projectes com a arquitecte.[1]
En les seves obres hi havia trets flamencs, borgonyons i renaixentistes italians. Va aconseguir un gran prestigi amb les moltes obres que va realitzar fora de Burgos i es va convertir en el mestre d'escultura i talla de la catedral de Burgos. També va estar molt present en moltes de les obres més importants de la Corona de Castella com el cadirat del cor i el retaule major de la catedral de Toledo, de manera que va arribar a treballar amb diversos tallers simultàniament, cosa que li va proporcionar una bona posició socioeconòmica. Signava amb el seu nom italianitzat «Philipus Biguerny».
És autor del retaule de la capella del Conestable (1523-26), a la catedral de Burgos, en col·laboració amb Diego de Siloé, del retaule del Davallament, de la catedral de Toledo (1524-27).[1]
Referències
- 1 2 «Felipe Bigarny». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.