Felix Salzer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 juny 1904  Viena (Àustria) |
| Mort | 12 juny 1986 (81 anys) Nova York |
| Formació | Universitat de Viena |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòleg, teòric musical, professor universitari |
| Ocupador | Universitat de la Ciutat de Nova York |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Hedwig Lindtberg |
| Pares | Maximilian Michael Salzer i Helene Wittgenstein |
Felix Salzer (Viena, 13 de juny de 1904 - Nova York, 12 de juny de 1986) fou un teòric de la música, musicòleg i pedagog austríac nacionalitzat estatunidenc.[1][2] Va ser un dels principals seguidors de Heinrich Schenker i el principal difusor del mètode d'anàlisi schenkeriana després de la mort del seu mestre.
Biografia
Va néixer a Viena i va estudiar Musicologia amb Guido Alter a la Universitat de Viena, on va finalitzar els estudis amb una dissertació sobre la forma sonata a les obres de Franz Schubert. Al mateix temps va estudiar teoria musical i anàlisi amb Heinrich Schenker i Hans Weisse. El 1939 va emigrar als Estats Units, i n'esdevingué ciutadà el 1945. Allí va ensenyar a diverses escoles, incloent el Mannes College of Music i el Queens College de la New York University.[3]
La seva contribució a la teoria schenkeriana va ser doble: en primer lloc, va atraure l'atenció dels teòrics i musicòlegs americans sobre les idees de Schenker, i en segon lloc va aplicar la tècnica analítica a la música fora dels límits de l'anomenada "era de la pràctica comuna", que era on s'havia centrat exclusivament Schenker, particularment amb la música del Renaixement, l'Edat Mitjana i algunes obres del segle XX. Els teòrics posteriors van aplicar també les tècniques schenkerianes a la música popular. Algunes de les millores que va fer Salzer a la teoria schenkeriana inclouen aspectes de la conducció de veus i la diferenciació dels acords dintre l'estructura contra les categories contrapuntístiques. Les obres de Salzer inclouen Structural Hearing (Audició Estructural) (1952 i 1962), Counterpoint in Composition:The Study of Voice Leading (escrita conjuntament amb Carl Schachter, 1969) i la publicació periòdica The Music Forum (iniciada el 1967).[3]
Referències
- ↑ «Papers de Felix Salzer 1897-1995» (en anglès). New York Public Library. [Consulta: 19 juliol 2026].
- ↑ «Making sure you're not a bot!». [Consulta: 19 juliol 2026].
- 1 2 Forschungen, Institut für kunst-und musikhistorische. «Salzer, Felix» (en alemany), 2002. [Consulta: 19 juliol 2026].
Bibliografia
- Saul Novack. "Salzer, Felix", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie (London: Macmillan, 1980), XVI, 444.
- Allen Forte. "Schenker, Heinrich", ibid., XVI, 627-628.
- The Concise Edition of Baker's Biographical Dictionary of Musicians, 8th ed. Revised by Nicolas Slonimsky. New York, Schirmer Books, 1993. ISBN 0-02-872416-X
- Felix Salzer. Audición estructural. Coherencia tonal en la música. Editorial Labor (Barcelona 1990) ISBN 84-335-6313-0