Felix Savary

No s'ha de confondre amb Félix Savart.
Plantilla:Infotaula personaFelix Savary
Imatge
Portada del seu estudi de 1823 sobre electromagnetisme Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1797 Modifica el valor a Wikidata
París (Primera República Francesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1841 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Estagell (Monarquia de Juliol) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Estagell 42° 46′ 12″ N, 2° 41′ 53″ E / 42.769882°N,2.698193°E / 42.769882; 2.698193 Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Polytechnique (–1815) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònom, bibliotecari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBureau des Longitudes
École Polytechnique Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesPaul Auguste Ernest Laugier Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJean Julien Savary Modifica el valor a Wikidata
ParentsClaude-Étienne Savary, oncle Modifica el valor a Wikidata

Felix Savary (francès: Félix Savary) (París, 4 d'octubre de 1797 - Estagell, 15 de juliol de 1841) fou un matemàtic i físic francès.

Vida i obra

Savary va estudiar a l'École polytechnique (promoció de 1815). Va col·laborar amb André-Marie Ampère en l'estudi del electromagnetisme.[1] Els seus treballs sobre la magnetització d'una agulla metàl·lica van donar peu a l'estudi de les oscil·lacions elèctriques,[2] però els seus treballs més notables van ser sobre el càlcul de les interaccions dels circuits elèctrics.[3] Entre 1823 i 1829 va ser bibliotecari del Bureau des Longitudes i, a partir de 1832, membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències. A partir de 1831 va ser professor d'astronomia i geodèsia, màquines i aritmètica social a l'École polytechnique.[4] A París, era veí d'Honoré de Balzac qui li va dedicar la seva novel·la La peau du chagrin (1831).[5]

El 1841 va caure malalt i, per recomanació de François Arago, va anar a Estagell per guarir-se, però malauradament ja no en va tornar mai.[6]

Savary és recordat, a part dels seus treballs sobre l'electromagnetisme, per haver estat el primer en calcular l'òrbita d'una estrella binària (concretament la ξ-Ossa Major),[7] demostrant així que la llei de la gravitació universal de Newton es complia també fora del sistema solar.[8][9]

També son notables els seus treballs de mecànica i, específicament, en la mecànica dels engranatges, camp en el que va desenvolupar la avui coneguda com fórmula d'Euler-Savary.[10]

Les seves obres de referència en aquests camps són:

Referències

  1. ↑ Hofmann, 1995, p. 321 i ss.
  2. ↑ Sarkar et al., 2006, p. 258-259.
  3. ↑ Guillo i Locqueneux, 2005, p. 474.
  4. ↑ Dupont, 2000, p. 29.
  5. ↑ Bouteron, 1949, p. 113.
  6. ↑ Jourda, 2024, p. 1.
  7. ↑ Soulié, 1997, p. 291.
  8. ↑ Hockey, 2007, p. 1014.
  9. ↑ Bachiller, 2009, p. 77 i 232.
  10. ↑ Radzevich, 2022, p. 253.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Felix Savary» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)