Felix Savary
 |
No s'ha de confondre amb Félix Savart. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1797  París (Primera República Francesa) | ||
| Mort | 15 juliol 1841 (43 anys) Estagell (Monarquia de Juliol) | ||
| Sepultura | Cementiri d'Estagell 42° 46′ 12″ N, 2° 41′ 53″ E / 42.769882°N,2.698193°E | ||
| Formació | École Polytechnique (–1815) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | astrònom, bibliotecari | ||
| Ocupador | Bureau des Longitudes École Polytechnique | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Paul Auguste Ernest Laugier | ||
| Família | |||
| Pare | Jean Julien Savary | ||
| Parents | Claude-Étienne Savary, oncle | ||
Felix Savary (francès: Félix Savary) (París, 4 d'octubre de 1797 - Estagell, 15 de juliol de 1841) fou un matemàtic i físic francès.
Vida i obra
Savary va estudiar a l'École polytechnique (promoció de 1815). Va col·laborar amb André-Marie Ampère en l'estudi del electromagnetisme.[1] Els seus treballs sobre la magnetització d'una agulla metàl·lica van donar peu a l'estudi de les oscil·lacions elèctriques,[2] però els seus treballs més notables van ser sobre el càlcul de les interaccions dels circuits elèctrics.[3] Entre 1823 i 1829 va ser bibliotecari del Bureau des Longitudes i, a partir de 1832, membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències. A partir de 1831 va ser professor d'astronomia i geodèsia, màquines i aritmètica social a l'École polytechnique.[4] A París, era veí d'Honoré de Balzac qui li va dedicar la seva novel·la La peau du chagrin (1831).[5]
El 1841 va caure malalt i, per recomanació de François Arago, va anar a Estagell per guarir-se, però malauradament ja no en va tornar mai.[6]
Savary és recordat, a part dels seus treballs sobre l'electromagnetisme, per haver estat el primer en calcular l'òrbita d'una estrella binària (concretament la ξ-Ossa Major),[7] demostrant així que la llei de la gravitació universal de Newton es complia també fora del sistema solar.[8][9]
També son notables els seus treballs de mecànica i, específicament, en la mecànica dels engranatges, camp en el que va desenvolupar la avui coneguda com fórmula d'Euler-Savary.[10]
Les seves obres de referència en aquests camps són:
Referències
- ↑ Hofmann, 1995, p. 321 i ss.
- ↑ Sarkar et al., 2006, p. 258-259.
- ↑ Guillo i Locqueneux, 2005, p. 474.
- ↑ Dupont, 2000, p. 29.
- ↑ Bouteron, 1949, p. 113.
- ↑ Jourda, 2024, p. 1.
- ↑ Soulié, 1997, p. 291.
- ↑ Hockey, 2007, p. 1014.
- ↑ Bachiller, 2009, p. 77 i 232.
- ↑ Radzevich, 2022, p. 253.
Bibliografia
- Bachiller, Rafael. Astronomía: de Galileo a los telescopios espaciales (en castellà). Lunwerg, 2009. ISBN 978-04-00-08916-0.
- Bouteron, Marcel «Balzac et l'Institut de France» (en francès). Revue des Deux Mondes, Num. 9, 1949, p. 98-117. ISSN: 0035-1962.
- Dupont, Jean-Yves «Les dessins de machines à l'Ecole polytechnique (1794-1850), iconographie commentée» (en francès). Bulletin de la SABIX, Num. 25, 2000, p. 37-79. DOI: 10.4000/sabix.258. ISSN: 0989-3059.
- Guillo, Jean-Marie; Locqueneux, Robert «Quelques contributions de Félix Savary et Jean-Firmin Demonferrand à l'électrodynamique (1822-1823)» (en francès). Revue d'Histoire des Sciences, Vol. 58, Num. 2, 2005, p. 465-504. ISSN: 0151-4105.
- Hockey, Thomas (ed.). «Savary, Felix». A: Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 1014. ISBN 978-0-387-31022-0.
- Hofmann, James R. André-Marie Ampère: Enlightenment and Electrodynamics (en anglès). Cambridge University Press, 1995. ISBN 0-521-56220-1.
- Jourda, Joseph «Estagel/ Le souvenir de Marie Arago-Roig : un devoir de mémoire» (en francès). Le Journal Catalan, 7 novembre, 2024.
- Radzevich, Stephen P. «A Brief Overview of the Evolution of the Scientific Theory of Gearing». A: Stephen P. Radzevich. Recent Advances in Gearing (en anglès). Springer, 2022, p. 233-292. ISBN 978-3-030-64637-0.
- Sarkar, Tapan K.; Mailloux, Robert J.; Oliner, Arthur A.; Salazar-Palma, Magdalena; Sengupta, Dipak L.. History of Wireless (en anglès). John Wiley & Sons, 2006. ISBN 978-0-471-71814-7.
- Soulié, Edgar J. «French Astronomers, Visual Double Stars and Double Stars Working Group of Societe Astronomique de France» (en anglès). The Third Pacific Rim Conference on Recent Development on Binary Star Research, Vol. 130, 1997, p. 291-294.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Felix Savary» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)