Fenomen òptic

Un halo de 22° al voltant de la Lluna a Atherton, Califòrnia.

Els fenòmens òptics són tots aquells esdeveniments observables que resulten de la interacció entre la llum i la matèria.

Tots els fenòmens òptics coincideixen amb els fenòmens quàntics.[1] Els fenòmens òptics comuns acostumen a deure's a la interacció de la llum del Sol o de la Lluna amb l'atmosfera, els núvols, l'aigua, la pols i altres partícules. Un exemple comú és l'arc de Sant Martí, que es produeix quan la llum del Sol es reflecteix i es refracta en les gotes d'aigua. Alguns fenòmens, com el raig verd, són tan rars que a vegades es consideren mítics.[2] D'altres, com les fata morganes, són comuns en llocs específics.

Altres fenòmens són simplement aspectes interessants de l'òptica o efectes òptics. Per exemple, els colors generats per un prisma es mostren amb freqüència a les aules.

Un halo solar vist des de 41° de latitud sud.

Abast

Els fenòmens òptics abasten una àmplia gamma d'esdeveniments, inclosos aquells causats per les propietats òptiques atmosfèriques, altres successos naturals, efectes artificials i interaccions que involucren la visió humana (fenòmens entòptics). També s'hi inclouen fenòmens inexplicables que podrien tenir una explicació òptica i les «ilusions òptiques» per a les quals s'han descartat explicacions òptiques.

Existeixen múltiples fenòmens que resulten de la natura corpuscular o ondulatòria de la llum. Alguns són bastant subtils i només es poden observar mitjançant mesuraments precisos amb instruments científics. Un exemple famós és la desviació de la llum estel·lar pel Sol durant un eclipsi solar, un fenomen que serveix com a evidència de la curvatura de l'espai, tal com prediu la teoria de la relativitat.

Fenòmens òptics no atmosfèrics

Un raig verd apareix sobre el disc solar durant aproximadament un segon. Un d'aquests successos va ser captat des del Cerro Paranal.

Altres efectes òptics

Fenòmens entòptics

  • Difracció de la llum a través de les pestanyes
  • Pincell de Haidinger
  • Diplopia monocular (o poliplopia) deguda a reflexos en els límits entre els diferents mitjans oculars.
  • Fosfèns produïts per estimulació diferent de la lumínica (per exemple, mecànica o elèctrica) de les cèl·lules fotoreceptores i cons de l'ull o d'altres neurones del sistema visual.
  • Imatges de Purkinje.

Il·lusions òptiques

Fenòmens inexplicables

Alguns fenòmens encara no s'han explicat de forma concloent i possiblement són algun tipus de fenomen òptic.[3]

Referències

  1. ↑ «Electromagnetic Theory and Optics». A: Basic Optics: Principles and Concepts. Elsevier, 2016, p. 1–140. ISBN 978-0-12-805357-7.
  2. ↑ «Green Rays».
  3. ↑ «Welcome to Phenomenon! Your guide through the mysterious and unexplained».
  4. ↑ Philip Mantle. «The Hessdalen Lights» (en anglès). Arxivat de l'original el 2005-04-04. [Consulta: 14 octubre 2017].
  5. ↑ «UQ scientist unlocks secret of Min Min lights».
  6. ↑ «Big Thicket National Preserve Virtual Field Trip». Arxivat de l'original el 2005-03-04.
  7. ↑ Gagliardi. «Behind the Secret of the Naga's Fire» (en anglès), 17-11-2002. Arxivat de l'original el 2007-01-19.