Ferdinand Rudio
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 agost 1856  Wiesbaden (Ducat de Nassau) | ||
| Mort | 21 juny 1929 (72 anys) Zúric (Suïssa) | ||
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1877–1880) ETH Zürich (1874–1877) | ||
| Tesi acadèmica | Ueber diejenigen flächen, deren krümmungsmittelpunktsflächen confokale flächen zweiten grades sind (1880 ) | ||
| Director de tesi | Karl Weierstrass i Ernst Kummer | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtic, historiador de les matemàtiques, bibliotecari | ||
| Ocupador | ETH Zürich (1881–1928) | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Cònjuge | Maria Emma Müller | ||
| Pares | Heinrich Rudio i Luise Klein | ||
| Premis | |||
 | |||
Ferdinand Rudio (Wiesbaden, 2 d'agost de 1856 - Zúric, 21 de juny de 1929) va ser un matemàtic suís d'origen alemany, que va ser editor principal de les obres completes d'Euler.
Vida i obra
Rudio, fill d'un alt funcionari del ducat de Nassau, va fer els estudis secundaris a instituts de Wiesbaden. De 1874 a 1877 va estudiar al Politècnic de Zuric, primer enginyeria i després matemàtiques, i de 1877 a 1880 a la universitat de Berlín on es va doctorar en matemàtiques el 1880. Seguint els suggeriments del seu antic professor a Zúric, Carl Friedrich Geiser, va tornar al Politècnic, en el qual va ser professor des del 1881 fins al 1928, un any abans de la seva mort.[1]
El 1897 va ser nomenat secretari general del congrés internacional de matemàtics que es va celebrar a Zuric,[2] fent un discurs inaugural ple de fe en la professió.[3] En morir Rudolf Wolf el 1893, es va fer càrrec de la biblioteca del Politècnic, convertint-la en una institució de referència i contribuint a la fundació de la Biblioteca Central de Zuric.[4]
Rudio és recordat, sobre tot, per haver estat l'iniciador de la publicació de les Obres Completes d'Euler (Euleri Opera Omnia), un projecte que es va engegar tímidament amb una conferència que va pronunciar el 1883 per celebrar el centenari de la mort de l'il·lustre matemàtic suís, però que no va rebre un suport suficient fins al 1907, en el segon centenari del seu naixement.[5] El propi Rudio va editar els dos volums de comentaris aritmètics, va coeditar tres volums més i va supervisar els vint-i-dos volums que es van publicar abans de la seva mort el 1929.[6] El projecte es va allargar en el temps fins a arribar als 72 volums, els últims dels quals s'han publicat l'any 2008.[7]
A part d'aquesta obra ingent, Rudio va escriure sobre altres temes d'història de les matemàtiques i una biografia de Ferdinand Eisenstein.
Referències
- ↑ Neuenschwander, 2002, p. 510.
- ↑ Albers, Alexanderson i Reid, 1986, p. 4-5.
- ↑ Eminger, 2012, p. 158 i ss.
- ↑ Neuenschwander, 2002, p. 510-511.
- ↑ Neuenschwander, 2002, p. 102-103.
- ↑ Neuenschwander, 2002, p. 103.
- ↑ Kleinert i Mattmüller, 2007, p. 29.
Bibliografia
- Albers, Donald J.; Alexanderson, Gerald L.; Reid, Constance. «Zurich 1897». A: International Mathematical Congresses: An Illustrated History 1893–1986 (en anglès). Springer, 1986, p. 4-5. ISBN 978-1-4684-0301-5.
- Eminger, Stefanie «Viribus unitis! shall be our watchword: the first International Congress of Mathematicians, held 9–11 August 1897 in Zurich» (en anglès). Journal of the British Society for the History of Mathematics, Vol. 27, Num. 3, 2012, p. 155-168. DOI: 10.1080/17498430.2012.687496. ISSN: 1749-8430.
- Kleinert, Andreas; Mattmüller, Martin «Leonhardi Euleri Opera Omnia: a centenary project» (en anglès). Newsletter of the European Mathematical Society, Vol. 65, 2007, p. 25-31. ISSN: 1027-488X.
- Neuenschwander, Erwin. «Switzerland». A: Joseph W. Dauben, Christoph J. Scriba (eds.). Writing the History of Mathematics: Its Historical Development (en anglès). Birkäuser, 2002, p. 97-108. ISBN 3-7643-6166-2.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ferdinand Rudio» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Burckhardt, J.J. «Rudio, Ferdinand» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 juny 2018].
- Neuenschwander, Erwin. «Rudio, Ferdinand» (en francès). Dictionnaire Historique de la Suisse, 2010. [Consulta: 21 juny 2018].