Ferenc Krausz

 

Plantilla:Infotaula personaFerenc Krausz
Imatge
(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 maig 1962 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Mór (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Tècnica de Viena - ciència de làsers (1988–1991)
Universitat Eötvös Loránd - física teòrica (1981–1985)
Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest - electrotècnia (1981–1985) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAtofísica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Viena
Garching bei München
Múnic
Hong Kong Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, físic nuclear, físic de làsers, físic teòric, professor universitari, enginyer elèctric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCentre de Fotònica Avançada de Múnic, director (2010–2019)
Institut Max Planck d'Òptica Quàntica, director gerent (2007–2009)
Centre de Fotònica Avançada de Múnic, subdirector general (2006–2009)
Institut Max Planck d'Òptica Quàntica, director (2004–)
Universitat de Múnic
Universitat Tècnica de Viena
Universitat de Hong Kong Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Ferenc Krausz és un físic austrohongarès que treballa en la ciència dels attosegons.[1][2] Va ser director de l'Institut Max Planck d'Òptica Quàntica i professor de física experimental a la LMU de Munic, a Alemanya. Dirigí l'equip de recerca que va generar i mesurar el primer pols de llum d'attosegons i el va utilitzar per a capturar el moviment dels electrons dins dels àtoms, iniciant el naixement de l'attofísica. El 2023, juntament amb Pierre Agostini i Anne L'Huillier, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física. Des de novembre de 2025, és professor titular al Departament de Física de la Universitat de Hong Kong, a Pokfulam.[3]

Carrera acadèmica

Entre el 1981 i el 1985, Krausz estudià física teòrica a la Universitat Eötvös Loránd i enginyeria elèctrica a la Universitat Tècnica de Budapest a Hongria.[4] El 1991 es va graduar amb un doctorat a la Universitat Tècnica de Viena, a Àustria, on hi continuà fins el 1993.[5] De 1996 a 1998 exercí com a professor associat. De 1999 a 2004 fou professor d'enginyeria elèctrica. El 2003 va ser nomenat director de l'Institut Max Planck d'Òptica Quàntica a Garching, i el 2004 va esdevenir catedràtic de física experimental a la LMU de Munic.[6] El novembre de 2025, fou nomenat professor titular al Departament de Física de la Universitat de Hong Kong, a Pokfulam.

Honors i premis

  • 2006 - Premi Gottfried Wilhelm Leibniz [7]
  • 2006 – Medalla de progrés i membre honorari de la Royal Photographic Society [8]
  • 2009 – Elegit membre d'Optica [9]
  • 2013 – Premi Otto Hahn
  • 2015 – Premi Clarivate Citation en Física (juntament amb Paul Corkum) «per contribulr al desenvolupament de la física de l'attosegon».[10]
  • 2016 – Membre de l'Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina .[11]
  • 2019 – Medalla Vladilen Letokhov.[12]
  • 2022 – Premi Wolf de Física amb Anne L'Huillier i Corkum «a les contribucions pioneres a la ciència del làser ultraràpid i la física dels attosegons».
  • 2022 – Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Ciències Bàsiques amb L'Huillier i Corkum.[13]
  • 2023 – Premi Nobel de Física juntament amb L'Huillier i Pierre Agostini «pels mètodes experimentals que generen polsos de llum d'attosegons adreçats a l'estudi de la dinàmica dels electrons en la matèria».

Referències

  1. ↑ «The Nobel Prize in Physics 2023» (en anglès americà). NobelPrize.org. [Consulta: 21 novembre 2023].
  2. ↑ «Ist Ferenc Krausz ein "österreichischer" Nobelpreisträger?» (en alemany). Die Presse, 03-10-2023. [Consulta: 6 octubre 2025].
  3. ↑ «Nobel Laureate Professor Ferenc Krausz joins HKU as Chair Professor of Physics». Press Release. The University of Hong Kong [Pokfulam], 17-10-2025.
  4. ↑ מיכל. «Ferenc Krausz» (en anglès americà). Wolf Foundation, 08-02-2022. [Consulta: 21 novembre 2023].
  5. ↑ «Three Optica Fellows awarded 2023 Nobel Prize in Physics for experimental methods enabling attosecond physics | Optica». www.optica.org. [Consulta: 6 novembre 2023].
  6. ↑ «Otto Hahn Prize for Ferenc Krausz» (en anglès). www.mpq.mpg.de. Wolf Foundation. [Consulta: 21 novembre 2023].
  7. ↑ «Leibniz Prize» (en anglès). www.lmu.de. [Consulta: 11 gener 2024].
  8. ↑ «Progress Medal» (en anglès britànic). Royal Photographic Society. [Consulta: 21 novembre 2023].
  9. ↑ «2009 Fellows Optica». www.optica.org. [Consulta: 6 novembre 2023].
  10. ↑ "Thomson Reuters Forecasts Nobel Prize Winners". Nota de premsa.
  11. ↑ «Ferenc 2023 -Nobel Prize in Physics Krausz». German Academy of Sciences Leopoldina. Arxivat de l'original el 8 March 2022. [Consulta: 26 maig 2021].
  12. ↑ «The first 2019 Vladilen Letokhov Medal goes to Ferenc Krausz» (en anglès). European Physical Society. European Physical Society. Arxivat de l'original el 2022-04-17. [Consulta: 17 juny 2026].
  13. ↑ «The Frontiers of Knowledge Award goes to Anne L'Huillier, Paul Corkum and Ferenc Krausz for enabling subatomic particles to be observed in motion over the shortest time scale captured by science» (en anglès). Premios Fronteras, 22-02-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].

Enllaços externs

Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física