Fernando Sainz Merino
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1952  (73/74 anys)Logronyo (La Rioja) |
 Cap de la Policia espanyola a Euskadi | |
| 9 octubre 2012 – 28 febrer 2013 ← Fernando Amo García – Fernando Amo García → | |
| Cap de policia | |
| 14 febrer 2012 – 19 setembre 2014 ← Fernando Amo García – Iñigo Echauri Osinaga → | |
| Cap de policia | |
| 27 octubre 1997 – 1999 ← Antonio Fernández-Roces Díaz – Fernando Amo García → | |
| Cap de policia Unitat Central d'Informació Exterior | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | policia |
| Activitat | 1974 - 2019 |
| Ocupador | Cos Nacional de Policia |
Fernando Sainz Merino, per antonomàsia «El Inhumano»,[1] (Logronyo, 1952) és un expolicia espanyol, que exercí tasques de lluita contra el terrorisme com a comissari de la Policia espanyola.
Trajectòria
Un cop ingressà al cos, un dels seus primers destins fou la Brigada Regional d'Informació de Barcelona i, posteriorment, la Comissaria General d'Informació, des d'on participà directament en la lluita contra tot allò considerat com a terrorisme.[2] L'any 1992 fou destinat a la Comissaria de Guipúscoa per a desenvolupar tasques de la mateixa naturalesa. Després de cinc anys, entre 1997 i 1999, fou designat comissari provincial de Guipúscoa, en substitució de Fernando Amo, càrrec que tornà a repetir l'any 2002.[3] També fou cap de la Policia espanyola al País Basc entre 2012 i 2013.
Juntament amb Alfonso Simón Vinao, José Andrés Hernández Campo, David Juan León Romeo i Domiciano Martínez Honando fou un dels cinc policies reconeguts en roda de reconeixement com a autors de les tortures infligides l'any 1980 contra els militants d'EPOCA Xavier Barberà, Antoní Massaguer i Ferran Jabardo.[4] Per aquesta raó, els agents foren denunciats però el judici no s'arribà a produir mai.[1] Conseqüentment, les víctimes denunciaren el cas davant del Tribunal Europeu de Drets Humans i, el 1987, per primera vegada a la història, Espanya hi hagué de respondre per vulneració del Conveni Europeu de Drets Humans.[1] El tribunal sentencià que s'havia vulnerat el dret a un judici just i condemnà l'Estat a indemnitzar els tres activistes, sense que hi hagués repercussions sobre els agents implicats perquè no s'hi jutja a persones físiques.[1]
A la pel·lícula de 2024 La infiltrada, dirigida per Arantxa Echevarría, el personatge d'Ángel «El Inhumano», interpretat per Luis Tosar, està inspirat amb el comissari Fernando Sainz Merino.[5][6][7]
Referències
- 1 2 3 4 «El coprotagonista de «La infiltrada» és un policia assenyalat per tortures a Via Laietana». Nació Digital, 17-02-2025. [Consulta: 17 febrer 2025].
- ↑ «Un juez ordena el cese del jefe de la Policía en el País Vasco» (en castellà). LibertadDigital.com, 11 octubre 2012. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «Fernando Sainz toma posesión como comisario provincial de Policía Nacional en Guipúzcoa con el terrorismo como prioridad» (en castellà). EuropaPress.es, 14 febrer 2022. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ Falguera, Oriol. L'Exèrcit Popular Català (1969-1979). La Casa. 1a edició. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2014, p. 273 (Al guió del temps). ISBN 978-84-232-0789-3.
- ↑ «El policia coprotagonista del film ‘La infiltrada’ va ser denunciat per tortures a la Via Laietana». Vilaweb, 18-02-2025. [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ «La historia real tras la policía que le ha dado el Goya a 'La Infiltrada': se resistió a los homenajes, fue destinada a Andorra y aún sigue en activo» (en castellà). El Mundo, 09-02-2025. [Consulta: 17 febrer 2025].
- ↑ Sola, Ramon. «‘El Inhumano’ de ‘La infiltrada’, señalado por torturas en Via Laietana y en Gipuzkoa» (en castellà). Naiz.eus, 17-02-2025. [Consulta: 17 febrer 2025].