Fernando de las Infantas

Plantilla:Infotaula personaFernando de las Infantas
Biografia
Naixement1534 Modifica el valor a Wikidata
Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1610 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, sacerdot catòlic, teòleg Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: dcb42cba-3a1e-4850-b816-8c25a544d076 Discogs: 5685672 IMSLP: Category:Infantas,_Fernando_de_las Modifica el valor a Wikidata

Fernando de las Infantas (Còrdova, 1534 - Roma o Frascati, cap al 1610) va ser primer un compositor espanyol durant el regnat de Felip II d'Espanya, més tard sacerdot i teòleg.[1][2]

Biografia

Infantas era, descendent de Juan Fernández de Còrdova, que havia portat les dues filles, les infantes (d'aquí el cognom), de Pere I de Castella a un lloc segur després de la batalla de Montiel el 1369. La família encara era notable a Còrdova en el moment del naixement de Fernando i va gaudir d'una educació privilegiada, i més tard d'un patrimoni, o estipendi, que li va ser remès a Roma per la seva família d'Espanya.

De 1572 a 1597, Infantas va residir a Roma, oferint voluntàriament els seus serveis a un hospital per a pobres. El 1577, Infantas va entrar en conflicte amb el papa Gregori XIII i els compositors Palestrina i Annibale Zoilo per la revocació de les reformes del cant gregorià, cosa que va fer que el seu patrocinador Felip II de Castella instruís l'ambaixador espanyol a Espanya perquè intercedís davant el papa.

El 1584, Infantas va rebre les ordres sagrades i va servir en una petita església als afores de Roma. Va tornar a Espanya el 1608 i presumiblement va morir cap al 1610.[3]

Controvèrsies teològiques

Des del 1584 fins a la seva mort, Infantas va estar constantment involucrat en el debat teològic. Més tard va estar involucrat en les controvèrsies regalistes i molinistes. El seu Tractat de la Predestinació (París, 1601) va ser acusat de ser il·luminista, si no quietista, i va cridar l'atenció de la Inquisició espanyola. Al final de la seva vida, aclaparat pels seus enemics teològics, va ser reduït a la mendicitat i va morir en la pobresa.[4]

Les opinions teològiques d'Infantas poden haver influït en la seva preferència, a més dels motets marians estàndard d'aleshores, per composicions predominantment bíbliques en les seves publicacions. Això és més notable en dues composicions gairebé úniques del Symbolum Apostolorum, un Credo segons el Credo dels Apòstols, no segons l'ordinari de la missa. Infantas no va deixar cap composició de missa convencional. Michael Noone[5] suggereix que, tot i que és possible que Infantas conegués una composició del compositor francès Jean Le Brung impresa el 1540, és igualment probable que Infantas cregués que les seves composicions eren úniques. Una tercera composició estava visiblement absent de la seqüència del Pater Noster del Llibre III, possiblement com a resultat de les crítiques.

Obres

Col·leccions impreses, Venècia:

  • 1578 Op. 1 Sacrarum Cantionum[6] Liber I. 1r Llibre de motets, 37 motets a 4 veus.
  • 1578 Op. 2 Sacrarum Cantionum Liber II. 2n Llibre de motets, 30 motets a 5 veus.
  • 1579 Op. 3 Sacrarum Cantionum Liber III. 3r Llibre de motets, a 6.
  • 1579 Op. 4 Plura modulationum. 101 exercicis de 2 a 8 parts sobre el cant gregorià initium de deu notes del Salm 116:1.

Obres individuals destacades:

  • Salm Congregati sunt. Sobretitulat En l'opressió dels enemics (imprès al Llibre III) Pregària per la victòria sobre la marina o tomana i l'aixecament del setge turc de Malta. 1565
  • Salm "Mireu que bo" Pel Tractat Sagrat de 1570 per la Santa Lliga entre Venècia, Espanya i Roma per a la defensa contra la marina otomana.
  • Canticum Moysis (Cant de Moisès, Èxode 15) Per la victòria naval contra els turcs (Llibre II, núm. 5) Commemoració de la tercera Batalla de Lepant (1571). Aquest és l'únic moviment commemoratiu conegut d'una de les victòries més notables d'Espanya.
  • Mentre Miquel és escollit. Única configuració polifònica d'aquest text del segle XVI.

Literatura

  • Michael Lamla: Kanonkünste im barocken Italien, insbesondere in Rom. dissertation.de, Berlin 2003, ISBN 3-89825-556-5 (vor allem Band 2, S. 475 - 499).

Enregistraments

  • Ferran de les Infants: Motetes. Ensemble Plus Ultra, dir. Michael Noone. Documents sonors del patrimoni musical d'Andalusia, Centre de Documentació Musical d'Andalusia. CD Almaviva, 2004.[7]

Referències

  1. ↑ «Fernando de las Infantas» (en castellà). Diccionario Biográfico Español. [Consulta: 10 juny 2023].
  2. ↑ Stevenson, Robert (20 de enero de 2001). «Infantas, Fernando de las». Grove Music Online (en inglés). Oxford Music Online. doi:10.1093/gmo/9781561592630.article.13788. Consultado el 10 de junio de 2023.
  3. ↑ Mitjana, Rafael. Don Fernando de Las Infantas, teólogo y músico. Estudio crítico biobibliográfico. Centro de Estudios Históricos, Madrid 1918.
  4. ↑ Stevenson, R. Chapter 'Other church masters' section 14. 'Infantas' in Spanish Cathedral Music in the Golden Age pp316-318.
  5. ↑ Noone, M. essay in booklet, Fernando de las Infantas: Motetes, which follow a Pater Noster and Ave Maria in each of his first two collections. Ensemble Plus Ultra, dir. Michael Noone. Documentos Sonoros del Patrimonio Musical de Andalucía, Centro de Documentación Musical de Andalucía. CD Almaviva, 2004.
  6. ↑ Sacrarum Varii Styli Cantionum, Tituli Spiritus Sancti, Liber...; Angelo Gardane, Venècia
  7. ↑ «Fernando de las Infantas (1534—c. 1610) and the art of the motet, composer, biography, discography». Arxivat de l'original el 2008-08-28. [Consulta: 8 gener 2010].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.