Ferrer d'Abella
| Per a altres significats, vegeu «Ferrer d'Abella (militar)». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barcelona |
| Mort | 21 desembre 1344 l'Arboç |
| 30 agost 1334 – 21 desembre 1344 ← Ponç de Gualba – Bernat Oliver → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Arquebisbe ad personam | |
| 28 setembre 1330 – | |
| Bisbe diocesà | |
| 28 setembre 1330 – 30 agost 1334 ← Pellegrino de Pactis – Hugo de Pistorio → Diòcesi: bisbat de Mazara del Vallo | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 1323 – 28 setembre 1330 Diòcesi: arquebisbat de Neopatras | |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Consagració | Bertrand de La Tour |
Ferrer d'Abella (?, ? — l'Arboç, Baix Penedès, 1344) va ser un eclesiàstic, de l'orde dominicà. Va ser nomenat bisbe de Neopàtria, tot i que mai hi va anar, posteriorment bisbe de Mazzara (Sicília) i de Barcelona (1335), on va traslladar les relíquies de Santa Eulalia a la cripta de la catedral, Convocà un sínode (1339) les constitucions del qual publicà el mateix any.. Impulsà les obres de la Catedral de Barcelona on va consagrar-ne l'altar major (1337). Organitzà la casa de l'Almoina. Va morir al Penedès on feia una visita pastoral amb motiu de la presència de nuclis begards.[1][2]
Referències
- ↑ «Ferrer d'Abella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ BADA, Joan i SAMPER, Genís. Catalònia religiosa. Barcelona: Claret, 1991, p. 391.
Bibliografia
- Setton, Kenneth M. Catalan Domination of Athens 1311–1380. Revised edition. London: Variorum, 1975.