Ferroportina

Infotaula de proteïnaFerroportina
Estructura tridimensional de la ferroportina.
SubstànciaProteïna transmembrana (transportador de ferro)
Subclasse deTransportador de membrana de la família SLC40
Massa molecular62 kDa
EpònimFerroportina (SLC40A1)
Descobridor o inventorDonovan et al. (identificació inicial de ferroportina, 2000); hepcidina descrita per Pigeon et al. (2001)
Data de descobriment2000–2001
LocusCr. 2 (2q32.2) q32 (2q32.2)2q32.2 (regió cromosòmica suplementària on es localitza SLC40A1)
Producte deFerroportina
Interacciona físicament ambepcidina (HAMP), transferrina indirectament via homeòstasi del ferro
Format perProteïna multipàs transmembrana (12 dominis transmembrana aproximadament)
Funció molecularExportador de ferro des de l’interior cel·lular cap al plasma sanguini
Facilita el flux deEixida de ferro des d’enteròcits, macròfags i hepatòcits
Identificadors
RefSeqNP_055400, XP_005246562 i XP_016859427 Modifica el valor a Wikidata
UniProtQ9NP59 Modifica el valor a Wikidata
TCDB2.A.100.1.4 Modifica el valor a Wikidata

La ferroportina és una proteïna transmembrana que actua com a únic exportador de ferro identificat en vertebrats. Es troba principalment als enteròcits, macròfags i hepatòcits, i és essencial per al manteniment de l’homeòstasi del ferro.[1] La seva activitat és clau en el context de la immunitat nutricional, el conjunt de mecanismes pels quals l’hoste limita nutrients essencials per impedir el creixement de microorganismes patògens.

Funció biològica

La ferroportina exporta el ferro des del citosol cap al plasma, on s’uneix a la transferrina. En enteròcits és responsable de l’absorció del ferro dietètic, mentre que en macròfags allibera el ferro obtingut de la degradació d’eritròcits envellits.[2]

Regulació mitjançant l'hepcidina

La ferroportina és regulada per l’hepcidina, hormona hepàtica que s’hi uneix i en provoca la internalització i degradació. Això redueix el flux de ferro cap al plasma.[3] Durant processos inflamatoris, citocines com la interleucina-6 augmenten la síntesi d’hepcidina, contribuint a la hipoferrèmia.

Ferroportina i immunitat nutricional

La immunitat nutricional busca limitar el ferro disponible per als patògens, ja que molts microorganismes depenen d’aquest metall per a la seva replicació.

La inhibició de la ferroportina per l’hepcidina provoca la retenció del ferro en macròfags i enteròcits, disminució del ferro plasmàtic i limitació del ferro disponible per al creixement microbià.

Aquest mecanisme actua limitant la disponibilitat de ferro per als patògens,[4] constituint així una part central de la resposta immunitària innata.[5]

Importància clínica

Alteracions en la regulació de la ferroportina poden conduir a anèmia de la inflamació, hemocromatosi tipus 4 i major susceptibilitat a infeccions quan hi ha excés de ferro circulant.

La regulació del metabolisme del ferro és fonamental per mantenir l’equilibri entre disponibilitat nutricional i defensa immunitària.[6]

Referències

  1. ↑ Ward, Diane M.; Kaplan, Jerry «Ferroportin-mediated iron transport: expression and regulation». Biochimica Et Biophysica Acta, 1823, 9, 9-2012, p. 1426–1433. DOI: 10.1016/j.bbamcr.2012.03.004. ISSN: 0006-3002. PMC: 3718258. PMID: 22440327.
  2. ↑ Soares, Miguel P.; Hamza, Iqbal «Macrophages and Iron Metabolism». Immunity, 44, 3, 15-03-2016, p. 492–504. DOI: 10.1016/j.immuni.2016.02.016. ISSN: 1097-4180. PMC: 4794998. PMID: 26982356.
  3. ↑ Nemeth, Elizabeta; Tuttle, Marie S.; Powelson, Julie; Vaughn, Michael B.; Donovan, Adriana «Hepcidin regulates cellular iron efflux by binding to ferroportin and inducing its internalization». Science (New York, N.Y.), 306, 5704, 17-12-2004, p. 2090–2093. DOI: 10.1126/science.1104742. ISSN: 1095-9203. PMID: 15514116.
  4. ↑ Ganz, Tomas «Iron in innate immunity: starve the invaders». Current Opinion in Immunology, 21, 1, 2-2009, p. 63–67. DOI: 10.1016/j.coi.2009.01.011. ISSN: 1879-0372. PMC: 2668730. PMID: 19231148.
  5. ↑ Drakesmith, Hal; Prentice, Andrew M. «Hepcidin and the iron-infection axis». Science (New York, N.Y.), 338, 6108, 09-11-2012, p. 768–772. DOI: 10.1126/science.1224577. ISSN: 1095-9203. PMID: 23139325.
  6. ↑ Nairz, Manfred; Dichtl, Stefanie; Schroll, Andrea; Haschka, David; Tymoszuk, Piotr «Iron and innate antimicrobial immunity-Depriving the pathogen, defending the host». Journal of trace elements in medicine and biology: organ of the Society for Minerals and Trace Elements (GMS), 48, 7-2018, p. 118–133. DOI: 10.1016/j.jtemb.2018.03.007. ISSN: 1878-3252. PMID: 29773170.