Ferroptosi
La ferroptosi és un tipus de mort cel·lular programada, no apoptòtica, depenent del ferro i caracteritzada per l’acumulació de peroxidació lipídica i espècies reactives d’oxigen (ROS).[1]
Característiques generals
La ferroptosi és diferent de l’apoptosi, la necrosi i l'autofàgia a nivell morfològic, bioquímic i genètic.[2] D’entre les seves característiques principals, destaquen els mitocondris, que són més petits del normal, amb una densitat de membrana condensada, reducció o desaparició de les crestes mitocondrials i la membrana externa trencada. El nucli es manté intacte, a diferència de l’apoptosi, i no presenta condensació de la cromatina ni fragmentació del DNA.[1][2] És un procés depenent de ferro, essencial per catalitzar la reacció de Fenton, que genera radicals lliures necessaris per a la peroxidació dels lípids de membrana.[2][3]
Mecanisme molecular
La ferroptosi és un procés controlat per diverses vies metabòliques i nodes de senyalització:
- El GPX4 (Glutatió peroxidasa 4) és el principal regulador negatiu de la ferroptosi. Utilitza el glutatió (GSH) per reduir els hidroperòxids de lípids i protegir les membranes de l’estrès oxidatiu. La seva inhibició (per RSL3) indueix la ferroptosi.
- El sistema d’antiport XC- de cistina/glutamat que permet l’entrada de la cistina a la cèl·lula, la qual és necessària per a la síntesi de GSH. La seva inhibició (per compostos com l’erastina) indueix la ferroptosi.[1][2]
- FSP1 (Ferroptosis Suppressor Protein 1) és una via paral·lela i independent del glutatió que utilitza la ubiquinona (coenzim Q10) per reduir els radicals lipídics i frenar la peroxidació.[3]
- Enzims com ACSL4 i LPCAT3 són essencials per a la síntesi de fosfolípids que contenen àcids grassos poliinsaturats (PUFAs), que són els principals substrats de la ferroptosi.[2][3]
Funció biològica
La ferroptosi està implicada en molts processos cel·lulars diferents. Un d'ells és la resposta a l'estrès lisosomal: quan hi ha estrès lisosomal degut a un excés de ROS, el peròxid d'hidrogen pot reaccionar amb el Fe2+ emmagatzemat als lisosomes. D'aquesta manera, es produeixen radicals lliures de tipus hidroxil mitjançant la reacció de Fenton. Aquests radicals són altament reactius i tenen capacitat per oxidar els lípids de la membrana plasmàtica, podent desencadenar ferroptosi.[4]
Referències
- 1 2 3 Dixon, Scott J.; Lemberg, Kathryn M.; Lamprecht, Michael R.; Skouta, Rachid; Zaitsev, Eleina M. «Ferroptosis: An Iron-Dependent Form of Nonapoptotic Cell Death». Cell, 149, 5, 25-05-2012, p. 1060–1072. DOI: 10.1016/j.cell.2012.03.042. ISSN: 0092-8674.
- 1 2 3 4 5 Xie, Y.; Hou, W.; Song, X.; Yu, Y.; Huang, J. «Ferroptosis: process and function» (en anglès). Cell Death & Differentiation, 23, 3, 3-2016, p. 369–379. DOI: 10.1038/cdd.2015.158. ISSN: 1476-5403.
- 1 2 3 Jiang, Xuejun; Stockwell, Brent R.; Conrad, Marcus «Ferroptosis: mechanisms, biology and role in disease» (en anglès). Nature Reviews Molecular Cell Biology, 22, 4, 4-2021, p. 266–282. DOI: 10.1038/s41580-020-00324-8. ISSN: 1471-0080.
- ↑ Zhu, Sheng-yu; Yao, Ren-qi; Li, Yu-xuan; Zhao, Peng-yue; Ren, Chao «Lysosomal quality control of cell fate: a novel therapeutic target for human diseases» (en anglès). Cell Death & Disease, 11, 9, 30-09-2020, p. 817. DOI: 10.1038/s41419-020-03032-5. ISSN: 2041-4889.