Filàmon
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | músic, escriptor i poeta |
| Família | |
| Cònjuge | Argíope |
| Mare | Quíone i Filonis |
| Pare | Apol·lo |
| Fills | Tàmiris |
Filàmon[1] (en grec antic: Φιλάμμων, llatí: Philammon) va ser un poeta i músic grec del període pre-homèric. La llegenda el fa fill d'Apol·lo i de la nimfa Quíone, o bé Filonis o Leucone. De vegades la seva mare és Crisòtemis. Com a fill d'Apol·lo era també endeví.
S'explica que el mateix dia, Quíone (o Filonis), s'havia unit a Hermes i a Apol·lo. Va tenir dos fills bessons, Autòlic, del déu Hermes, i Filàmon d'Apol·lo. Filàmon era molt bell i va ser estimat per una nimfa, Argíope, però en quedar embarassada, Filàmon no la va voler amb ell. Argíope va fugir a la Calcídia i va tenir un fill, Tàmiris.
A Filàmon hom li atribueix la invenció dels cors femenins i la institució dels misteris de Demèter a Lerna, les Lernees. La seva figura és associada al culte a Apol·lo a Delfos, i hauria escrit diversos himnes dèlfics. Pausànias diu que en el primer concurs musical a Delfos, va quedar el segon, darrere de Crisòtemis de Creta (el tercer va ser el seu fill Tàmiris).
Quan els flegieus van atacar Delfos, Filàmon va anar a ajudar-los al capdavant d'un exèrcit argiu. Va morir durant la batalla.[2]
Referències
- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. p. 12
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 199. ISBN 978-84-96061-97-2.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 94. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1