Filarc
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 255 aC  Antiga Atenes |
| Mort | Després de 215 aC |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, escriptor, mitògraf |
| Període | Període hel·lenístic |
| Activitat | (Floruit: segle III aC ) |
Filarc (grec antic: Φύλαρχος, llatí: Phylarchus) fou un historiador grec contemporani d'Arat de Sició. Es desconeix el seu lloc de naixement: la Suïda esmenta Atenes, Nàucratis i Sició, mentre que Ateneu de Nàucratis dubta entre les dues primeres.[1] Hauria viscut a la segona meitat del segle iii aC.[2]
Per la deferència o el menyspreu que mostra als déus i al sentiment religiós, revela molt sobre l'estatus de la religió en el segle iii aC.[3] Explica facts sobrenaturals de les històries de reis i batalles entre altres per fets naturals o enganys per efors o oracles i la manipulació política de la religió.[4] Segons Thomas Africa, els déus de Filarc són difícils per detectar,[5] eren una mena de dieux fainéants (‘deus mandrosos’) segons el concepte d'Alexandre Kojève.[6] Filarc creïa més aviat en l'atzar i un dret natural, no era ni ateu ni mitòleg, no era pietós, però sí que era moral.[5]
Polibi ataca el seu crèdit com a historiador per la seva parcialitat amb Cleòmenes III i el seu odi a Arat i els aqueus. Polibi va caura en l'error contrari.[7]
Obres
La Suïda, una encyclopèdia medieval, atribueix sis obres a Filarc:
- Ἱστορίαι (‘Històries’) en 28 llibres que descriu l'expedició de Pirros al Peloponès. L'obra no va pas sobreviure, però se'n conserven uns vuitanta fragments per citacions en altres obres.[8]
- Τὰ κατὰ τὸν Αντίοχον καὶ τὸν Περγαμηνὸν Εὐμένη (‘Els esdeveniments sota Antíoc i Èumenes de Pèrgam’)
- ̓Επιτομὴ μυθικὴ περὶ τη̂ς του̂ Διὸς ἐπιφανείας (‘Epitafi mític sobre l'aparició de Zeus’), obra única, si bé la Suïda l'esmenta com a dues amb el títol general de ̓Επιτομὴ μυθική, i la primera part com Περὶ τη̂ς του̂ Διὸς ἐπιφανείας.
- Περὶ εὐρημάτων (‘sobre les descobertes i invencions’)
- Περεμβάσεων βιβλία
- Αγραφα, no esmentada per La Suïda
Referències
- ↑ Meister, Klaus. Phylarchus (en anglès). Oxford University Press, 2016-03-07. DOI 10.1093/acrefore/9780199381135.013.5066. ISBN 978-0-19-938113-5.
- ↑ «Phylarchus». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
- ↑ Africa, 1960, p. 222.
- ↑ Africa, 1960, p. 223.
- 1 2 Africa, 1960, p. 227.
- ↑ Lapouge, Gilles. «« Les philosophes ne m’intéressent pas, je cherche des sages », une conversation avec Alexandre Kojève» (en francès), 25-12-2020. [Consulta: 4 gener 2026]. «Ce sont les dieux, ils n’ont pas besoin de réagir, alors ils jouent. Ce sont les dieux fainéants! [Són els déus, no cal que reaccionin, així que juguen. Són els déus mandrosos!]»
- ↑ Eckstein, Arthur M. «Polybius, Phylarchus, and Historiographical Criticism» (en anglès). Classical Philology, 108, 4, 10-2013, p. 314–338. DOI: 10.1086/671786.
- ↑ Smith, Andrew. «Phylarchus: translation of fragments» (en anglès). Attalus. [Consulta: 4 gener 2026].
Bibliografia
- Africa, Thomas W. «Phylarchus and the Gods: The Religious Views of a Hellenistic Historian [Filarc i els déus: les opinions religioses d'un historiador hel·lenístic]» (en anglès). Phoenix, 14, 4, 1960, p. 222. DOI: 10.2307/1085863.