Fisetina

Fisetina

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	286,048 Da
Trobat en el tàxon	Acacia adunca, Acacia baileyana, Acacia buxifolia, Acacia calamifolia, Acacia cardiophylla, Acacia chrysotricha, Acacia clunies-rossiae, Acacia constablei, mimosa comuna, Acacia decora, Acacia elata, Acacia falciformis, Acacia filicifolia, Acacia irrorata, Acacia kettlewelliae, Acacia lanigera, Acacia leucoclada, Acacia mabellae, Acacia mearnsii, Acacia mollifolia, Acacia parramattensis, Acacia pycnantha, Acacia rubida, Acacia silvestris, Acacia trachyphloia, Acacia deanei, fals pebrer, Tilia tomentosa, soia, Rhus chinensis, Amburana cearensis, Toxicodendron vernicifluum, Senna lindheimeriana, Acacia crombiei, Acacia fasciculifera, Acacia montana, Acacia oshanesii, Acacia peuce, vulnerària, mopane, Dalbergia odorifera, lot corniculat, Myroxylon peruiferum, trèvol subterrani, Umtiza listerana, Virgilia oroboides, Xanthocercis zambesiaca, Acer glabrum, Bischofia javanica, fustet, Garcinia kola, Glycyrrhiza uralensis, Endosamara racemosa, Rhus glabra, Dermatophyllum secundiflorum, Sphaerostephanos penniger, Chrysanthemum morifolium, Streptomyces, Gleditsia japonica, Peltophorum africanum, Picrasma quassioides, Brucea javanica, Arabidopsis thaliana, alfals, Ginkgo biloba, Capsicum annuum i Acacia carneorum
Estructura química
Fórmula química	C₁₅H₁₀O₆
SMILES canònic	Model 2D C1=CC(=C(C=C1C2=C(C(=O)C3=C(O2)C=C(C=C3)O)O)O)O
Identificador InChI	Model 3D
Altres
amargor

La fisetina és un flavonoide antioxidant. Es presenta principalment sota la fórmula 3,3',4'7'-tetrahidroxiflavona.

Es troba en concentracions relativament altes en aliments i begudes com les maduixes, les pomes, els tomàquets, les cebes, les taronges, el raïm, els kiwis, els caquis, el te i el vi.^[1]

L'octubre del 2006 es va anunciar que uns experiments fets als Estats Units en ratolins de laboratori van mostrar la capacitat de la fisetina per millorar la memòria.^[2]

La seva fórmula química va ser descrita per primera vegada pel químic austríac Josef Herzig el 1891.^[3][4] Les dissolucions diluïdes de la substància en una solució etanòlica d’hidroxid de sodi mostren una fluorescència verd fosc.

La quercetina i el fisetí són compostos naturals coneguts com a flavonoides, presents en moltes plantes i que contribueixen a la seva coloració viva, protegint així les plantes contra factors ambientals com els raigs UV i els depredadors.^[5]

El fisetí és un flavonoide sintetitzat per moltes plantes, com ara arbres i arbustos de la família de les lleguminoses, acàcies Acacia greggii i Acacia berlandieri, l’arbre lloro (Butea frondosa), l’acàcia d’espines triples (Gleditsia triacanthos), els representants de la família dels anacardiàcies, com ara el quebracho colorat, i espècies del gènere Rhus, al qual pertany el sumac. Juntament amb la miricetina, el fisetí proporciona el color del tradicional colorant groc de la fusta jove, extracte de sumac eurasiàtic (Rhus cotinus).

Moltes fruites i verdures contenen fisetí.^[6][7][8] En un estudi, la concentració més alta de fisetí es trobava a la maduixa, així com a les pomes, raïm, cebes, tomàquets i cogombres. El fisetí es pot extreure de sucs de fruita, vins i te. També està present en espècies de Pinophyta, com ara el xiprer groc (Callitropsis nootkatensis).

El consum mitjà de fisetí a partir de la dieta al Japó és d’uns 0,4 mg al dia.^[9]

Tot i que el fisetí s’ha estudiat en laboratoris durant diverses dècades pel seu possible paper en l’envelliment o propietats anticanceroses, entre altres possibles efectes, fins a l’any 2018 no hi ha evidències clíniques que demostrin que aporta algun benefici per a la salut humana.