Flavi Paulus
 |
«Paulus» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Jean Paul Habans». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VII  |
| Mort | 673 (Gregorià) Toledo |
| Religió | Cristianisme nicè |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, antirei |
| Període | Hispània visigoda |
| Activitat | (Floruit: dècada del 670 ) |
| Altres | |
| Títol | Dux visigot |
| Condemnat per | rebel·lió (673) |
Flavius Paulus, Flavi Pau[1] o simplement Pau[2][3][4] era un dux hispanoromà sota el rei visigot Vamba.
Biografia
L'any 672 va ser enviat pel rei visigot per posar fi a la rebel·lió del comte Hilderic de Nimes, que s'havia revoltat a la mort de Recesvint. En arribar a Narbona, va ser proclamat rei pels seus propis soldats, com a Flavius Paulus. Tota la noblesa de la Narbonense i la Tarraconense oriental (l'actual Catalunya) se li van unir, segurament precedit de negociacions polítiques al seu pas. Va ser reconegut com a rei per Khilderic II, rei merovingi dels regnes francs d'Austràsia des del 662, i de Nèustria i Borgonya, que en aquell moment era rei de tots els francs. Aleshores Paulus va enviar una carta a Vamba on li feia saber la seva decisió de proclamar-se rei de l'Est i de nomenar-lo a ell rei del Sud. Immediatament va enviar emissaris per convèncer els vascons que es rebel·lessin contra Vamba, cosa que va obligar aquest rei a desplaçar-se cap als Pirineus. Mentrestant Paulus va ser coronat a Girona amb la corona d'or del rei Recared.
El rei Vamba va sotmetre els vascons i organitzà la recuperació dels territoris. Va rebre una nova carta de Paulus reptant-lo a un combat singular a Clausurae, prop de Ceret (potser castrum clausurae, o les Cluses, a la Via Domícia), enfrontament que no es realitzà. Vamba va conquerir amb facilitat Tàrraco, Bàrcino i Narbona i es dirigí a Nimes, on arribà el 31 d'agost de 673. Conquerí la ciutat i va fer presoner el revoltat Paulus, a qui confiscà tots els béns i que va fer escarnir públicament envoltat dels seus seguidors: va desfilar pels carrers de Toledo amb una espina de peix a manera de corona, al cap, descalç, vestit amb draps i sobre un carro tirat per camells. Tot i això, li perdonà la vida i el càstig previst de fer-lo encegar. El va fer entrar en un monestir.[5]
Referències
- ↑ Morral i Romeu, Canal i Àrias i Miquel i Serra, 1986, p. 142.
- ↑ Badia i Homs, J.; Bofarull i Gallofré, B.; Carreras i Vigorós, E.; Piñero i Costa, M. D. «El domini visigòtic de l'Empordà». Catalunya Romànica. [Consulta: 19 agost 2026].
- ↑ De Palol, P. «El final del domini romà a la Tarraconense i la seva incorporació al regne visigòtic». Del romà al romànic. [Consulta: 19 agost 2026].
- ↑ Marcet i Juncosa, 2020, p. 25.
- ↑ Altamira, Rafael. «La Spagna sotto i Visigoti». A: Storia del mondo medievale vol. I. Milà: Garzanti, 1983.
Bibliografia
- Marcet i Juncosa, A. Breu història de les terres catalanes del nord. Trabucaire, 2020. ISBN 978-2-84974-221-1.
- Morral i Romeu, E.; Canal i Àrias, J. M.; Miquel i Serra, D. «La cuirassa del castell de Llívia». Empúries: revista d'arqueologia del món antic, 48, 1986, p. 142-151.