Fluvicola
 Tirà torrenter emmascarat  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Tyrannidae |
| Gènere | Fluvicola Swainson, 1827 Fluvicola |
Fluvicola és un gènere d'ocells de la família dels tirànids (Tyrannidae). Agrupa espècies originàries d'Amèrica del Sud i part d'Amèrica Central, les àrees de distribució de les quals es troben des de l'est de Panamà, fins al nord de l'Argentina.[1]
Descripció
Les espècies d'aquest gènere són un atractiu trio de tirànids de patró ben marcat, essencialment negres i blancs, mesurant entre 13 i 14,5 cm de longitud, són conspicus a prop d'aigua, on sovint s'ajunten amb el tirà capblanc (Arundinicola leucocephala).[2]
Taxonomia
El gènere va ser introduït pel naturalista anglès William Swainson el 1827.[3] Va designar l'espècie tipus com el tirà torrenter emmascarat (Fluvicola nengeta) el 1831.[4][5]
Els amplis estudis geneticomoleculars realitzats per Tello et al. (2009) van descobrir una quantitat de relacions noves dins de la família Tyrannidae que encara no estan reflectides en la majoria de les classificacions.[6] Seguint aquests estudis, Ohlson et al. (2013) van proposar dividir Tyrannidae en cinc famílies. Segons l'ordenament proposat, Fluvicola roman a Tyrannidae, en una subfamília Fluvicolinae (Swainson, 1832-33), en una tribu Fluvicolini (Swainson, 1832-33), juntament amb part de Myiophobus, Colorhamphus, Sublegatus, Pyrocephalus, Ochthoeca, Arundinicola, Gubernetes, Alectrurus i provisòriament, Muscipipra.[7]
El nom genèric Fluvicola es compon de les paraules del llatí «fluvius, fluvii» que significa “riu”, i «colere» que significa “que habita”.[8]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per tres espècies:[9]
- Fluvicola pica - tirà torrenter alablanc.
- Fluvicola albiventer - tirà torrenter dorsinegre.
- Fluvicola nengeta - tirà torrenter emmascarat.
Referències
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 6 abril 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 467, làmines 58(6-8). ISBN 978-0-292-71748-0 [Consulta: 6 abril 2025].
- ↑ Swainson, William. On several groups and forms in ornithology, not hitherto defined. vol.3. Londres: Zoological Journal, 1827, p. 158–175.
- ↑ Dickinson, E.C; Christidis, L. The Howard and Moore complete checklist of the birds of the world. 2: Passerines / ed. by Edward C. Dickinson. 4. ed. Eastbourne: Aves Press, 2014. ISBN 978-0-9568611-2-2.
- ↑ Swainson, William. Zoological illustrations, or, Original figures and descriptions of new, rare, or interesting animals, selected chiefly from the classes of ornithology, entomology, and conchology, and arranged according to their apparent affinities. 2nd series. vol. 2. Londres: Baldwin & Cradock, 1831, p. làmina 46.
- ↑ Tello, Jose G.; Moyle, Robert G.; Marchese, Daniel J.; Cracraft, Joel «Phylogeny and phylogenetic classification of the tyrant flycatchers, cotingas, manakins, and their allies (Aves: Tyrannides)» (en anglès). Cladistics, 25, 5, 10-2009, p. 429–467. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2009.00254.x. ISSN: 0748-3007.
- ↑ Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «Phylogeny and classification of the New World suboscines (Aves, Passeriformes)». Zootaxa, 3613, 1, 07-02-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3613.1.1.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 162. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 6 abril 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tyrant flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 6 abril 2025].