Foixarda
| Globularia alypum | |
|---|---|
![]() Foixarda en flor a Sant Jaume de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet) | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Gènere | Globularia |
| Espècie | Globularia alypum L., 1753 Globularia alypum |
La foixarda[1] (Globularia alypum) -de vegades escrit erròniament "fuixarda"[2]-, cogullada,[3] (herba) cossiada, escorsiada o cebollada[4] és un petit arbust mediterrani[2] de fins a 60 cm d'alçària que creix en brolles assolellades, boscos no gaire atapeïts i garrigues seques,[5] sempre en terrenys calcaris. Per tot el País Valencià i les Illes és comuna fins a 1.000 m d'altitud. A Catalunya manca a les zones més humides i és escassa al Pirineu,[2] és a dir a les zones de substrat silici.
Fa una inflorescència en capítol d'entre 1 cm i 3 cm de diàmetre, en forma de botó, que floreix a final d'hivern. Les fulles són de pecíol molt curt, lanceolades i acabades en punta (mucronades).[2]
Es distingeix fàcilment de les altres espècies autòctones del mateix gènere del gènere Globularia, perquè les altres espècies són herbàcies i tenen les fulles disposades en forma de roseta a la base i amb llargs pecíols en comptes de tenir-les sèssils i a les mateixes tiges que les flors.[2]
Té aplicacions medicinals.[5] Es pren com a remei contra l'excés de pressió sanguínia.
Referències
- ↑ «foixarda». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- 1 2 3 4 5 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ «cogullada». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «cebollada» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 2 març 2017]
- 1 2 «Globularia alypum». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears.
Detall de la flor.
Mata de foixarda.- Varietat albina a Torà
Hàbit
