Font d'en Segures
| ||||
| Tipus | font  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Benassal (l'Alt Maestrat) | |||
| ||||
La font d'en Segures és un brollador d'aigües ubicat a Benassal, a l'Alt Maestrat (País Valencià). Les propietats minero-medicinals de la font han estat aprofitades històricament i han permès la seua explotació a través de la construcció d'un balneari a finals del segle xviii i un nucli urbà al seu voltant destinat a l'ús turístic. També l'embotellador Aguas de Benasal explota el recurs per a la seua comercialització.
Geografia
La font s'ubica a la vessant nord del Montcàtil (1.120 m), cim emblemàtic de la serra d'en Segures, a uns dos quilòmetres del nucli de Benassal, a meitat camí entre la carretera CV-166 que va de Benassal a Culla.
L'aigua que la font mana és lleugerament termal (entre 28 i 34 graus centígrads) però força mineralitzada, eminentment bicarbonatada, sulfatada i clorurada de calci, magnesi i sodi. Tot i així predomina el caràcter bicarbonatat càlcic. Aquesta surgència està relacionada amb les fractures que van tallant als materials mesozoics presents en aquest sector de la serra.[1]
Història
El manantial i els seus beneficis per a la salut està documentat des del segle xvi amb la crònica de l'historiador Martí de Viciana que va dir de les aigües de la font que “facilitan la digestión a los que tienen abundancia de sangre” (1546).[2] En el segle xviii es va documentar per escrit la presència del primer «aigüista».[3]
El 1716 es construeix una petita estructura en forma de volta per tal de facilitar l'accés, ús i consum de les aigües del brollador. El 1780 es publica Virtudes Medicinales del Agua de la Fuente Segura que apunta les bondats de l'aigua de la font per als ronyons i l'aparell urinari.[4]
A la segona meitat del segle xix, el turisme burgés valencià converteix la font d'en Segures en un centre vacacional, atrets per les propietats mineromedicinals de les seues aigües, juntament a l'entorn natural i al bon clima durant els mesos d'estiu.[5] Sorgeix una xicoteta zona residencial al voltant: en 1862 s'alça el balneari La Primitiva, conegut com l'Hospitalet, a la que segueix un període d'esplendor amb la construcció d'un hotel i d'apartamants, mentre que la realització de la carretera entre Benassal i Culla millora les comunicacions motoritzades. L'aigua de Benassal, comercialitzada per una empresa embotelladora, va rebre la declaració d'utilitat pública en l'any 1928.[6]
Durant la Guerra Civil, va ser refugi per polítics de la Dreta Regional Valenciana i religiosos de la diòcesi de Tortosa. Ja en el franquisme, l'arquitecte Vicente Traver edifica la cúpula piramidal de pedra que protegeix el brollador avui en dia.[7] Després d'una època de decadència en el tram mitjà del segle xx, a partir dels anys 60 va reviscolar com a centre turístic.
Referències
- ↑ Mata-Perelló, Josep M.; Sanz Balagué, Joaquim; Vilaltella, Jaume «Recorregut de recerca geològica per la comarca de l'Alt Maestrat: des de Benassal i la Font d'en Segures cap a la Torre d'en Besora, Culla, Vilar de Canes i Albocàsser» (en línia) (en català). Aragall (Revista de recorreguts geològics per Catalunya) Nº 8 Recorregut 5, pp 61 – 72. Sigmadot i Museu de Geologia de la UPC, vol. 8, abril 2017. ISSN: 6309 2462 6309 [Consulta: 20 gener 2026].
- ↑ Obiol Menero, Emilio M. «Paisajes del agua en el Maestrat: el balneario de la Font d’En Segures. Benassal». paisajesturisticosvalencianos.com/.
- ↑ «Patrimonio Histórico» (en va). [Consulta: 16 gener 2026].
- ↑ Aigua de Benassal. «Història del balneari de Font d'en Segures». Aigua de Benassal.
- ↑ Alt Maestrat Human Land. «Font d'en Segures».
- ↑ Ajuntament de Benassal. «Font d'en Segures». Arxivat de l'original el 2022-09-20. [Consulta: 18 setembre 2022].
- ↑ Endrets.cat. «Font d'en Segures».