Fontaneria

Un fontaner treballant

La fontaneria o plomeria és l'activitat relacionada amb la conducció i la distribució de l'aigua de les fonts o també a la instal·lació i manteniment de xarxes de canonades per al proveïment d'aigua potable[1][2][3][4] i l'evacuació de aigües residuals, així com les instal·lacions de calefacció en edificacions i altres construccions. Feines que fa un lampista.[5]

Al món desenvolupat, la infraestructura de fontaneria és fonamental per a la salut pública i el sanejament.[6][7]

Els calderers i els instaladors de canonades no són lampistes encara que treballen amb canonades com a part del seu ofici i la seva feina pot incloure alguna fontaneria.

Etimologia

El nom «fontaneria», deriva de font, i aquest al seu torn prové de l'llatí fontana.[1][8][9][10]

El nom «plomeria»[11][12] prové de la utilització tradicional de plom en les conduccions.i en la reparació de vidres i finestres

Història

La fontaneria es va originar durant les civilitzacions antigues, ja que van desenvolupar banys públics i necessitaven proporcionar aigua potable i eliminació d'aigües residuals per a un nombre més gran de persones.[13]

Els mesopotàmics van introduir al món les canonades de clavegueram d'argila al voltant del 4000 aC, amb els primers exemples trobats al temple de Bel a Nippur i a Eixnunna,[14] utilitzat per eliminar les aigües residuals dels llocs i captar l'aigua de pluja als pous. La ciutat d'Uruk conté els exemples més antics coneguts de latrines construïdes amb maó, construïdes sobre canonades de clavegueram d'argila cota interconnectades, .[15][16] Les canonades d'argila es van utilitzar més tard a la ciutat hitita de Hattusa.[17] Tenien segments fàcilment desmuntables i substituïbles, i permetien netejar-los.

Les canonades de fontaneria estandarditzades de terra amb brides amples que utilitzaven asfalt per prevenir les fuites van aparèixer als assentaments urbans de la civilització de la vall de l'Indus el 2700 aC.[18]

Les canonades de coure van aparèixer a Egipte l'any 2400 aC, amb la Piràmide de Sahure i el complex del temple adjacent a Abusir, es va trobar connectat per una canonada de residus de coure.[19]

Canonada romana de plom amb una costura doblegada, als Banys Romans a Bath, Anglaterra

La paraula "plomeria" prové de l'Imperi Romà.[20] El llatí per a plom és plumbum. Els sostres romans utilitzaven plom en conductes i canonades de desguàs[21] i alguns també estaven coberts de plom. El plom també s'utilitzava per a canonades i per fer banys.[22]

La fontaneria va assolir el seu punt àlgid a l'antiga Roma, que va veure la introducció de sistemes expansius d'aqüeductes, eliminació d'aigües residuals mitjançant rajoles i un ús generalitzat de canonades de plom. Els romans feien servir inscripcions de canonades de plom per prevenir el robatori d'aigua. Amb la Caiguda de Roma tant el subministrament d'aigua com el sanejament es van estancar —o van retrocedir— durant més de 1.000 anys. La millora va ser molt lenta, amb pocs avenços efectius fins al creixement de les ciutats modernes densament poblades a la dècada de 1800. Durant aquest període, les autoritats de la salut pública van començar a pressionar perquè s'instal·lessin millors sistemes d'eliminació de residus, per prevenir o controlar les epidèmies. Abans, el sistema d'eliminació de residus havia consistit a recollir els residus i abocar-los a terra o a un riu. Finalment, el desenvolupament d'aigües subterrànies i sistemes d'aigües residuals separats va eliminar les séquies obertes de clavegueram i els pous secs.

A l'illa de Kilwa postclàssica els rics gaudien de la fontaneria interior a les seves cases de pedra.[23][24]

La fontaneria moderna té els seus inicis a la fi de l'segle XIX amb l'ús dels tubs de ferro colat per conduir l'aigua, els quals es soldaven amb plom, que era fos mitjançant un cremador i després abocament en les unions. Aquest sistema es va utilitzar fins a finals de la dècada dels setanta, tot i que per a un altre tipus d'instal·lacions no relacionades amb el consum humà, encara s'utilitza

L'ús del plom per a l'aigua potable va disminuir bruscament després de la Segona Guerra Mundial a causa de l'augment de la consciència dels perills de l'intoxicació per plom. En aquell moment, les canonades de coure es van introduir com una alternativa millor i més segura a les canonades de plom.[25] Actualment, en la majoria dels països occidentals l'ús de sistema ferro colat-plom està prohibit, tant per a la conducció d'aigua potable com per a l'evacuació de aigües residuals. Els motius són que amb el desgast intern de les canonades a causa de la fricció, petites partícules de plom es barregen amb l'aigua, provocant plumbosi als consumidors; d'altra banda, el seu treball és lent, complex i molt costós en comparació amb altres materials més moderns com el coure, el PVC, el polietilè d'alta densitat (PEAD) i molts altres.

Avui dia la soldadura de plom ha estat substituïda per diversos sistemes, segons el material de la canonada: soldadura d'acer, per a tubs d'acer; Estany soldat a gas, per a tubs de coure; adhesiu solvent, per a tubs de PVC; termofusió per a tubs de polipropilè i/o de polibutè; morter de ciment per a tubs de concret i pastes especials per a tubs d'asbest-ciment. Existeixen també les unions mecàniques, que poden ser a compressió o embridades o roscades.

Canonades d'aigua

Una complexa disposició de canonades rígides d'acer i vàlvules de tancament regulen el flux cap a les diferents parts d'un edifici, amb una preferència evident per les corbes en angle recte i els recorreguts ortogonals dels trams rectes de canonades.
Un sistema de tubs de coure per a aigua utilitzada en un sistema de calefacció per radiadorés.

Una canonada d'aigua és una xarxa de transport d'aigua formada per tubs, sovint de plàstic o metall,[a] que transporta aigua dolça pressuritzada i tractada a un edifici (com a part d'un sistema municipal d'aigua), així com a l'interior de l'edifici.

Evolució

Antiga canonada d'aigua, vestigi de la Màquina de Marly prop de Versalles, França.

El plom va ser el material preferit per a les canonades d'aigua durant molts segles, ja que la seva mal·leabilitat feia que fos pràctic per a donar-li la forma desitjada. El seu ús era tan comú que la paraula "plmoeria" ("lampisteria") deriva de plumbum, la paraula llatina per a plom. En els anys anteriors al fet que es coneguessin plenament els riscos per a la salut de la ingestió de plom, aquest metall era una font de problemes de salut relacionats amb el plom, entre els quals es trobaven els nascuts morts i altes taxes de mortalitat infantil. Les canonades d'aigua de plom encara s'utilitzaven àmpliament a principis del segle xx romanen encara en moltes llars. L'aliatge de plom i estany soldadura s'utilitzava habitualment per a unir canonades de coure, però la pràctica moderna utilitza en el seu lloc soldadura d'aliatge d'estany i antimoni per a eliminar els perills del plom.[26]

Malgrat l'ús habitual de canonades de plom per part dels romans, els seus aqüeductes rarament enverinaven a la gent. A diferència d'altres parts del món on les canonades de plom causen enverinament, l'aigua romana tenia tant calci que una placa de carbonat càlcic impedia que l'aigua entrés en contacte amb el propi plom. El que sovint causa confusió és la gran quantitat de casos d'enverinament generalitzat per plom, especialment entre aquells que haurien tingut fàcil accés a l'aigua corrent,[27] un desafortunat resultat de l'ús del plom en utensilis de cuina i com a additiu en aliments i begudes processats (per exemple com conservant en el vi).[28] Les inscripcions de canonades de plom romanes proporcionaven informació sobre el propietari per a evitar el robatori d'aigua.

Les canonades de fusta es van utilitzar a Londres i altres llocs durant els segles segle xvi i segle xvii. Les canonades eren troncs foradats que s'estrenyien en l'extrem amb un petit orifici pel qual passava l'aigua.[29] Les múltiples canonades se segellaven juntes amb greix animal calent. Les canonades de fusta es van utilitzar a Filadèlfia,[30] Boston, i Mont-real en la dècada de 1800. Els tubs de fusta encastats es van utilitzar àmpliament als Estats Units durant el segle xx. Aquests tubs (utilitzats en lloc dels tubs de ferro corrugat o de formigó armat) estaven fets de seccions tallades de longituds curtes de fusta. El bloqueig dels anells adjacents amb passadors de fusta dura produïa una estructura flexible. Durant la Segona Guerra Mundial es van instal·lar uns 30.000 metres d'aquests tubs de fusta en clavegueres de drenatge, col·lectors d'aigües pluvials i conductes, sota autopistes i en campaments de l'exèrcit, estacions navals, aeròdroms i plantes d'artilleria.

Les canonades de ferro colat i de ferro dúctil van ser durant molt de temps una alternativa econòmica del coure abans de l'aparició dels materials plàstics duradors, però han d'utilitzar-se accessoris especials no conductors en les transicions a altres canonades metàl·liques (excepte els accessoris terminals) per a evitar la corrosió deguda a les reaccions electroquímiques entre metalls distints (vegeu cel·la galvànica).[31]

S'utilitzen habitualment accessoris de bronze i segments curts de canonada en combinació amb diversos materials.[32][33]

Notes

  1. ↑ Els materials utilitzats per a fabricar canonades d'aigua són clorur de polivinil, polipropilè, polietilè, fundició dúctil, fosa grisa, acer, coure i antigament plom.

Referències

  1. 1 2 DCVB-Fontaner
  2. ↑ GEC - Fontaneria
  3. ↑ IEC - fontaneria
  4. ↑ Carsten Sinner. El castellano de Cataluña: estudio empírico de aspectos léxicos, morfosintácticos, pragmáticos y metalingüísticos. Max Niemeyer Verlag, 2004. ISBN 9783484523203 [Consulta: 5 maig 2011].
  5. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 16 agost 2024].
  6. ↑ «Health Aspects of Plumbing». .
  7. ↑ Plumbing: the Arteries of Civilization, Modern Marvels video series, The History Channel, AAE-42223, A&E Television, 1996
  8. ↑ «Fontaneria», a Diccionario de la lengua española (22a ed.). Reial Acadèmia Espanyola (2001). Consultat el 22 de juny del 2009.
  9. ↑ Espasa-Calpe (2005). Font, a Diccionari de sinònims i antònims. WordReference. Consultat el 22 de juny del 2009.
  10. ↑ «Fontana», a Diccionario de la lengua española (22a ed.). Reial Acadèmia Espanyola (2001). Consultat el 22 de juny del 2009.
  11. ↑ Oxford University Press (2005). Plomería, a Pocket Oxford Spanish Dictionary . Word Reference. Consultat el 22 de juny del 2009.
  12. ↑ Espasa-Calpe (2005). «Plomería», a Diccionari de la llengua espanyola . WordReference. Consultat el 26 de juny del 2009.
  13. ↑ «Archaeologists Urge Pentagon To Keep Soldiers From Destroying». , 19-03-2003.
  14. ↑ Burke, Joseph. FLUORIDATED WATER CONTROVERSY. Lulu.com, April 24, 2017. ISBN 9781365912870.
  15. ↑ Mitchell, Piers D. Sanitation, Latrines and Intestinal Parasites in Past Populations (en anglès). Routledge, March 3, 2016, p. 22. ISBN 978-1-317-05953-0.
  16. ↑ Wald, Chelsea «The secret history of ancient toilets» (en anglès). Nature News, vol. 533, 7604, 26-05-2016, p. 456–458. Bibcode: 2016Natur.533..456W. DOI: 10.1038/533456a. PMID: 27225101.
  17. ↑ Burney, Charles. Historical Dictionary of the Hittites (en anglès). Scarecrow Press, April 19, 2004. ISBN 978-0-8108-6564-8.
  18. ↑ Teresi et al. 2002
  19. ↑ Bunson, Margaret. Encyclopedia of Ancient Egypt (en anglès). Infobase Publishing, May 14, 2014, p. 6. ISBN 978-1-4381-0997-8.
  20. ↑ Pulsifer, William H. Notes For a History of Lead, New York University Press, 1888. p. 132, 158
  21. ↑ Middleton, The Remains of Ancient Rome, Vol. 2, A & C Black, 1892
  22. ↑ Historical production and uses of lead. ila-lead.org
  23. ↑ The Travels of Ibn Battuta
  24. ↑ Cartwright, Mark. «Kilwa». A: World History Encyclopedia, March 29, 2019.
  25. ↑ «Public Notice .Lead Contamination Informative City Ok Moscow Water System». , 12-08-1988.
  26. ↑ «El plomo en el agua potable». Epa.gov, 20-02-2013. Arxivat de l'original el 2015-09-05. [Consulta: 22 gener 2014].
  27. ↑ Hansen, Roger. «waterhistory.org/histories/rome/ SISTEMAS DE AGUA Y AGUAS RESIDUALES EN LA ROMA IMPERIAL». Waterhistory.org. [Consulta: 22 gener 2014].
  28. ↑ Grout, James. "El envenenamiento por plomo y Roma". Encyclopaedia Romana. 2017.
  29. ↑ «Tubería de agua de madera». BBC. [Consulta: 22 gener 2014].
  30. ↑ Rosenwald, Mike «La revolución de la fontanería de Filadelfia: tuberías de madera - Retropod». , 11-02-2019.
  31. ↑ «Tipos de material de tuberías». Virginia's Community Colleges. Arxivat de l'original el 2016-08-03. [Consulta: 22 gener 2014].
  32. ↑ Mercat mundial d'equips d'aigua industrials i domèstics a 2010. PwC. Març de 2012. Recuperat el 28 de gener de 2014.
  33. ↑ . PwC. Març de 2012. Recuperat el 28 de gener de 2014.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.