Fontarnauïta
 Fontarnauïta | |
|---|---|
 Cristalls de fontarnauïta trobats a la regió d'Anatòlia, Turquia  | |
| Fórmula química | Na₂Sr(SO₄)[B₅O₈(OH)](H₂O)₂ |
| Epònim | Ramon Fontarnau i Griera |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.DA.60 |
| Dana | 27.1.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls aïllats o agrupacions, prismàtic |
| Estructura cristal·lina | a = 6.458(2) Å, b = 22.299(7) Å, c = 8.571(2) Å, β = 103.05(1)° |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/c |
| Color | incolora, marró |
| Exfoliació | perfecta {010} |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2009-096a |
| Símbol | Fon |
| Referències | [1][2] |
La fontarnauïta és un mineral de la classe dels borats. Va ser descoberta l'any 2009 a la regió d'Anatòlia (Turquia), en un dels jaciments del Miocè més importants del món en borats minerals. Rep el seu nom del doctor Ramon Fontarnau i Griera (1944-2007), biolèg català de la Universitat de Barcelona, en reconeixement de la seva labor en les Unitats de Microscopia Electrònica de Rastreig, Microsonda Electrònica i Difracció de RX.[3]
Característiques
La fontarnauïta és una sal doble (borat-sulfat) de sodi i estronci, amb continguts menors de potassi i calci, i es tracta del vuitè mineral borat sulfat identificat. La seva fórmula química és Na₂Sr(SO₄)[B₅O₈(OH)](H₂O)₂.[4] Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls aïllats o agrupacions de cristalls, amb seccions prismàtiques de menys de 5 mm de llarg. Més sovint mostra seccions pseudohexagonals de menys d'1 mm de diàmetre. La seva exfoliació és perfecta en l'eix paral·lel a {010}, i la seva lluentor és nacrada. El terme fontarnauïta va ser aprovat en el mes de setembre de 2014 per l'Associació Mineralògica Internacional.[5]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fontarnauïta pertany a «06.DA: Neso-tetraborats» juntament amb els següents minerals: bòrax, tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, roweïta, hidroclorborita, uralborita, borcarita i numanoïta.
Formació i jaciments
Unícament se n'ha trobat fontarnauïta en mostres de sondeig perforats a la població de Doğanlar, al sud-oest de la ciutat d'Emet, a la província de Kütahya, Turquia. Se n'ha trobat associat a altres minerals com colemanita, ulexita, hidroboracita, aristarainita, kaliborita, tunel·lita, anhidrita, celestina, guix, kalistrontita, thenardita, arsenopirita, orpiment i realgar.
Referències
- ↑ «Fontarnauite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 gener 2015].
- ↑ García Veigas, Javier; Rosell, Laura; Alcobé, Xavier; Subias, Ignacio; Ortí, Federico; Gündoğan, Ibrahim; Helvaci, Cahit «Fontarnauite, a New Sulphate-Borate Mineral from the Emet Borate District (Turkey)». Macla. Sociedad española de mineralogía, 9-2010, p. 97-98.
- ↑ «Acte de presentació de la fontarnauïta, el nou mineral descobert per experts dels CCiTUB i la Facultat de Geologia». Universitat de Barcelona, 3 febrer 2015.
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 91». Mineralogical Magazine, 29 maig 2026, p. 1–6. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2026.10236 [Consulta: 30 maig 2026].
- ↑ «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC)» (en anglès). Mineralogical Magazine, 78(5), 22, 2014, p. 1244 [Consulta: 5 febrer 2015].