Formiguer bicolor
Gymnopithys bicolor  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thamnophilidae |
| Gènere | Gymnopithys |
| Espècie | Gymnopithys bicolor (Lawrence, 1863) Gymnopithys bicolor |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Gymnopithys leucaspis bicolor
|
| Protònim | Myrmeciza leucaspis |
| Distribució | |
 | |
El formiguer bicolor[1] (Gymnopithys bicolor) és un ocell de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae). Habita des d'Hondures, cap al sud, per Panamà, l'oest de Colòmbia i l'Equador.[2]
Descripció
El formiguer bicolor fa entre 13,5 i 15 cm de llarg i pesa entre 28 i 37 g. Els sexes són semblants. Té un anell ocular blau pàl·lid i les parts inferiors blanc com la neu, són trets distintius. Les parts superiors vermelles i màscara fosca. Pot ser difícil de veure bé; es troba a prop del terra en boscos madurs, generalment en parelles o petits estols seguint un eixam de formigues exèrcit.[3]
Els adults de la subespècie nominal G. b. bicolor tenen la corona i el clatell de color castany marró. Tenen la pell nua de color blau grisenc al voltant de l'ull, el front gris, una ampla banda grisa darrere de l'ull i les galtes negres. L'esquena, el dors, les ales i la cua són de color castany marró. La gola i el pit són blancs amb una banda marró des de la galta fins als flancs.[4][5][6]
La subespècie G. b. olivascens és molt semblant a la nominal, però és de color marró apagat darrere de l'ull en lloc de gris. G. b. daguae és com olivascens però més fosc. G. b. aequatorialis és encara més fosca, amb el front vermellós i els costats més negres. G. b. ruficeps té el front i la corona vermellosos més brillants que aequatorialis, és més negre darrere l'ull i té un dors vermellós més fosc i costats més vermells.[4][5][6][7][8]
Distribució i hàbitat
El formiguer bicolor habita principalment en boscos perennifolis de terra ferma de terres baixes i contraforts i en boscos secundaris madurs propers. Gairebé sempre roman al sotabosc. En altitud arriba als 1.750 m en parts d'Amèrica Central, tot i que només arriba als 1.600 m a Costa Rica i als 1.500 m a Panamà. A Colòmbia es troba per sota dels 1.000 m i a l'Equador per sota dels 750 m.[4][5][6][7][8]
Comportament
Moviment
Alimentació
El formiguer bicolor s'alimenta d'una àmplia varietat d'artròpodes que fugen dels eixams de formigues legionària. Normalment, busca menjar individualment, en parelles i en grups familiars, posant-se a aproximadament 1 m del terra, tot i que pot arribar fins a 5 m d'alçada, i saltant al vol o a terra darrere de les preses. S'han observat fins a una dotzena d'ocells en un eixam. És dominant sobre altres espècies de formiguer més petites, però subordinat a les més grosses d'altres famílies com els raspinells.[4][5][6][7][8]
Reproducció
El formiguer bicolor es reprodueix principalment entre abril i setembre a Costa Rica i d'abril a desembre a Panamà; no es coneixen les temporades en altres llocs. L'espècie és monògama. Els nius coneguts són copes fetes de palmera morta i altres fulles, sovint amb un revestiment de rizomorfs fúngics. El niu sovint es col·loca en una cavitat a la part superior d'un tronc. La posta sol ser de dos ous amb ratlles de color marró vermellós sobre un fons blanc o cremós. Les femelles incuben soles a la nit i els dos pares durant el dia. El període d'incubació és d'uns 15 a 16 dies i els pollets són volanders entre 13 i 15 dies després de descloure.[4]
Vocalització
El cant principal del formiguer bicolor és "una sèrie de notes altes que augmenten en to i ritme, després disminueixen la velocitat i baixen".[7] El reclam és essencialment el mateix que el del formiguer galtablanc (Gymnopithys leucaspis) i inclouen un "'txirr' aspre i vibrant... que disminueix lleugerament en to i intensitat, i notes brusques de 'txup', generalment duplicades però també en grups de 3-4".[4][10]
Estat de conservació
La UICN no va reconèixer el formiguer bicolor fins al 2016, quan es va avaluar com a de risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia; La mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'han identificat amenaces immediates.[11] Es considera bastant comú a tota l'àrea de distribució. Es troba en moltes àrees protegides, tant governamentals com privades, i l'àrea de distribució "abasta un extens hàbitat intacte que no està formalment protegit, però que encara té un baix risc de desenvolupament en un futur immediat". Tanmateix, "les poblacions locals a Hondures, Nicaragua i parts de Costa Rica i Panamà han disminuït o desaparegut a mesura que regions senceres han estat desforestades per a assentaments humans i agricultura".[4]
Taxonomia i sistemàtica
El que ara és el formiguer bicolor es va descriure originalment com a Myrmeciza leucaspis i incloïa el que ara és el formiguer galtablanc (ara Gymnopithys leucaspis).[12][13] L'actual formiguer bicolor va ser descrit com un tàxon separat l'any per l'ornitòleg aficionat estatunidenc George Newbold Lawrence el 1863 i se li va donar el nom binomial Pithys bicolor.[14] Els dos es van dividir en espècies separades basant-se en els resultats d'un estudi genètic publicat el 2007 que va trobar que el formiguer galtablanc era més semblant al formiguer gorja-rogenc (G. rufigula) que al formiguer bicolor.[15][16][15][17] Aquests tres formiguers són els únics membres del gènere Gymnopithys.[18]
Es reconeixen cinc subespècies:[18]
- G. b. olivascens (Ridgway, 1891) - Hondures i Nicaragua a través de Costa Rica als vessants caribeny i pacífic fins a l'oest de Panamà.
- G. b. bicolor (Lawrence, 1863) - Panamà central i oriental fins al vessant pacífic del departament de Chocó al nord-oest de Colòmbia.
- G. b. daguae (Hellmayr, 1906) - vessant pacífic de l'oest de Colòmbia des del Chocó sud fins al departament del Cauca.
- G. b. aequatorialis (Hellmayr, 1902) - sud-oest de Colòmbia fins a l'oest de l'Equador fins a la província de l'Azuay.
- G. b. ruficeps (Salvin i Godman, 1892) - Andes del nord de Colòmbia entre els departaments d'Antioquia i Cesar i al sud a la Vall de Magdalena fins al departament de Boyacá.
Referències
- ↑ «Formiguer bicolor». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 setembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 5 setembre 2025].
- ↑ «formiguer bicolor». eBird. [Consulta: 5 setembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 del Hoyo, Josep; Collar, Nigel; Kirwan, Guy M. Bicolored Antbird (Gymnopithys bicolor) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.bicant2.01.
- 1 2 3 4 Perlo, Ber van. Birds of Mexico and Central America. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2006, p. làmina 61 mapa 61.8. ISBN 978-0-691-12070-6.
- 1 2 3 4 McMullan, Miles; Donegan, Thomas M.; Quevedo, Alonso. Field Guide to the Birds of Colombia. Bogotá: Fundación ProAves, 2010, p. 139. ISBN 9789588969770.
- 1 2 3 4 Garrigues, Richard; Dean, Robert. The birds of Costa Rica: a field guide. Ithaca: Comstock Publ, 2007, p. 178–179. ISBN 978-0-8014-7373-9.
- 1 2 3 Ridgely, Robert S. The birds of Ecuador. 2: Field guide. 1. publ., 1. pr. Ithaca, NY: Cornell Univ. Press, 2001, p. 429–430. ISBN 978-0-8014-8721-7.
- ↑ «Bicolored Antbird Gymnopithys Bicolor Species Factsheet» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 5 setembre 2025].
- ↑ Zimmer, Kevin; Isler, Morton L.; Kirwan, Guy M. White-cheeked Antbird (Gymnopithys leucaspis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.whcant1.01.
- ↑ «Gymnopithys bicolor: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22730409a140532746.en.
- ↑ Sclater. Proceedings of the Zoological Society of London. vol. 21-23. Londres: Academic Press, 1853, p. 253, làmina70.
- ↑ «North American Check-list» (en anglès americà). [Consulta: 5 setembre 2025].
- ↑ Lawrence, George Newbold. Catalogue of a collection of birds, made in new Granada, by James McLeannan, Esq., of New York, with notes and descriptions of new species. vol. 8. Nova York: Annals of the Lyceum of Natural History of New York, 1867, p. 6-7.
- 1 2 «Proposal (587): Split Gymnopithys leucaspis into two species». South American Classification Committee. [Consulta: 5 setembre 2025].
- ↑ Brumfield, Robb T.; Tello, Jose G.; Cheviron, Z.A.; Carling, Matthew D.; Crochet, Nanette «Phylogenetic conservatism and antiquity of a tropical specialization: Army-ant-following in the typical antbirds (Thamnophilidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 1, 10-2007, p. 1-13. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.019.
- ↑ Chesser, R. Terry; Banks, Richard C.; Cicero, Carla; Dunn, Jon L.; Kratter, Andrew W. «Fifty-Fifth Supplement to the American Ornithologists' Union Check-list of North American Birds» (en anglès). The Auk, 131, 4, 10-2014, p. CSi–CSxv. DOI: 10.1642/AUK-14-124.1. ISSN: 0004-8038.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Antbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 5 setembre 2025].