Fornacita
![]() | |
| Fórmula química | Pb₂Cu(AsO₄)(CrO₄)(OH) |
| Epònim | Lucien Fourneau |
| Nom IUPAC | arsenat cromat hidròxid de coure i diplom |
| Localitat tipus | Renéville |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.FC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.FC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/E.02 |
| Dana | 43.4.3.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | verd oliva intens, groc verdós; groc daurat en la llum transmesa |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groc safrà |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 6,27 a 6,30 g/cm³ |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | For |
La fornacita[1] és un mineral de plom, coure, arsènic, crom, oxigen i hidrogen, químicament és una hidroxisal, un hidroxiarsenat i cromat de plom (II) i coure (II), de fórmula Pb₂Cu(AsO₄)(CrO₄)(OH), de color verd oliva o groc verdós, una duresa de 3, una densitat de 6,27-6,30 g/cm³, cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu nom fa honor a Lucien Louis Forneau (1867-1930), governador del Congo francès.[2]
Referències
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Fornacite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].
