Forpus
 Forpus xanthopterygius  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittacidae |
| Subfamília | Arinae |
| Gènere | Forpus (F. Boie, 1858) Forpus |
Espècies
S'han descrit vuit espècies dins d'aquest gènere:[1]
- cotorreta alablava (Forpus xanthopterygius).
- cotorreta caragroga (Forpus xanthops).
- cotorreta celeste (Forpus coelestis).
- cotorreta d'ulleres (Forpus conspicillatus).
- cotorreta de carpó verd (Forpus passerinus).
- cotorreta de Mèxic (Forpus cyanopygius).
- cotorreta de Sclater (Forpus modestus).
- cotorreta de Spengel (Forpus spengeli).[2]
Informació
Els forpus són cotorretes originàries d'Amèrica del Sud. D'entre les diverses espècies, Forpus coelestis és la més coneguda i estesa entre els aficionats i criadors, si bé hi ha altres subespècies ben arrelades al món de l'avicultura. Forpus coelestis té una grandària de 12 a 13 cm; és rabassut i de cua «retallada»: una «barreja» entre el periquito i els agapornis.
La seva distribució en llibertat inclou l'occident de l'Equador i el nord-occident del Perú. És molt abundant i comú, i forma grans esbarts en cerca d'aliment.
En captivitat és un ocell tranquil, bastant «silenciós» en comparació amb altres tipus de lloros i pericos que són molt més sorollosos i escandalosos. Resulten tan tranquils que una vegada acostumats i aclimatats al seu lloc, resulten ser molt confiats i no s'espanten fàcilment.
El forpus és un dels pocs psitàcids amb dimorfisme sexual, sent molt fàcil, per tant, distingir mascles de femelles, fins i tot quan emplomen els polls. A grans trets el color dels mascles és més vistós: el mascle te, sota les ales, a les celles i la rabada un marcat blau, molt vistós en vol, sobretot el situat sota les ales. Les femelles són d'una coloració una mica més apagada i no tenen aquestes tonalitats blaves tan marcades en els mascles.
Alimentació en captivitat
L'alimentació del forpus en captivitat no és molt diferent de l'alimentació que es proporciona a altres petits pistàcids com ara els periquitos o els agapornis. La seva alimentació es basa en mixtura o pinso per a agapornis, juntament amb escaiola, i tenint especial cura amb els greixos (pipes, etc.). Al seu torn, la seva alimentació haurà de ser rica en fruites i verdures, llavors germinades, etc.
D'altra banda és molt important oferir-li fruita i verdura, almenys, 3 o 4 vegades a la setmana. Convé sortir de la típica fruita (poma) i verdura (enciam), i oferir-los més varietats, com ara pera, taronja, raïm, pruna, maduixa, kiwi, meló, albercoc, cirera, magrana, mandarina o figa, pel que fa a la fruita, i bledes, espinacs, pastanaga, col, dent de lleó, créixens, escarola, endívia, mongetes verdes, pebrot, pèsol o tomàquet, pel que fa a la verdura. L'única fruita que no es pot donar al forpus és l'alvocat, que és tòxic per a aquest ocells a causa d'un component que conté.
Durant tot l'any convé posar a la seva disposició os de sèpia, que és ric en calci, molt necessari principalment per a la femella, per a la formació dels ous. També es pot complementar la seva alimentació amb pinso.
Durant l'època de cria menjaran pasta de cria (també anomenada pasta o paté d'ou). Convé donar-li aquelles pastes seques del mercat, no les humides, que són més grasses.
Font: http://www.forpus-es.com