Foulques de Neuilly
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle XII  Neuilly-sur-Marne | ||
| Mort | 2 març 1201 Neuilly-sur-Marne | ||
| Religió | Església catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, predicador | ||
| beat | |||
| Celebració | Església Catòlica | ||
| Festivitat | 2 de març | ||
Foulques de Neully (?-mort el 1201) fou un sacerdot de Neuilly-sur-Marne, (França). Es feu famós per predicar amb entusiasme la crida per la Quarta Croada. És considerat beat per l'Església Catòlica i la seva festivitat se celebra el 2 de març.
Biografia
Fou sacerdot de la parròquia de Neuilly des del 1191, i fou alumne de Pere Cantor a París. Començà a predicar el 1195 i es guanyà reputació de pietós i eloqüent.[1] El seu discurs se centrava en remoure la consciència de la gent i moltes de les seves denúncies tenien a veure amb els pecats de l'usura i la luxúria.[2] Una altra queixa que feia era el concubinat dels clergues, els quals freqüentment trencaven el vot de castedat.[2]
Es deia que una vegada per renyar el rei Ricard I d'Anglaterra l'aconsellà que «busqués un marit per les que ell deia les seves filles», referint-se als pecats capitals del sobirà: la Supèrbia, l'Avarícia i la Luxúria; i el rei li replicà que els marits apropiats serien els templers, els cistercencs i els bisbes i abats de l'Església.[3]
Les seves qualitats com a predicador arribaren a oïda del papa Innocenci III, el qual l'instà el 1199 a convèncer senyors perquè s'allistessin a la croada. Fou rebut per Simó IV de Montfort i la seva esposa Alix de Montmorency als quals impressionà.[4]
Amb ocasió d'un torneig a Écry-sur-Seine, organitzat pel comte Teobald III de Xampanya el novembre del 1199, Foulques intervingué amb la seva eloqüència i aconseguí que molts dels cavallers presents abracessin la creu i fessin jurament de lluitat a la croada.[5] Els seus contemporanis l'acusaren d'haver-se apropiat d'una part dels diners recollits per fer la croada. Foulques morí durant el camí, abans que la croada desviés el seu objectiu cap a Constantinoble.[5]
Referències
- ↑ Mayer, 1990, p. 197.
- 1 2 Queller, 1997, p. 3.
- ↑ Roger de Hoveden, 1870, p. 76.
- ↑ Maddicott, 1994, p. 5.
- 1 2 Grasso, 2010, p. 741-764.
Bibliografia
- Grasso, C. «Folco di Neuilly sacerdos et predicator crucis». Nuova Rivista Storica, XCIV, III, 2010.
- Maddicott, John Robert. Simon de Montfort. Cambridge University Press, 1994.
- Mayer, Hans Eberhand. The Crusades. Oxford University Press, 1990.
- Queller, Donald. The Fourth Crusade. University of Pennsylvania Press, 1997.
- Roger de Hoveden. Chronica Magistri Rogeri de Hovedene (en llatí). Longman, 1870.
- Gerald de Cambridge. «Itinerarium Kambriae». A: Giraldi Cambrensis Opera: Volume VI (en llatí). Longman, 1868.