Franc-Nohain
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Maurice Étienne Legrand  25 octubre 1872 Corbigny (França) | ||
| Mort | 18 octubre 1934 (61 anys) 7è districte de París (França) | ||
| Sepultura | Cementiri del Père-Lachaise, 89 Grave of Nohain (en)  | ||
| Redactor en cap L'Écho de Paris | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Lycée Janson-de-Sailly | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, advocat, llibretista, poeta, crític de teatre | ||
| Nom de ploma | Franc-Nohain Pickwick Oncle Bertrand | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Marie-Madeleine Franc-Nohain | ||
| Fills | Jean Nohain, Claude Dauphin | ||
| Premis | |||
      | |||
Maurice Étienne Legrand, que publicà sota el pseudònim Franc-Nohain (Corbigny, 25 d'octubre de 1872 - París, 18 d'octubre de 1934), va ser un llibretista i poeta francès. És ben conegut pels seus llibrets per a l'òpera de Maurice Ravel L'Heure espagnole i per nombroses operetes per a Claude Terrasse.
Maurice Étienne Legrand nasqué el 1872 a Corbigny. Estudià al Lycée Janson de Sailly. A finals de la dècada de 1880 contribuí amb poemes a la revista literària Potache-Revue junt amb André Gide, Léon Blum, Pierre Louÿs, Maurice Quillot i d'altres.[1] Més tard publicà a la revista Le Chat noir. També fundà Le Canard sauvage i va ser editor de L'Écho de Paris.
El seu pseudònim literari,Franc-Nohain,deriva del Riu Nohain, on hi va passar moltes hores quan era nen.
Amb Alfred Jarry i Claude Terrasse cofundaren el Théatre des Pantins, on el 1898 es van fer marionetes de l'Ubu Roi.[2]
Referències
- ↑ Alan Sheridan, André Gide: A life in the present
- ↑ «PADA». Arxivat de l'original el 2018-01-04. [Consulta: 3 gener 2018].