Francesc Roca i Simó

Plantilla:Infotaula personaFrancesc Roca i Simó
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1874 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1940 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscuela Superior de Arquitectura de Madrid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme, racionalisme arquitectònic, regionalist architecture in Spain (en) Tradueix i art déco Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsAntoni Roca Cabanellas, Miguel Roca Cabanellas Modifica el valor a Wikidata

Francesc Roca i Simó (Palma, 4 de gener de 1874 - Madrid, 9 de maig de 1940) va ser un arquitecte mallorquí). Va desenvolupar la seva tasca a partir de diversos estils arquitectònics (modernisme, regionalisme, art déco i racionalisme) des d'un punt de vista eclèctic. Hi ha obres seves sobretot a Mallorca i Madrid, així com a l'Argentina (especialment Rosario i també a Buenos Aires).[1]

Biografia

Primers anys

Excepcionalment dotat per al dibuix, va cursar estudis de Belles Arts a l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma i després va passar a Madrid per estudiar arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Madrid, on obtingué el títol el 1906. Encara com a estudiant, va destacar-hi en presentar diversos projectes, molt influïts per les corrents del modernisme que arribaven d'Europa, però que no es van realitzare. D'aquesta època és la seva primera obra: el mausoleu de Pi i Margall, que fou aixecat per subscripció popular en el Cementiri Civil de Madrid el 1907.[1][2][3]

Primera etapa mallorquina (1906-1910). Modernisme eclèctic

De retorn a Palma el 1906, obre despatx propi i aviat destaca en fer diverses obres de gran qualitat artística i arquitectònica, englobat dins del corrent modernista. D'aquesta primera època destaquen Can Forteza-Rey (1907), Can Segura (1907), l'Hostal Corona (1908) i especialment els edificis bessons de Can Casasayas (1908); en tots presenta ornamentacions de gran qualitat, tant en les elaborades amb ferro com les de ceràmica i vidre. Ja des de llavors mostra un estil eclèctic, basculant entre diferents corrents i influències del modernisme català (Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner), del sezession europeu (Otto Wagner, etc.) i l'Art Nouveau. A més, el 1908 és nomenat arquitecte provincial de les Illes Balears, la qual cosa el dugué a assumir alguns encàrrecs públics com el Quarter General Luque (Inca), el Manicomi Provincial (Palma) o el pla de reforma urbana de Sóller, tasques d'arquitectura més senzilla, a més de fer-se càrrec d'alguns monuments funeraris al Cementiri de Palma.[1][4][5]

Etapa argentina (1910-1915). Pare del modernisme argentí

El 1910 es casa amb Julia Cabanellas Izaguirre i es trasllada a Argentina, en un moment de gran expansió de les principals ciutats del país. Roca s'estableix a Buenos Aires i es converteix de facto en introductor de l'estètica modernista al país. Així, a la capital argentina va construir l'edifici del Banco de Castilla y Río de la Plata (1913); però la seva influència es va deixar notar sobretot a Rosario, ciutat llavors en ple creixement demogràfic i que havia rebut una important afluència de població espanyola i mallorquina (entre ells, la família de la seva dona). Roca hi va dur a terme diversos projectes que avui són referents arquitectònics: el Palacio Cabanellas (1911), la Confitería La Europea (1911), el Banco Escolar (1911), el Club Español (1912), la Asociación Española de Socorros Mútuos (1911) i l'edifici Remonda-Montserrat (1913).[1][6][7]

Segona etapa mallorquina (1916-1924). Noves estètiques

El 1915 Roca torna a Espanya i s'estableix novament a Mallorca. En aquesta segona etapa mallorquina assumeix nombrosos encàrrecs privats en què continua fent gala del seu eclecticisme, evolucionant des del modernisme i incorporant-hi les noves estètiques europees (art déco i racionalisme) combinat amb el regionalisme arquitectònic més tradicional quan era menester. D'aquesta època i anys posteriors són l'edifici del Col·legi Notarial de Balears (1916), l'Hotel Mediterráneo (1926) i Casa Roca (1929), a Palma, així com la façana de l'església del Santuari de Lluc (Escorca, 1924) i la sucursal del Banc de Crèdit Balear a Manacor (1926).[1][8]

Etapa madrilenya (1924-1940). Racionalisme i art déco

Després de retornar a Espanya i establir-se a Mallorca, Roca va mantenir obert un despatx a Madrid per atendre els encàrrecs que li arribaven des de la capital de l'Estat. El 1924 decideix traslladar-hi la seva residència familiar; ja instal·lat a la capital madrilenya, el 1927 és nomenat arquitecte del Ministeri d'Hisenda i des de 1929 fou arquitecte diocesà de Sòria. Durant aquests anys predominen els estils racionalista i art déco. Dissenya nombrosos edificis d'habitatges i destaca especialment el Mercat de Tirso de Molina (1932), en un estil molt més esquemàtic, senzill i funcional, lluny de l'exuberància modernista dels primers anys.

Tot i així, Roca no va deixar d'atendre encàrrecs de la seva terra i va continuar present, malgrat la distància. Així, va executar encàrrecs com el portal del Cementiri (1930) i el Mercat municipal (1933) a Felanitx; o Can Magí Marqués (1933) i la Delegació del Govern a Balears (1935), a Palma.[1][9][10] Ja finalitzada la Guerra Civil, encara va poder dissenyar el Monument a les víctimes del creuer Baleares, amb el seu fill Antoni Roca Cabanellas i l'escultor Josep Ortells, inaugurat pòstumament el 1947.[1][11][12]

Altres dades

A part de la seva professió i atesa l'habilitat per al dibuix, Roca Simó també va ser aquarel·lista aficionat. Va pintar nombrosos paisatges, així com l'hipotètic resultat final d'alguns dels seus projectes.[13]

El 2016 ARCA Patrimoni, entitat dedicada a la preservació del patrimoni local, va organitzar a la seva seu social de Palma una exposició monogràfica dedicada a l'arquitecte.[14][15] Més endavant, i coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement, es van publicar dos treballs sobre la seva vida i obra. Un a càrrec de Belén Fernández de Alarcón Roca, doctora en Història i besneta de l'arquitecte;[16] i un altre a càrrec d'ARCA Patrimoni[17][18]

Obra (selecció)

Francesc Roca (El País, 24/06/1905)

Mallorca

Palma

Inca

Escorca

Felanitx

  • Portal del Cementiri (1930)
  • Mercat municipal (1933). Pl. de la Constitució

Manacor

Madrid

  • Mausoleu de Pi i Margall (1907). Cementiri civil de Madrid
  • Mercat de Tirso de Molina (1932). C. Doña Urraca, 15

Argentina

Rosario

  • Palacio Cabanellas (1911)
  • Confitería La Europea (1911)
  • Banco Escolar (1911)
  • Club Español (1912)
  • Asociación Española de Socorros Mutuos (1912-13)
  • Edificio Remonda-Montserrat (1913)

Buenos Aires

  • Banco de Castilla y Río de la Plata (1913)

Projectes frustrats (selecció)

Altres projectes no es van arribar a materialitzar, entre altres quan va participar en concursos que no va guanyar. Sovint se'n conserven els plans.

Galeria fotogràfica

Referències

Bibliografia

  • Dolç i Dolç, Miquel (dir.); Jiménez Riutord, Domingo. Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma: Promomallorca Edicions, 1989. ISBN 84-86617-02-2. 
  • Castaldo Suau, Blanca; Gallego Estremera, Concha. Una aproximació a l'obra de l'arquitecte Francisco Roca Simó (en català, castellà). DL PM 00329-2025. Palma: ARCA Patrimoni i Caixa Colonya, 2025. 
  • Fernández de Alarcón Roca, Belén. Francisco Roca Simó. Arquitecto mallorquín universal (en castellà). Madrid: Dykinson, 2025. ISBN 978-84-10-70842-6. 
  • Seguí Aznar, Miguel. Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947) (en castellà). Palma: Universitat de les Illes Balears. Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears, 1990. ISBN 84-7632-097-3.