Francesc Rubio i Lloveras

Plantilla:Infotaula personaFrancesc Rubio
Imatge
La samarreta que portava als ISDE de 1985 (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Francesc Rubio i Lloveras Modifica el valor a Wikidata
19 agost 1963 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Premià de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot d'enduro, comerciant Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaenduro Modifica el valor a Wikidata
Premis


Facebook: 100063646084418 Modifica el valor a Wikidata

Francesc Rubio i Lloveras (Premià de Mar, 19 d'agost de 1963) és un ex-pilot professional d'enduro català, cinc vegades Campió d'Espanya en la categoria de 80 cc. D'entre el seu important palmarès en destaquen el subcampionat mundial aconseguit als ISDE de 1985 (celebrats a La Cerdanya) i el tercer lloc al Campionat d'Europa de 1988.

Casat i amb quatre filles, ha residit sempre a Premià de Mar, on treballà molts anys com a mecànic a la botiga de motocicletes fundada per son pare el 1957.

Resum biogràfic

La Rieju MR 80 oficial que pilotà als ISDE de 1985
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Temporades1978 -
EquipsDerbi, Rieju
DebutMotocròs a Pineda de Mar, a 15 anys
Palmarès en enduro
C. Esp. 80cc5 (1985 - 1988, 1990)
C. Catalunya3 (1985, 1987, 1990)
Resultats als ISDE
Trofeu1 Subcampionat (1985)
80cc1 Subcampionat (1985)
Medalles d'OrOr 4 (1985 - 1988)
Palmarès en raids
Baja Aragón1 (1990, 125 cc)
Activitat professional
NegocisMotos Rubio a Premià de Mar

Rubio començà a conduir motocicletes a 6 anys, tot pilotant una Minimarcelino, regal del seu pare, pels camps de la casa pairal dels seus avis. A 9 anys li regalaren una Bultaco Tirón de 100 cc amb què començà a entrenar.

A 16 anys, ja amb carnet de conduir, va començar a córrer enduro amb una Montesa després d'haver provat abans el motocròs sense èxit, ja que es trencà la clavícula a la primera cursa en què participà.[1] Més tard, Derbi li proporcionà una motocicleta amb què va córrer diverses curses fins que la va canviar per una Rieju, guanyant el seu primer títol: el Campionat Júnior.

Un any més tard ascendí a la categoria Súper i a l'any següent disputà el Campionat d'Espanya d'enduro mentre feia el servei militar,[1] cosa que va perjudicar la seva carrera esportiva. Un cop llicenciat va signar amb Rieju, començant així una fructífera relació que durà gairebé tota la seva carrera esportiva, aconseguint tota mena d'èxits com a pilot oficial d'aquesta marca.

Tot i haver-se retirat de la competició d'alt nivell, Rubio ha seguit participant regularment en tota mena de proves d'enduro i similars.

Palmarès

Títols internacionals d'enduro

Títols estatals i nacionals d'enduro

  • 5 Campionats d'Espanya (1985 - 1988, 1990)
  • 2 Subcampionats d'Espanya (1981, 1984)
  • 3 Campionats de Catalunya (1985, 1987, 1990)
  • 2 Subcampionats de Catalunya (1986, 1988)

Palmarès al Campionat d'Espanya

Any Motocicleta 75/80 cc
1979Montesa? Júnior
1980Derbi? Júnior
1981Rieju? Júnior
1982Rieju5è
1983Rieju6è
1984Rieju2n
1985Rieju1r
1986Rieju1r
1987Rieju1r
1988Rieju1r
1989Rieju?
1990Rieju1r

Altres disciplines

  • Campió d'Espanya de Trams Cronometrats (1987)
  • 2 vegades Campió de Catalunya de Trams Cronometrats (1986 - 1988)
  • Campió de Catalunya de Resistència (1986)
  • 1r Classificat a la Baja Aragón en 125 cc (1990)
  • 1r Classificat Memorial Toni Soler ("Amics" - 2002, "Clàssiques" - 2004)

Referències

  1. 1 2 «Francesc Rubio: El enduro como vocación» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 20-11-1985. [Consulta: 8 octubre 2012].
  • «Els inicis». francescrubio.bravehost.com. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 24 agost 2010].

Enllaços externs