Francesc Solives

Plantilla:Infotaula personaFrancesc Solives
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Banyoles Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Banyoles Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata

Francesc Solives (Banyoles, segle XV - Banyoles, segle XV) també escrit Solibes, va ser un pintor nascut a Banyoles que va estar actiu durant l'últim terç del segle xv.[1] Tot i que es considera que va desenvolupar bona part del seu treball a l'Aragó,[2] la seva obra cabdal és el Retaule de la Pietat de l'ermita del mateix nom a Sant Llorenç de Morunys, pintura notable de l'època gòtica tardana que fa palesa la influència de Jaume Huguet en el seu estil.[1][2] Per la semblança estilística amb aquest retaule, se li han atribuït obres a les poblacions aragoneses de Torralba de Ribota, Daroca, Calataiud i Maluenda[1] on es conserva el notable retaule de Santa Justa i Santa Rufina.[1]

Retaule de la Mare de Déu de la Bovera (Guimerà (Urgell).

Una altra obra que li és atribuïda és el retaule del santuari de la Bovera, actualment al Museu Episcopal de Vic.[3] Aquest retaule, constava de nou quadres o taules dividides en tres compartiments dels quals el del mig era da major alçada que la dels laterals; la taula central representa la mort de la Verge, al damunt d'aquesta hi ha la història de la invenció de la santa imatge de la Bovera i al cim el Calvari; al costat dret hi estaven representats els misteris de l'Anunciació, el Naixement de Jesús i la Epifania; a la banda esquerra, la Resurrecció de Jesucrist, l'Assumpció de la Verge i la vinguda de l'Esperit Sant sobre el Col·legí Apostòlic.[4]

En la taula de la troballa de la Imatge s'albira a primer terme un Preste mitrat, revestit amb capa pluvial i assistit de do ministres amb les seves dalmàtiques i servant tots tres el litúrgic gremial; a la dreta un personatge vestit a la faiçó de senyor feudal i a l'esquerra el pastor amb caputxa i gaiato agenollat juntament amb el bou davant de la imatge de la Mare de Déu col·locada en la soca de l'alzina; als peus de la clergue sia hi figuren dos escolanets agenollats amb sengles candelers a la mà i vora d'ells el sotsdiaca que fa de creuer. A segon terme una multitud de frares i monjes cistercenques i ha enllà s'hi albiren les torres i merlets d'un sumptuós castell feudal.[4]

Avui el retaule vell de la Bovera resta al Museu Episcopal de Vic. Avanç d'aquell n'hi havia hagut un altre, probablement de pedra, del qual no se'n ha trobat cap rastre.[4]

Estilísticament i iconogràficament és proper al retaule del Sant Dubte d'Ivorra, conservat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. La caracterització dels rostres dels personatges, així com la desaparició dels fons daurats, fa palesa la influència definitiva que va exercir Jaume Huguet en la pintura catalana de la segona meitat del segle xv, per bé que en el cas d'aquest retaule Francesc Solives demostra un domini escàs de l'art del dibuix, per la qual cosa sembla que es tracta d'una obra realitzada bàsicament per col3laboradors del seu taller.[5]

Referències

  1. 1 2 3 4 «Francesc Solives». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. 1 2 Web "Biografías y Vidas (castellà)
  3. ↑ Full Parroquial de la Part Oriental del Riu Corb Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.  PDF
  4. 1 2 3 El Santuari de la Bovera (Departament de Cultura i Mitjans de Consum de Comunicació de la Generalitat de Catalunya), pàg. 31/32, per Mossèn Sanç Capdevila
  5. ↑ Museu Episcopal de Vic, Guia de les col·leccions, text de Josep Maria Trullén, pàg. 148 (ISBN 978-84-611-6317-5
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.