Francesc de Toda i Gil
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1653 Riudoms |
| Mort | segle XVIII Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista |
Francesc de Toda i Gil (Riudoms, batejat el 5 de desembre de 1653 - Barcelona segle xviii) va ser un advocat, fill de Francesc de Toda, ciutadà honrat de Barcelona, i d'Elisabet, de família de comerciants.[1]
Al menys va tenir dos germans, Josep (8 de novembre de 1651), diputat del braç militar, i Àngela (19 d'agost de 1656) casada amb Lluís Homdedéu, de Riudecanyes.[1]
Es va casar amb Francesca Fontana, filla del doctor Jaume Fontana, i van tenir tres filles, Eulàlia, Maria i Anna. Era jurista i doctor en Dret, títol que va aconseguir el 1697, formava part del Consell de Cent (1680-1714), del Braç Militar (1700), magistrat de la Reial Audiència de Catalunya (1708), regent de la Cancelleria Reial (1706-1712) i ciutadà honrat (1670). L'Arxiduc Carles III el va nomenar cavaller, i el va fer membre del Real Consejo (1705) i de la Regència (1706).[1]
Es va enfrontar amb a política de Felip V i el rei el va inhabilitar de tots els seu càrrecs de la administració pública, i això va fer que se situés clarament al bàndol austriacista. Per netejar el seu nom, l'ajuntament de Riudoms va emetre l'any 1721 un certificat explicant que Francesc de Toda no s'havia mogut del seu poble a partir de quan les tropes de Felip V van entrar a Catalunya, i que no va conspirar contra el rei. Va residir a Barcelona entre els anys 1706 i 1713, però no hi va ser quan els castellans van conquerir la ciutat. Així i tot, els filipistes van embargar els seus béns, van cremar el títol de cavaller, però ell es va mantenir fidel al nou règim i a l'ajuntament de Riudoms, segons informe de l'alcalde. Va demanar, per testament, ser enterrat a la capella de sant Salvador d'Horta, al convent de Sant Joan dels Franciscans, a Riudoms, on hi havia la sepultura familiar.[1]
Dos besnets seus, Francesc de Toda[2]i Baltasar de Toda,[3] van ser alcaldes de Reus.
Referències
- 1 2 3 4 Perea Simón, Eugeni. Treball, societat i cultura a la Catalunya moderna: Riudoms, Camp de Tarragona, segles XVI-XIX. Lleida: Pagès, 2025, p. 149. ISBN 9788413036793.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 283-284.
- ↑ «Actes municipals 1819-1820», 5 de març de 1819, pàg 27
Bibliografia
- Albareda, Joaquim. Els catalans i Felip V: de la conspiració a la revolta (1700-1705). Barcelona: Vicens Vives, 1993. ISBN 8431632739