Francesca Aliern Pons

Plantilla:Infotaula personaFrancesca Aliern Pons
Biografia
Naixement22 febrer 1943 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Xerta (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata


Facebook: francesca.aliernpons Modifica el valor a Wikidata

Francesca Aliern Pons (Xerta, Baix Ebre, 22 de febrer de 1943), és una escriptora de les Terres de l'Ebre.[1][2] És considerada una exponent destacada de la novel·la social.[3]

El que va viure a les dècades del 1940 i 1950 han marcat la seva obra, que ha situat la independència de la dona com una de les temàtiques transversals. Va començar a escriure amb el suport del seu pare, que li va facilitar una botiga perquè es guanyés la vida i una màquina d'escriure perquè pogués escriure.[4]

L'any 2016, l'Ajuntament de Xerta la va declarar Filla Predilecta de la vila.[5] Al 2022 se li dedica un llibre d'homenatge, editat a cura d'Emigdi Subirats en l'any dels seu vuitantè aniversari.[6] El 2023 va rebre el premi Lo Grifonet "per la seua destacada aportació a les lletres ebrenques en el marc de la literatura catalana", concedit per Òmnium Cultural.[1]

Obra

  • Xerta, 1976
  • Xerta. Recull popular, 1995
  • Records i memòries al voltant d'uns murs, 1995-1996
  • Un otoño, toda una vida, 1997-1998
  • No llores, Laura, 1999
  • El batec de l'aigua, 2000
  • La canela, 2001
  • Misererenobis, 2002
  • La menestrala, 2003
  • La historia innecesaria, 2004
  • El pont de la solitud, 2005
  • Sabó moll, 2006[1][7]
  • Camins, 2007
  • Cor de llop, 2008
  • Aigües fondes, 2009
  • Mans de fang, 2010[1]
  • L'espiera, 2011[1][7]
  • La senyora Avinyó, 2012
  • La segona innocència, 2013
  • Les passions de la menestrala, 2014[1][7]
  • Cullerades de vida, 2015[1]
  • Cafè de París, 2016[1][7]
  • Negre estalzí, 2017[8]
  • Darrere els seus talons, 2018
  • La jove Laura, 2019[1][7]
  • Paper mullat, 2020
  • Espills badats, 2022
  • Aigua molla, 2023[9]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Redacció. «L'escriptora Francesca Aliern Pons rep Lo Grifonet 2023». Aprop Ebre, 21-12-2023. [Consulta: 3 agost 2024].
  2. ↑ Tibau, Jesús M. «Francesca Aliern: “La senzillesa és la millor carta de presentació”». Núvol. [Consulta: 3 agost 2024].
  3. ↑ Tarragona, Diari de. «Francesca Aliern, premi Lo Grifonet 2023» (en castellà). [Consulta: 3 agost 2024].
  4. ↑ «Francesca Aliern: 'Escriure és una necessitat per a mi'». Surtdecasa.cat, 01-04-2011. [Consulta: 3 agost 2024].
  5. ↑ L'escriptora xertolina Francesca Aliern nomenada filla predilecta de Xerta Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine. Ebredigital.cat
  6. ↑ Diversos autors. Francesca, la sal de les xertolines. Editorial Petròpolis, 2022.
  7. 1 2 3 4 5 «Òmnium Terres de l'Ebre entrega el premi Lo Grifonet 2023 a l'escriptora Francesca Aliern Pons». Aguaita, 20-12-2023. [Consulta: 3 agost 2024].
  8. ↑ «Cinc novetats ebrenques», 27 maig 2017. [Consulta: 3 agost 2024].
  9. ↑ «Aigua molla. Escrit per Francesca Aliern Pons. ISBN 9788413562605» (en castellà), 19-03-2023. [Consulta: 3 agost 2024].

Enllaços externs