Francesco Guccini
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 juny 1940  Mòdena (Itàlia) | ||
| Mort | 6 agost 2026 (86 anys) Sambuca Pistoiese (Itàlia) | ||
| Formació | Universitat de Bolonya | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Bolonya | ||
| Ocupació | escriptor, músic, escriptor de cançons, guionista de còmics, músic d'estudi, actor, cantautor, professor d'italia | ||
| Activitat | 1960 - 2026 | ||
| Gènere | Pop i folk | ||
| Instrument | Guitarra acústica i veu | ||
| Segell discogràfic | EMI Columbia Graphophone Company | ||
| Participà en | |||
| Étonnants voyageurs |
|||
| Premis | |||
| Lloc web | francescoguccini.it | ||
         | |||
Francesco Guccini (Mòdena, 14 de juny de 1940 - Sambuca Pistoiese, 6 d'agost de 2026) va ser un músic, escriptor, cantautor i actor italià.
Guccini va ser un dels cantautors més importants d'Itàlia.[1] Va debutar en solitari l'any 1967 amb Folk beat n.1, tot i que el 1959 ja havia escrit cançons de rock i havia actuat amb un grup. Abans del seu debut com a cantant va escriure cançons per a Caterina Caselli i per als grups Beat, Equipe 84 i Nomadi.[2] Al llarg de més de quaranta anys va publicar vint àlbums més.[3] Tocava la guitarra saxona, que era la base musical de moltes de les seves composicions.
A més a més de compondre cançons per a ell i per altres intèrprets, va ser escriptor, autor de bandes sonores i de còmics. També va treballar en lexicologia, lexicografia, glotologia, etimologia, dialectologia, traducció i teatre.[4] Va anar a viure a Bolonya en la dècada de 1970[2] i fins a meitat de la dècada dels 1980 va ensenyar italià al campus de Bolonya del Dickinson College.[5] A Bolonya, amb actuacions que combinaven monòlegs, música i cançons, va ser un artista molt apreciat.[2] Li agradava definir-se com un cantastorie (cantahistòries) i també com a un contastorie (contacontes).[6]
Francesco Guccini Fabrizio De André i Roberto Vecchioni, van ser els principals cantautors representants de la «cançó protesta» italiana. Van rebre la influència, principalment, dels anglosaxons Bob Dylan, Joan Baez i Neil Young i dels francòfons Jacques Brel i Georges Brassens.[6] De Guccini, Umberto Eco va dir que era «el cantautor italià més cult».[7]
Algunes lletres seves han entrat a formar part dels temaris de literatura a les escoles italianes com a exemple de poesia contemporània. A part de l'èxit de crítica, Guccini gaudia d'una enorme popularitat social, va ser considerat un símbol per a tres generacions.[8]
Referències
- ↑ «Ficha de Francesco Guccini en Ondarock» (en italiano). [Consulta: 20 febrer 2014].
- 1 2 3 Rainews, Redazione di. «È morto Francesco Guccini, aveva 86 anni» (en italià), 06-08-2026. [Consulta: 6 agost 2026].
- ↑ Massimo Bernardini, Guccini, Franco Muzio editor, 1987, Padova, pag. 12
- ↑ «Guccini, en concierto como en la vida» (en italiano), 2009. [Consulta: 20 febrer 2014].
- ↑ Boix, Arnau. «Mor el cantautor italià Francesco Guccini». El Punt Avui, 06-08-2026. [Consulta: 6 agost 2026].
- 1 2 Perissinotto, Cristina «Filemazio's Words: Francesco Guccini and Prophetic Resistance». Italica, 91, 4, 2014, p. 748–774. ISSN: 0021-3020.
- ↑ Ubaldi, Patrizia «Francesco Guccini: identità e diversità nella canzone di autore» (pdf) (en italià). Qvaestiones Romanicae, 10, 2, 2023, p. 361-374. DOI: 10.35923/QR.10.02.29 [Consulta: 6 agost 2026].
- ↑ «Entrevista Ondarock».