Francesco Serao

Francesco Serao

Retrat de Francesco Serao gravat per Raffaello Morghen, 1816. (1816)
Biografia
Naixement	20 setembre 1702 San Cipriano d'Aversa (Itàlia)
Mort	5 agost 1783 (80 anys) Nàpols (Itàlia)
Secretari
Activitat
Ocupació	metge, filòsof, geòleg, físic, traductor
Ocupador	Universitat de Bolonya
Membre de	Universitat de Bolonya Royal Society
Moviment	Cartesianismo
Professors	Nicola Cirillo

Francesco Serao (San Cipriano d'Aversa 20 de setembre de 1702- Nàpols 5 d'agost de 1783) va ser un metge i geòleg italià. Va ser el primer a utilitzar en geologia la paraula lava la qual és d'origen llatí: "labes" que significa 'caiguda', 'esllavissada'. Apareix en un escrit seu sobre l'erupció del Vesubi el 1737.^[1]

Estudià a Nàpols en un col·legi dels jesuïtes. Es va formar sota les idees de Descartes. Estudià medicina i en va ser catedràtic el 1727. Va ser membre de l'Accademia Reale o Accademia delle Scienze di Napoli amb el seu mestre Niccolò Cirillo i va formar part de l'Acadèmia de ciències francesa, de la de londres i de la benedictina de Bolonya entre d'altres d'Europa.

Va traduir a l'italià les obres sobre medicina de John Pringle.

Va ser protometge del Regne de Nàpols i metge del rei Ferran IV de Borbó.

• Vita Nicolai Cirilli, 1738
• De suffocatis ad vitam revocandis, 1775
• Consilia medica
• Epistula ad Ioannonem Brunum sulla peste
• De Castrensibus morbis
• Istoria dell'incendio del Vesuvio accaduto nel mese di maggio 1737, Napoli, stamperia di Novello de Bonis, 1738 tradotta anche in francese ed in inglese
• Lezioni accademiche sulla tarantola, 1742
• Saggio di considerazioni anatomiche fatte su di un leone; Descrizione dell'elefante, Osservazioni sopra un fenomeno occorso nell'aprire un cinghiale, Napoli Giuseppe De Bonis, 1766

• SERAO, Francesco per Arturo Castiglioni, 1936