Francesco Siacci
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Francesco Angiolo Vincenzo Siacci 20 abril 1839 Roma (Estats Pontificis) |
| Mort | 31 maig 1907 Nàpols (Regne d'Itàlia) |
| 1892 – | |
| Diputat del Regne d'Itàlia | |
| 10 desembre 1890 – 27 setembre 1892 Legislatura: 17a legislatura del Regne d'Itàlia | |
| Diputat del Regne d'Itàlia | |
| 10 juny 1886 – 22 octubre 1890 Legislatura: 16a legislatura del Regne d'Itàlia | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Roma |
| Es coneix per | Balística Teorema de Siacci |
| Activitat | |
| Camp de treball | Mecànica |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Torí Universitat de Nàpols |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Regio Esercito |
| Grau militar | general major (1907–) coronel (1895–) tinent coronel (1888–) |
| Conflicte | Tercera guerra d'independència italiana |
| Obra | |
Obres destacables | |
Francesco Siacci (1839-1907) va ser un matemàtic i militar italià.
Vida i obra
Siacci va estudiar a la Universitat de Roma, en la que es va graduar el 1860. Fervent nacionalista, el 1861 es trasllada a Torí (Roma encara no formava part del nou nat Regne d'Itàlia), on s'incorpora a l'exèrcit. Després de la campanya contra els austríacs, passa a ser professor de balística a l'escola d'artilleria de Torí, compaginant aquesta docència amb la de professor mecànica superior de la universitat de Torí.[1]
Després de ser elegit dues vegades diputat, el 1892 passa a ser senador del Regne. L'any següent es trasllada a Nàpols, on serà professor de mecànica a la seva universitat fins a la seva mort. Estant a la reserva, va rebre el grau de General Major.[2]

Siacci és recordat per un teorema que du el seu nom, el teorema de Siacci,[3] sobre la conversió de coordenades polars en radials, i pels seus treballs de balística,[4] entre els que sobresurten les seves taules de la funció de resistència.[5]
Referències
- ↑ Marchisotto i Smith, 2007, p. 109.
- ↑ Marcolongo, 1936, p. Enciclopedia Italiana.
- ↑ Casey, 2011, p. 471.
- ↑ Tournès, 2013, p. 684 i ss.
- ↑ Klimi, 2014, p. 70 i ss..
Bibliografia
- Casey, James «Siacci’s resolution of the acceleration vector for a space curve». Meccanica, Vol. 46, Num. 2, 2011, p. 471-476. DOI: 10.1007/s11012-010-9296-x. ISSN: 0025-6455.
- Klimi, Gjergj. Exterior Ballistics with Applications (en anglès). Xlibris Co, 2014. ISBN 978-1-4363-2360-4.
- Marchisotto, Elena Anne; Smith, James. The Legacy of Mario Pieri in Geometry and Arithmetic (en anglès). Birkäuser, 2007. ISBN 978-0-8176-3210-6.
- Tournès, Dominique «Ballistics during 18th and 19th centuries: What kind of mathematics?» (en anglès). Oberwolfach Reports, Vol. 10, Num. 1, 2013, p. 684-687. DOI: 10.4171/OWR/2013/12. ISSN: 1660-8933.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francesco Siacci» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Bagnoli, Paolo. «SIACCI, Francesco Angiolo Vincenzo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2018. [Consulta: 26 novembre 2025].
- Marcolongo, Roberto. «SIACCI, Angelo Francesco» (en italià). Enciclopedia Italiana, 1936. [Consulta: 31 agost 2017].
