Francisco Javier de Nebra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Francisco Javier Ignacio Benito Nebra Blasco 16 abril 1705 Calataiud (província de Saragossa) |
| Mort | 4 juliol 1741 Conca |
| Sepultura | Iglesia de San Pedro, Cuenca (en) |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, organista |
| Ocupador | Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa Catedral de Conca |
| Professors | Julián Martínez Díaz i José Antonio Nebra Mezquita |
| Instrument | Orgue |
| Família | |
| Pare | José Antonio Nebra Mezquita |
| Germans | Joaquín Ignacio de Nebra José de Nebra |
Francisco Javier Ignacio Benito (de) Nebra Blasco (Calataiud, 16 d'abril, 1705 - Conca, 4 de juliol, 1741), fou un organista i compositor espanyol.[1]
Biografia
Fill de José Antonio de Nebra Mezquita, organista de la col·legiata de Santa María de Calatayud i més tard de la catedral de Conca, va tenir dos germans músics famosos, José i Joaquín Ignacio de Nebra. Es va educar al Col·legi de Sant Josep de Conca, sota la direcció del seu pare i del mestre de capella Julián Martínez Díaz. El col·legi es trobava al costat del claustre de la catedral, en el que ara és l'Hostatgeria de Sant Josep.[2]

El 14 d'agost de 1727, als 23 anys, va succeir com a organista de la catedral de la Seo a Miguel Soriano. Durant aquest temps va adquirir una còpia realitzada a Roma a mà d'una secció del Suites de pièces pour le clavecin (Londres, 1720), que contenia una col·lecció de vuit grans suites per a clau de Händel. No se sap si Francisco Javier va anar a Roma a completar la seva formació, abans de convertir-se en organista, i va copar allà el llibre, o si el va adquirir a través d'alguns contactes romans que se'l van enviar. El llibre es conserva a la Catedral de Saragossa.[3]
El lloc el mantindria fins al 4 de novembre de 1729, moment en què el va succeir Andrés de Sola. El seu pare havia deixat vacant el càrrec de primer organista per convertir-se en mestre de capella, per la qual cosa va trucar al seu fill per ocupar el càrrec d'organista que deixava lliure. Aquest 4 de novembre, el capítol metropolità li donava la llicència «perquè admeti la plaça d'organista a Conca, mestre d'orgue i responsable dels infants del cor, per al consol del seu pare ancià, a qui honora aquell cabildo amb el magisteri de capella», traslladant-se a viure a Conca i convertint-se en l'organista de la catedral.[1][2]
A Conca es va casar amb Juana Vieco. Francisco Javier Nebra va morir a la mateixa ciutat el 4 de juliol de 1741, als 36 anys. Va ser enterrat a l'església de Sant Pere de Conca.[2]
Obra
Es conserven a la Catedral de Conca dues obres seves:[2]
- Villancico a Nostra Senyora de l'Assumpció: Que ascendeix a l'esfera, villancico a vuit veus amb violins, baixó i acompanyament (1731)
- Lamentació 3a, a duo amb violins i acompanyament.
També se sap que va estrenar el 1739, a Saragossa, una «especiosa festiva aclamació de música en forma d'òpera», interpretada per la capella de la Catedral de Saragossa.[2] L'obra era un encàrrec del capità general d'Aragó, Lucas de Spínola y Spínola, per celebrar el dia del sant de Felip V.[3]
Referències
- 1 2 «Nebra, Francisco Javier Ignacio Benito». Gran Enciclopedia Aragonesa. 2000. Archivado desde el original el 30 de septiembre de 2021. Consultado el 13 de julio de 2021.
- 1 2 3 4 5 Muneta Martínez de Morentín, Jesús María (2007). Músicos turolenses. Instituto de Estudios Turolenses. p. 36-37. ISBN 978-84-96053-27-4. Consultado el 11 de julio de 2021.
- 1 2 Ezquerro Esteban, Antonio (2002). «Nuevos datos para el estudio de los músicos Nebra en Aragón». Anuario Musical (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) (57). Consultado el 11 de julio de 2021.