Francisco Leontaritis

Plantilla:Infotaula personaFrancisco Leontaritis
Biografia
Naixement1518 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Càndia (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1572 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Creta (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, cantor, cantant, organista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsOrlando di Lasso i Giovanni Pierluigi da Palestrina Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu i orgue Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 3UtUtCZ8KxJHWbgpPEOc7H Musicbrainz: 06eeb33c-da63-4af1-a281-492bb9a77406 IMSLP: Category:Londariti,_Francesco Modifica el valor a Wikidata

Francisco Leontaritis, també dit Francesco Londarit, Franciscus Londariti, Leondaryti, Londaretus, Londaratus o Londaritus (1518-1572) va ser un compositor grec, cantant i historiador natural de Càndia (Creta), dominada pels venecians en l'època del Renaixement. Arran del redescobriment de la seva obra a la dècada de 1980 i de la publicació de la seva biografia, se'l pot considerar com el primer compositor grec de música clàssica.[1]

Leontaritis va néixer el 1518 a Creta, on es va establir com a músic. Aviat es va traslladar a Itàlia per estudiar música polifònica renaixentista. Va ser alumne d'alguns dels millors músics de la seva època com Orlande de Lassus i Giovanni Pierluigi da Palestrina. Va treballar com a músic en cors de Venècia sota la direcció d'Adrian Willaert. Ràpidament va fer-se una bona reputació com a compositor i també com un cantant molt capaç (cantore). Va ser convidat a cantar a les esglésies de Roma i Pàdua, així com a les residències de nobles, com Antonio Zantani. El seu conegut Nikolaus Stopius i, a través d'ell, el banquer alemany Jakob Fugger el van portar a Múnic, Baviera. També va treballar com a compositor a Augsburg i Salzburg. En 1568 va tornar a Creta per no haver de fer front a uns deutes econòmics.[2]

Va ser establert en diccionaris de música com il Greco (el grec). Va compondre tres misses cantatas i vint motets, madrigals i napolitans. Des del seu treball només tres misses han sobreviscut fins avui: Missa super Aller mi faut, Missa super Je prens en grez i Missa super Letatus sum.[3]

Referències

  1. ↑ Panagiōtakēs, Nikolaos. Phrankiskos Leontaritēs, Krētikos mousikosynthetēs tou dekatou hektou aiōna : martyries gia tē zōē kai to ergo tou. Vivliothēkē tou Hellēnikou Institoutou Vyzantinōn kai Metavyzantinōn Spoudōn tēs Venetias, 1990.
  2. ↑ Evangelatou, Maria «Nikolaos M. Panagiotakis, El Greco. The Cretan Years, Book Review.pdf». Byzantine and Modern Greek Studies, 2012.
  3. ↑ Latest advances in acoustics & music.. WSEAS Press, 2012. ISBN 978-1-61804-096-1.